Blog

You are Here Inici|Blog

Primavera de coaching amb cavalls

Fa fred a les nostres valls pirinenques però la primavera ja és aquí i tímidament es deixa sentir. Els ocells estan més actius i xerren amb més força i els camps ja verdegen. Som a l’estació del renaixement i, en tant que nosaltres som part de la natura, si ens escoltem, sentim, també, aquesta pulsió vital. És un bon moment per fer un procés de canvi si ens trobem insatisfets de com són o del que fem, comença a ser hora de viure una vida plena i feliç.

Com?
Amb 5 sessions de coaching. 50€ per sessió. Una hora per setmana. Seguint aquest programa:

1.-El descobriment personal: qui sóc o qui vull ser?
2.-El desbloqueig: què m’impedeix ser com vull ser?
3.-La visualització: De la realitat actual al futur desitjat.
4.-El mapa mental: Cartografiant la vida que vull.
5.-El pla d’accions per ser qui vull ser.

Què aconseguiràs?

Sabràs quin és el teu objectiu vital, t’adonaràs amb quins filtres crees la teva realitat i aprendràs a desfer-te dels que et limiten, dissenyaràs el teu mapa mental i un pla d’accions per viure la vida que vols amb plenitud assolint els objectius que et motiven.

Per a més informació o reserves consulta equanima.cat, escriu-nos a info@equanima.cat o truca’ns al 673 64 90 65.

Disgues-li sí a una vida plena i feliç!

Llegir més

Participem al programa “Animales en las Ondas” de RKB

El 20 de febrer del 2018 vam participar al programa “animales en las Ondas” de Ràdio Kanal Barcelona, produït per Isabel Falcó i dirigit per Mario Lanero que informa i assessora sobre les relacions entre humans i animals. Donem el nostre agraïment a l’Isabel i al Mario per haver-nos-hi convidat i per ajudar als animals a través de les ones.

Llegir més

TV3 es pregunta si els cavalls pateixen a les cavalcades

En general m’agrada el treball de la CCMA, però, considero que tenen una assignatura pendent en la manera com solen enfocar les notícies o els continguts sobre animals. Ja que, sovint, hi veig frivolitat, antropomorfisme i desconeixement sobre les necessitats i el patiment dels animals. Per exemple, el passat desembre a la Marató, es va fer participar el Claudio, un poltre de tres anys. Aquell dia el Claudio, a ulls humans, feia molt goig. Lluent, repentinat i empurpurinat. Duia brides i l’ensinistrador el controlava, peu a terra, a través d’una de les regnes, una tralla i la seva presència.

El llenguatge corporal del Claudio ens deia que tenia por: Un refús a l’entrar al plató, la tensió del seu cap i del seu coll, la rigidesa de la seva mandíbula i el no estar-se quiet, entre altres senyals gestuals, malgrat el silenci de l’equí, ho pregonaven.

Per si no fos prou evident que el frisó estava a disgust, es va cagar. Una cagada de nervis i de por que va provocar les rialles d’alguns membres del públic.

Em va semblar insòlit. De veritat fa gràcia veure un animal cagar-se de por?

La presentadora informava l’honorable públic, que això és el que passa quan mires cavalls, es veu que “sempre caguen”. La presentadora, però, no les tenia totes amb els moviments neguitosos del Claudio i se n’anava apartant. Tant ella com l’ensinistrador, enlloc d’explicar que el cavall estava nerviós, van convenir que el que li passava és que, en realitat, tenia unes ganes boges de ballar i, sense dilacions, va iniciar-se el número pel qual el Claudio havia estat ensinistrat.

Al so d’una música jazzística i a l’avís de les ordres de l’ensinistrador tocant la regna i la tralla, el Claudio es va veure obligat a fer piaffe, a alçar-ce sobre els posteriors i, com no, a fer una ostentosa genuflexió, que és aquella reverència que, per si algú no ho sap, en codi humà, es fa en senyal de submissió o d’adoració. Una acció que un cavall mai no faria en aquest sentit o amb aquest significat.

Tots els exercicis es van executar en tensió i sota la coerció d’una embocadura, un ferro que va posat a la geniva del cavall i que quan tibes les regnes transmet aquesta tensió a l’interior de la boca de l’animal causant-li dolor.

M’ho mirava i em preguntava: Davant la bellesa i la magnificència d’un animal com el Claudio, com humans, no em podríem tenir més que suficient contemplant-lo en llibertat?

Tornant a la CCMA, el passat cap de setmana, al TN vespre, vaig tenir una alegria perquè, davant la festivitat dels Tres Tombs, han donat veu, per una banda, als amants de la tradició que, al meu entendre anteposen la festa al benestar dels animals i, per una altra banda, a una domadora (Lauri Giménez) que considera que en aquests actes els cavalls pateixen un estrès i un esforç innecessari i que advoca per una altra manera de relacionar-se amb els cavalls.

La domadora explica dues coses bàsiques: Si els cavalls poguessin triar no participarien mai en aquests esdeveniments i, en el món del cavall hem normalitzat un munt de comportaments vers ells que no són normals perquè els perjudiquen. Efectivament, els equins, si poden, defugen les concentracions humanes i sorolloses perquè per a ells suposen un perill. La major part d’accions que els humans fem sobre els cavalls, per a que no hi hagi aquesta fugida, comporta la dominació dels animals. Se’ls tapen els ulls, se’ls posa un ferro a la boca que (quan estirem les regnes) se’ls clava a les genives, se’ls munta amb esperons, se’ls posen ferradures, se’ls separa del seu ramat (si és que mai se’ls ha permès viure en un)…

Evitem l’autoengany: La major part de les activitats que fem amb cavalls són una ingerència a la seva naturalesa, des de muntar-los de la manera més respectuosa possible fins a matar-los en un escorxador. Tinguem present que darrera les festes, espectacles i actes que es fan amb cavalls, per bonics o estètics que puguin ser, hi ha diferents graus de dolor i patiment animal.

Però sobretot, tinguem present, també, que l’any 2016 es van sacrificar, segons estadístiques del DARPA, més de 5.574 cavalls només a Catalunya, una xifra que forma part dels més de 200 milions d’animals explotats per la ramaderia que van ser morts a casa nostra. Tinguem present que és aquí on rau el major grau de patiment i crueltat contra els animals i és on, paradoxalment, menys posem l’atenció. Preferim no mirar, no saber, no plantejar-nos res del que li fan a un animal abans que un tall de carn arribi al nostre plat. Tot per no patir!

Som tan especistes i racistes que podem posar el crit al cel perquè veiem que un cavall bonic pateix quan estira un carro o quan fa exercicis de doma, però no dir ni piu quan més de 5.574 cavalls, dels que en diem de carn i dels que no devem trobar tan bonics, van a l’escorxador. Criticar els Tres Tombs o l’aparició del Claudio a un programa de TV, com he fet jo en aquesta entrada, és ben bé posar la lupa sobre una mil·lèsima part del problema.

Llegir més

Coaching amb cavalls per canviar de vida

Ja som a les acaballes de gener del 2018 i potser ets una d’aquelles persones que, aquest any, t’has plantejat fer un canvi a la teva vida però no passes d’això, dels plantejaments. Potser penses a canviar de feina, a marxar del país, a trobar parella, a deixar la que tens, a dur a terme la teva passió, a guanyar seguretat i autoestima, a trobar el sentit a la vida, a superar definitivament una mala experiència, a desfer-te d’un mal hàbit, a vèncer la por a fer alguna cosa, a ser tu de veritat…

Si estàs en aquest punt i voldries deixar la frustració, la queixa o l’apatia per passar a l’acció i per acabar el 2018 havent fet aquest canvi que desitges, el coaching amb cavalls pot ser el catalitzador que necessites per transformar el desig o somni en realitat.

Fent coaching amb cavalls concretaràs exactament el què vols. És molt important aquest primer pas de concreció perquè, sovint, quan no ens sentim amb forces d’afrontar un canvi, estem tan perduts, que ja no sabem què és el que volem amb certesa.

És quan ho concretem que podem potenciar totes aquelles aptituds que, encara que et costi de creure, ja tens o portes de sèrie per assolir l’objectiu que et proposes i per controlar les pors i les creences limitants que et paralitzen i que ara no et permeten afrontar un procés de canvi.

Et deus preguntar, com? T’ho explico: Els exercicis que et plantejaré amb els cavalls i que són tots peu a terra, vull dir que no es munta els cavalls i que, per tant, els pot fer tothom, et connectaran amb la teva essència.

I què és això de l’essència? Doncs allò pel què tu ets els que ets, allò dins teu que és permanent i invariable, allò que constitueix el fons del teu ésser, la teva natura pròpia.

Quan tu no estàs bé i no et sens capaç d’assolir un objectiu és perquè t’has desconnectat de la teva essència. Funciones des de les creences de la teva ment i no des de la teva natura pròpia.

Afortunadament, sempre som a temps de fer un reset, una neteja de les creences limitants que hem anat acumulant i que no permeten que el què realment som flueixi. Atreveix-te, fes-te un reset amb el programa del canvi, 5 sessions de coaching que et canviaran la vida.

Au, vinga, posa fil a l’agulla! Demana més informació o reserva la teva sessió a través del 673 64 90 65 o del mail info@equanima.cat. Estàs a un clic d’un gran canvi!

Llegir més