Blog

You are Here Inici|Blog

Mou-te, només estàs a un pas d’un gran canvi!

Hem passat un nevat i fred gener. Ja hem consumit un mes del 2019. Un any que vas començar, potser, amb alguns propòsits al cap. Si els estàs complint, felicitats! Si no te’n surts i realment vols fer-ho, el coaching amb cavalls et pot resultar una bona eina per espolsar-te mandra i excuses i començar una transformació personal que et condueixi a assolir el teu objectiu, a fer el canvi que vols d’una vegada.

Com funciona? Fent 5 sessions de coaching amb cavalls dins del programa El Canvi. Una sessió d’1:30 hores a la setmana on, a través d’una sèrie d’exercicis a la pista amb els cavalls, peu a terra, no es munta els equins, podràs experimentar com influeix la teva manera de pensar, sentir i actuar en tu i en el teu entorn. Des d’aquest coneixement vivencial et serà fàcil descobrir que has de modificar, que has de deixar enrere i que has de potenciar per arribar allà on vols.

Primera sessió: Descobriràs qui ets i quin és el teu objectiu vital. Comprovaràs si aquest està alineat amb els teus pensaments i les teves emocions. Experimentaràs la llei de la congruència.

Segona Sessió: Emergiran els teus límits i pors. Aprendràs com es gestionen i vencen.

Tercera Sessió: Et faràs fort o forta despertant les teves aptituds i posant-les a funcionar per construir el canvi que desitges.

Quarta Sessió: Elaboraràs un pla d’acció. Un mapa que et conduirà a l’objectiu que vols.

Cinquena Sessió: Aprendràs els trucs per complir el pla, per seguir amb motivació el mapa i comprometre’t amb la persona més important de la teva vida. Tu mateix.

Quant val?: 50 € per sessió. En total 250 €.

On es fa? A Equànima a La Seu d’Urgell.

Com ho faig per demanar més informació o reservar el meu programa: A través, de la web d’equànima, d’info@equanima.cat o del telefon 673 64 90 65.

Mou-te,només estàs a un pas d’un gran canvi!

Llegir més

Conferència a l’Hospital de La Seu d’Urgell

El passat dia 21 de desembre del 2018, els responsables de la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell ens van convidar a fer una conferència per a tot el seu personal. Vam tractar sobre “Els cavalls, la felicitat i les persones”. L’objectiu era donar a conéixer a tots el presents la gran ajuda i aportació que representen els cavalls en el coaching i en l’equinoteràpia peu a terra que duguem a terme a Equànima per, d’aquesta manera, entendre com es comuniquen i comporten els equins, quins són els motius que fan que connectin tant bé amb les persones i com les ajuden a ser felices. Com sempre, la nostra difusió sobre l’etologia equina cerca, també, ajudar als cavalls fent que les persones empatitzin amb ells i tinguin una visió més responsable sobre les seves necessitats. Agraïm la invitació.

Llegir més

ACTIVITATS I CURSOS 2019

Ja tenim el calendari de les activitats que durem a terme aquest primer semestre del 2019. Podeu consultar el seu contingut a la web d’Equànima. Les places estan limitades a 6 participants per activitats, taller, clínic o curs.

Taller de coaching amb cavalls per a joves: 6 d’abril.
Curs d’Etologia Comunicació equina i doma natural: 20 i 21 d’abril.
Clínic d’etologia i comunicació equina:8 de juny.
Activitat un dia de Cavalls: 4 de maig; 6 de juliol i 3 d’agost.
Matinal d’equinoteràpia peu a terra: 18 de maig.
Taller de coaching aprendre a ser feliç: 1 de juny.

Llegir més

Coaching amb cavalls amb la UEC

Aquest mes de desembre hem treballat durant dues setmanes amb els alumnes de la UEC de La Seu d’Urgell fent coaching amb cavalls. Analitzant com pensem, com sentim i com actuem per prendre consciència de quina manera, a vegades, ens deixem segrestar per les emocions, privant-nos d’avançar i estar bé amb nosaltres mateixos. Ha sigut una experiència tan bonica com intensa.

Moltes gràcies a tots els que hi heu participat alumnes, pedagog, psicòloga i educadora!

Llegir més

Deixem en pau els ponis!

Si ets un poni d’una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l’escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça (ecs) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de “gos pigall” per un nucli urbà.

Per aquells a qui l’estatura els pugui confondre, com ara potser li passa a l’europarlamentària Hilde Vautmans, es fa necessari informar que un poni no és un gos. Un poni és un equí i a l’igual que les zebres, i els ases pertany a la família dels equus ferus caballus. O sigui, els ponis, fins a on sabem avui, son cavalls de baixa estatura. Així doncs, com a cavalls, els ponis, per tenir una vida d’acord a la seva espècie precisen: llibertat, viure en ramat en espais adequats i gaudir d’una sana alimentació i hidratació. Cal recordar que són herbívors no llépols.

Si un poni és un cavall vol dir que és un animal fòbic que s’espanta amb facilitat de tot el que desconeix. La por és un recurs evolutiu que fa que els herbívors es mantinguin en alerta constant per preveure la presència de possibles depredadors.

Si un poni és un cavall significa que és un animal que si no viu en companyia dels seus s’estressa perquè no pot tenir suficientment controlat el territori (és una feina que els equins fan en equip).

Si un poni és un cavall es sentirà inquiet i insegur si el fem sortir de l’espai que ell consideri el seu hàbitat.

Si un poni és un cavall els seus recursos comunicatius són els propis d’un equí, és a dir, que s’expressa bàsicament amb el gest i que el seu llenguatge i comportament són diferents del dels humans i del dels cans.

Diguéssim doncs que un poni, per petit que sigui i per molt que ens sorprengui, no té una predisposició natural per assistir humans amb necessitats especials i que, per arribar a fer-ho, a banda de patir una doma llarga i pesada es veurà obligat a renunciar als pilars bàsics de la seva natura: llibertat, vida en ramat, possibilitat de fugida. El que significa que haurà de viure sota un estrès constant.

Arribats a aquest punt, m’adreço a l’europarlamentària Hilde Vautmans i li plantejo dos qüestions: Si hi ha un animal predisposat a ajudar-nos fins a l’infinit com el gos, amb unes característiques per fer tasques d’assistència que superen els ponis amb escreix i per golejada, podríem deixar en pau els ponis si us plau que ja tenen prou amb el que tenen? Abans de proposar que els ponis es converteixin en animals d’assistència podria informar-se sobre les característiques d’aquesta espècie i vetllar per a que tinguin unes condicions de vida millors de les que tenen actualment, no per a empitjorar-les? Gràcies.

Llegir més