Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog"

Deixem en pau els ponis!

Si ets un poni d’una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l’escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça (ecs) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de “gos pigall” per un nucli urbà.

Per aquells a qui l’estatura els pugui confondre, com ara potser li passa a l’europarlamentària Hilde Vautmans, es fa necessari informar que un poni no és un gos. Un poni és un equí i a l’igual que les zebres, i els ases pertany a la família dels equus ferus caballus. O sigui, els ponis, fins a on sabem avui, son cavalls de baixa estatura. Així doncs, com a cavalls, els ponis, per tenir una vida d’acord a la seva espècie precisen: llibertat, viure en ramat en espais adequats i gaudir d’una sana alimentació i hidratació. Cal recordar que són herbívors no llépols.

Si un poni és un cavall vol dir que és un animal fòbic que s’espanta amb facilitat de tot el que desconeix. La por és un recurs evolutiu que fa que els herbívors es mantinguin en alerta constant per preveure la presència de possibles depredadors.

Si un poni és un cavall significa que és un animal que si no viu en companyia dels seus s’estressa perquè no pot tenir suficientment controlat el territori (és una feina que els equins fan en equip).

Si un poni és un cavall es sentirà inquiet i insegur si el fem sortir de l’espai que ell consideri el seu hàbitat.

Si un poni és un cavall els seus recursos comunicatius són els propis d’un equí, és a dir, que s’expressa bàsicament amb el gest i que el seu llenguatge i comportament són diferents del dels humans i del dels cans.

Diguéssim doncs que un poni, per petit que sigui i per molt que ens sorprengui, no té una predisposició natural per assistir humans amb necessitats especials i que, per arribar a fer-ho, a banda de patir una doma llarga i pesada es veurà obligat a renunciar als pilars bàsics de la seva natura: llibertat, vida en ramat, possibilitat de fugida. El que significa que haurà de viure sota un estrès constant.

Arribats a aquest punt, m’adreço a l’europarlamentària Hilde Vautmans i li plantejo dos qüestions: Si hi ha un animal predisposat a ajudar-nos fins a l’infinit com el gos, amb unes característiques per fer tasques d’assistència que superen els ponis amb escreix i per golejada, podríem deixar en pau els ponis si us plau que ja tenen prou amb el que tenen? Abans de proposar que els ponis es converteixin en animals d’assistència podria informar-se sobre les característiques d’aquesta espècie i vetllar per a que tinguin unes condicions de vida millors de les que tenen actualment, no per a empitjorar-les? Gràcies.

Llegir més

Equinoteràpia peu a terra (EPT) per a infants, joves, adults i grans

L’Equinoteràpia peu a terra és un servei complementari destinat a persones amb capacitats especials o diversitat funcional que contribueix al desenvolupament físic, cognitiu, emocional, social i ocupacional dels seus usuaris, a través de la interrelació amb els cavalls, sense muntar-los.

Els cavalls, per la seva bellesa i extrema sensibilitat, resulten molt atractius als ulls humans i això fa que de seguida mostrem interès per aproximar-nos-hi. Aquesta atracció ens ajuda a plantejar un conjunt d’exercicis que, tenint al cavall com a protagonista, porten a l’usuari a:

1) Exercitar la mobilitat i la psicomotricitat.

2) Fixar l’atenció.

3) Ampliar i millorar el raonament i la memòria.

4) Aprendre a identificar i gestionar les emocions.

5) Aprendre i millorar els recursos comunicatius i les habilitats socials.

6) Gaudir de la natura i l’entorn.

És un servei apte per a totes les edats i condicions físiques: infants, joves, adults i grans pel fet que no es munta els cavalls. Les activitats són peu a terra perquè Equànima és una empresa animalista que vetlla pel benestar dels equins. Muntar a cavall és una necessitat humana no equina. Els equins precisen viure en ramat i llibertat.

L’EPT resulta beneficiosa, entre d’altres, per a persones amb mobilitat reduïda, trastorns de l’espectre autista, demències, paràlisis cerebrals, risc d’exclusió, dèficits d’atenció i dificultats d’aprenentatge tot i que ha de ser sempre entesa com un servei complementari als tractaments mèdics que puguin estar seguint aquests usuaris.

Podeu consultar els nostres programes seguint aquests links:

1) Programa TEA.

2) Programa SENIORS.

3) Programa CAPACITATS DIVERSES.

4) PROGRAMA JOVES.

Al llarg dels dos darrers anys, seguint un nombre repetit i determinat d’usuaris que assisteixen al servei per setmanes, en espais de quatre i cinc mesos, hem pogut observar com, en la majoria dels casos (parlaríem d’un 96% d’efectivitat), l’experiència els hi ha estat molt beneficiosa i enriquidora.

Llegir més

5.131 equins

Els cavalls no són per muntar, em deia l’altre dia una noia a través de les xarxes. Em va sorprendre que ens deixés anar aquesta afirmació quan, precisament, a Equànima som animalistes i les nostres activitats són totes peu a terra. Però, ja se sap que les xarxes són de gallet fàcil.

El camí que vam emprendre l’any 2012 va donant els seus fruits i, tot i que encara xoquem amb moltes resistències quan expliquem que no fem activitats que comportin muntar els cavalls per respecte als cavalls, també hem de dir que cada cop hi ha més persones que estan disposades a sortir del paradigma d’explotació dels animals, convenientment dissimulat, en que viu la nostra societat i a qüestionar-se aquest sistema.

Els equins en temps passats formaven part d’un ecosistema i contribuïen a mantenir-lo, però quan els humans vam començar a controlar l’agricultura i la ramaderia, fa uns 10.000 anys, la seva llibertat se’n va anar en orris. La gran majoria d’equins van passar a ser una mercaderia destinada al treball, a la carn, a la guerra, a l’experimentació, a la cria, als complements, als pinsos i a l’oci i així fins avui.

A propòsit de que el passat 4 d’octubre va ser el dia mundial dels animals em ve al cap que 5.131 equins es van matar a Catalunya l’any passat, segons l’enquesta anual de sacrifici de bestiar en escorxadors publicada pel DARP. La majoria d’ells a l’edat de poltres, pel consum directe de la seva carn i la resta per satisfer altres tipus d’elaboracions de la indústria de la carn.

És una xifra que ens pot semblar baixa si la comparem amb les matances d’altres animals que es van produir el 2017 als escorxadors de Catalunya: 514.182 bovins, 1.242.514 ovins, 136.281 cabrums, 21.646.356 porcins, 199.516.690 aus i 10.118.140 conills.

Entre tots, equins inclosos, es van matar als escorxadors catalans 233.179.294 milions d’animals durant l’any 2017. Es van matar 233.179.294 milions d’animals en un territori de 32.108 Km2, on viuen 7.523.000 milions de persones! El patiment que han de suportar 233.179.294 milions d’animals que malviuen per morir i l’impacte ambiental que comporta la seva cria i engreix, per satisfer el lucre d’uns quants, no té per a mi cap justificació possible, doncs, a nivell alimentari és innecessari i a nivell ecològic insostenible.

Quan posarem el focus en aquesta massacre?

Llegir més

Coaching amb cavalls: Necessito un canvi!

Per la majoria han passat les vacances d’estiu i ara toca allò que en diuen “tornada a la realitat”. Per moltes persones és un moment dur perquè han de tornar a una realitat que ja sigui a nivell personal o professional, o totes dues situacions, no els motiva, no els interessa, no suporten.

Com és que si ens sentim així no fem res per canviar la situació? La resposta és senzilla i complexa alhora. La base de totes les excuses que ens posem per no fer un canvi encara que en diguem mandra, responsabilitat, realisme, incapacitat o impossibilitat és la por. Por a que no ens surti bé. Por a quedar-nos sols. Por a perdre-hi econòmicament. Por a patir o a fer patir…

La bona notícia és que si estàs llegint aquest text i t’hi sents identificat/da ja estàs preparat per fer el primer pas per fer un canvi, doncs, el primer que cal és ser conscient de tots els aspectes de la teva vida que no t’omplen i que t’agradaria canviar.

Una manera molt efectiva de fer-ho és a través del coaching amb cavalls, dona’t permís per trencat els motllos vells i les limitacions que no deixen que la teva energia flueixi. Et sorprendrà com fent un viatge cap al teu interior t’arribarà un canvi de perspectiva ple de vitalitat i energia.

A Equànima en un procés de coaching seguim un sistema propi basat en la congruència (pensar-sentir-fer).Es tracta d’un entrenament de només 5 sessions amb el que aconseguiràs:

Definir clarament l’objectiu que persegueixes i la seva viabilitat.
Analitzar els obstacles que han impedit o que dificulten la seva consecució.
Trobar els recursos per neutralitzar aquests obstacles.
Dissenyar un pla personalitzat per assolir la fita que t’has proposat i per sentir-te feliç i, fixar les accions concretes que t’ajudaran a persistir i a complir el pla ideat.

Em pregunto en quant valores la teva felicitat o en quant valores la possibilitat de fer aquell canvi que vols, que necessites, dins la teva vida. Sàpigues que el nostre programa de 5 sessions té un cost realment econòmic, només 250€. Una inversió mínima amb la que aconseguiràs un gran canvi. Experimenta amb els nostres cavalls què és el coaching i transforma’t! Per a més informació clica’m o contacta amb nosaltres a través d’info@equanima.cat o el 673 64 90 65 i reserva el teu programa.

Llegir més

Coaching amb cavalls per estar bé en moments difícils.

Hem estat uns mesos funcionant a mig gas en les activitats de coaching amb cavalls involuntàriament. L’accident d’un familiar que ha acabat amb la seva defunció i, l’infart d’un altre que ha reeixit, han requerit la nostra atenció i ajuda en allò que hem pogut i hem sabut fer per donar oxigen i escalfor als nostres.

N’hem après molt d’aquest període. És quan te’n passa alguna de grossa que pots copsar si el treball interior que vas fent en aquest viatge que es diu vida, és real o només són romanços. La capacitat d’assimilació i acceptació dels fets, la proactivitat en buscar solucions, l’evitar dramatitzar, l’adaptació als canvis que s’han anat originant, el viure els moments de tristesa amb plenitud i l’estar present i adonar-nos de les coses positives que aquestes situacions ens han portat, m’és una mostra que anem pel bon camí.

Davant dels fets que ens han succeït hem experimentat dolor però hem sabut evitar el patiment innecessari. Ho hem fet en companyia dels cavalls i de la natura, connectant amb la nostra font interior, prenent la seva energia en moments foscos. Ho hem fet aprofitant la foscor per transformar-nos i deixar enrere les màscares de la personalitat i les limitacions autoimposades que ens diuen que hem de victimitzar-nos i patir.

Som a l’estiu. Aprofita la llum del dia! Si sents un rum-rum dins teu que et diu que alguna cosa no rutlla, si estàs instal·lat/da en el patiment, posa-hi remei. Vine a fer coaching amb cavalls et connectaràs a la VIDA.

Llegir més

Horse Evolution entrevista Albert Flores Fernández, especialista i podòleg equí

– ¿Es bueno herrar a un caballo?

Para nada. Hoy en día para proteger el desgaste que puede terner el casco de un caballo obligado a competir, trabajar o transportar personas, existen botas. No es bueno herrarlo por que la herradura es rígida, lo aisla del suelo, esto conlleva que el caballo pierda información sobre el terreno que pisa y se sienta más inseguro. Además limita el movimiento lateromedial del casco, disminuye el contacto de la ranilla con el suelo, con lo cual la artería circumfleja paulatinamente deja de hacer su función correctamente, porque al no tener suficiente presión para devolver la sangre al corazón el corazón tiene que suplir esta deficiencia y trabajar más.

-¿Pero tu eres herrador, no?

De hecho ya no. Me identifico más como podólogo equino o barehoof treemer. Empecé como herrador ya que en aquel entonces era lo que se conocía para tratar el casco del caballo. En los estudios que realicé recibí ciertas nociones de lo que era el barehoof y me llamó mucho la atención, así es que decidí indagar por mi cuenta y formarme más en esta especialidad. Con el tiempo constaté trabajando con caballos y observando sus cascos que el barehoof és mucho más beneficioso para la salud del caballo.

– Hay caballos que trabajan mucho en hípicas, carreras, tracción de carros, etc. ¿Cómo se salva el casco de este desgaste?

Para estos casos existen botas, herraduras adhesivas de goma, calzado que una vez se ha terminado el trabajo se quita y vuelve a quedar el pie descalzo o natural del caballo. El pie del caballo se adapta al terreno que pisa.

– Pero hay muchos caballos que están encerrados en cuadras que sólo salen el fin de semana y el terreno que pisan en el box, paja o serrín y el que pisan cuando salen poco tiene que ver.

Pues, precisamente, para estos casos las botas son ideales. Fáciles de poner y quitar dan protección y si son de calidad permiten el movimiento lateromedial del casco.

-Según tu opinión, ¿cómo debería vivir un caballo?

Un caballo tiene tres prioridades principales en su vida: Espacio libre, vivir en manada o en contacto con sus congéneres y tener un alimentación e hidratación adecuadas.

– ¿Un caballo que vive la mayor parte del tiempo encerrado, puede tener el casco sano aunque no lleve herraduras?

El confinamiento de un caballo lo único que conlleva es problemas para el animal tanto a nivel físico como mental. Por lo que respecta a sus extremidades la falta de movimiento satura el sistema linfático, las patas se hinchan. Estar sobre una cama humeda de heces y orines pueden conllevar hongos e infecciones. Siempre es mejor no estar herrado porque la suciedad que queda entre la herradura y el casco nadie la puede limpiar a menos que se quite la herradura y eso se pudre provocando enfermades.

– Si esto es así, ¿porqué se continúa herrando a los caballos?

Por tradición, desconocimiento y por una filosofía del caballo retrógada.

-¿A que té refieres con una filosofia del caballo retrógada?

A la típica frase de “es lo que se ha hecho toda la vida”. Cuando decimos esto parece que nos avale un saber antiguo e incuestionable, cuando resulta que sí, estamos haciendo algo que se ha hecho siempre, pero que se ha hecho perfectamente mal. No podemos escudarnos en la tradición para no aceptar los cambios innovar y buscar lo mejor para los caballos.

-¿Se utilizan las mismas herramientas para herrar un caballo que para hacer barehoof?
Coincide la escofina y la tenaza de corte que son las tradicionales, pero yo soy partidario de usar herramientas específicas para trabajos específicos, como el arco de carrocero que se puede usar con una sola mano, desbastadores de yeso para rebajar las barras, gubias y bandas de lija.

-¿Crees que dejar de herrar caballos puede perjudicar económimanete a alguien y que por eso cuesta tanto que se abandone esta técnica?

Hay un industria montada alrededor de todo lo que se necesita para herrar caballos, y hay herradores, por lo tanto, hay personas que se ganan la vida con esto. Es evidente que existen intereses económicos que se priorizan a los intereses equinos y dificultan que se haga el cambio.

– ¿Que tendría que hacerse para que se dejara de herrar a los caballos?

Educacion y consciencia. Explicar a las personas que comporta herrar, mostrárselo con ejemplos. Explicar y hacer experimentar a las personas que siente el animal para que puedan empatizar con él. No querer para los demás, incluídos los animales, lo que no quieres para ti.

– ¿Crees que algún dia se prohibirá?

Es difícil. Hay demasiado interés y parte de la élite de este mundo no está por la labor y muchas de las personas que siguen el sistema tradicional ocupan lugares de poder y se resisten a cualquier cambio. Cuando la consciencia social dentro del mundo equino avale mayoritariamente la tesis de que las herraduras son perjudiciales se producirá el cambio sin necesidad de prohibiciones.

– ¿Cuál es el perfil de tus clientes?

Básicamente son personas que aman al animal y buscan satisfacer sus necesidades, se preocupan por su binestar desde un punto de vista equino. Para ellos un caballo no es un objeto, es un ser que siente y que merece respeto.

-¿Que destacarías de tu modo de trabajar con los caballos?

El trato con el animal. Para mi el caballo es mi cliente y mi trato con él tiene que ser exquisito. Busco que el tiempo y la postura en el proceso de barehoof sea lo más cómodo, corto y respetuoso con el equino. Siempre tengo presente que en el barehoof menos es más, lo que significa que hay que cortar y rebajar lo justo sin pasarse ya que esto conlleva mayor grado de protección para el pie del animal y hay que hacerlo teniendo en cuenta su morfologia, su historial médico (si lo tiene), su actividad, su alimentación, su edad y el terreno que pisa.

Llegir més

Primavera de coaching amb cavalls

Fa fred a les nostres valls pirinenques però la primavera ja és aquí i tímidament es deixa sentir. Els ocells estan més actius i xerren amb més força i els camps ja verdegen. Som a l’estació del renaixement i, en tant que nosaltres som part de la natura, si ens escoltem, sentim, també, aquesta pulsió vital. És un bon moment per fer un procés de canvi si ens trobem insatisfets de com són o del que fem, comença a ser hora de viure una vida plena i feliç.

Com?
Amb 5 sessions de coaching. 50€ per sessió. Una hora per setmana. Seguint aquest programa:

1.-El descobriment personal: qui sóc o qui vull ser?
2.-El desbloqueig: què m’impedeix ser com vull ser?
3.-La visualització: De la realitat actual al futur desitjat.
4.-El mapa mental: Cartografiant la vida que vull.
5.-El pla d’accions per ser qui vull ser.

Què aconseguiràs?

Sabràs quin és el teu objectiu vital, t’adonaràs amb quins filtres crees la teva realitat i aprendràs a desfer-te dels que et limiten, dissenyaràs el teu mapa mental i un pla d’accions per viure la vida que vols amb plenitud assolint els objectius que et motiven.

Per a més informació o reserves consulta equanima.cat, escriu-nos a info@equanima.cat o truca’ns al 673 64 90 65.

Disgues-li sí a una vida plena i feliç!

Llegir més

TV3 es pregunta si els cavalls pateixen a les cavalcades

En general m’agrada el treball de la CCMA, però, considero que tenen una assignatura pendent en la manera com solen enfocar les notícies o els continguts sobre animals. Ja que, sovint, hi veig frivolitat, antropomorfisme i desconeixement sobre les necessitats i el patiment dels animals. Per exemple, el passat desembre a la Marató, es va fer participar el Claudio, un poltre de tres anys. Aquell dia el Claudio, a ulls humans, feia molt goig. Lluent, repentinat i empurpurinat. Duia brides i l’ensinistrador el controlava, peu a terra, a través d’una de les regnes, una tralla i la seva presència.

El llenguatge corporal del Claudio ens deia que tenia por: Un refús a l’entrar al plató, la tensió del seu cap i del seu coll, la rigidesa de la seva mandíbula i el no estar-se quiet, entre altres senyals gestuals, malgrat el silenci de l’equí, ho pregonaven.

Per si no fos prou evident que el frisó estava a disgust, es va cagar. Una cagada de nervis i de por que va provocar les rialles d’alguns membres del públic.

Em va semblar insòlit. De veritat fa gràcia veure un animal cagar-se de por?

La presentadora informava l’honorable públic, que això és el que passa quan mires cavalls, es veu que “sempre caguen”. La presentadora, però, no les tenia totes amb els moviments neguitosos del Claudio i se n’anava apartant. Tant ella com l’ensinistrador, enlloc d’explicar que el cavall estava nerviós, van convenir que el que li passava és que, en realitat, tenia unes ganes boges de ballar i, sense dilacions, va iniciar-se el número pel qual el Claudio havia estat ensinistrat.

Al so d’una música jazzística i a l’avís de les ordres de l’ensinistrador tocant la regna i la tralla, el Claudio es va veure obligat a fer piaffe, a alçar-ce sobre els posteriors i, com no, a fer una ostentosa genuflexió, que és aquella reverència que, per si algú no ho sap, en codi humà, es fa en senyal de submissió o d’adoració. Una acció que un cavall mai no faria en aquest sentit o amb aquest significat.

Tots els exercicis es van executar en tensió i sota la coerció d’una embocadura, un ferro que va posat a la geniva del cavall i que quan tibes les regnes transmet aquesta tensió a l’interior de la boca de l’animal causant-li dolor.

M’ho mirava i em preguntava: Davant la bellesa i la magnificència d’un animal com el Claudio, com humans, no em podríem tenir més que suficient contemplant-lo en llibertat?

Tornant a la CCMA, el passat cap de setmana, al TN vespre, vaig tenir una alegria perquè, davant la festivitat dels Tres Tombs, han donat veu, per una banda, als amants de la tradició que, al meu entendre anteposen la festa al benestar dels animals i, per una altra banda, a una domadora (Lauri Giménez) que considera que en aquests actes els cavalls pateixen un estrès i un esforç innecessari i que advoca per una altra manera de relacionar-se amb els cavalls.

La domadora explica dues coses bàsiques: Si els cavalls poguessin triar no participarien mai en aquests esdeveniments i, en el món del cavall hem normalitzat un munt de comportaments vers ells que no són normals perquè els perjudiquen. Efectivament, els equins, si poden, defugen les concentracions humanes i sorolloses perquè per a ells suposen un perill. La major part d’accions que els humans fem sobre els cavalls, per a que no hi hagi aquesta fugida, comporta la dominació dels animals. Se’ls tapen els ulls, se’ls posa un ferro a la boca que (quan estirem les regnes) se’ls clava a les genives, se’ls munta amb esperons, se’ls posen ferradures, se’ls separa del seu ramat (si és que mai se’ls ha permès viure en un)…

Evitem l’autoengany: La major part de les activitats que fem amb cavalls són una ingerència a la seva naturalesa, des de muntar-los de la manera més respectuosa possible fins a matar-los en un escorxador. Tinguem present que darrera les festes, espectacles i actes que es fan amb cavalls, per bonics o estètics que puguin ser, hi ha diferents graus de dolor i patiment animal.

Però sobretot, tinguem present, també, que l’any 2016 es van sacrificar, segons estadístiques del DARPA, més de 5.574 cavalls només a Catalunya, una xifra que forma part dels més de 200 milions d’animals explotats per la ramaderia que van ser morts a casa nostra. Tinguem present que és aquí on rau el major grau de patiment i crueltat contra els animals i és on, paradoxalment, menys posem l’atenció. Preferim no mirar, no saber, no plantejar-nos res del que li fan a un animal abans que un tall de carn arribi al nostre plat. Tot per no patir!

Som tan especistes i racistes que podem posar el crit al cel perquè veiem que un cavall bonic pateix quan estira un carro o quan fa exercicis de doma, però no dir ni piu quan més de 5.574 cavalls, dels que en diem de carn i dels que no devem trobar tan bonics, van a l’escorxador. Criticar els Tres Tombs o l’aparició del Claudio a un programa de TV, com he fet jo en aquesta entrada, és ben bé posar la lupa sobre una mil·lèsima part del problema.

Llegir més

Coaching amb cavalls per canviar de vida

Ja som a les acaballes de gener del 2018 i potser ets una d’aquelles persones que, aquest any, t’has plantejat fer un canvi a la teva vida però no passes d’això, dels plantejaments. Potser penses a canviar de feina, a marxar del país, a trobar parella, a deixar la que tens, a dur a terme la teva passió, a guanyar seguretat i autoestima, a trobar el sentit a la vida, a superar definitivament una mala experiència, a desfer-te d’un mal hàbit, a vèncer la por a fer alguna cosa, a ser tu de veritat…

Si estàs en aquest punt i voldries deixar la frustració, la queixa o l’apatia per passar a l’acció i per acabar el 2018 havent fet aquest canvi que desitges, el coaching amb cavalls pot ser el catalitzador que necessites per transformar el desig o somni en realitat.

Fent coaching amb cavalls concretaràs exactament el què vols. És molt important aquest primer pas de concreció perquè, sovint, quan no ens sentim amb forces d’afrontar un canvi, estem tan perduts, que ja no sabem què és el que volem amb certesa.

És quan ho concretem que podem potenciar totes aquelles aptituds que, encara que et costi de creure, ja tens o portes de sèrie per assolir l’objectiu que et proposes i per controlar les pors i les creences limitants que et paralitzen i que ara no et permeten afrontar un procés de canvi.

Et deus preguntar, com? T’ho explico: Els exercicis que et plantejaré amb els cavalls i que són tots peu a terra, vull dir que no es munta els cavalls i que, per tant, els pot fer tothom, et connectaran amb la teva essència.

I què és això de l’essència? Doncs allò pel què tu ets els que ets, allò dins teu que és permanent i invariable, allò que constitueix el fons del teu ésser, la teva natura pròpia.

Quan tu no estàs bé i no et sens capaç d’assolir un objectiu és perquè t’has desconnectat de la teva essència. Funciones des de les creences de la teva ment i no des de la teva natura pròpia.

Afortunadament, sempre som a temps de fer un reset, una neteja de les creences limitants que hem anat acumulant i que no permeten que el què realment som flueixi. Atreveix-te, fes-te un reset amb el programa del canvi, 5 sessions de coaching que et canviaran la vida.

Au, vinga, posa fil a l’agulla! Demana més informació o reserva la teva sessió a través del 673 64 90 65 o del mail info@equanima.cat. Estàs a un clic d’un gran canvi!

Llegir més

Reportatge a la Revista Horse Evolution, gener 2018

Us transcribim el reportatge publicat a horse evolution:

“ACTIVIDADES ASISTIDAS CON CABALLOS PIE A TIERRA

Montamos a caballo para satisfacer una necesidad humana, no una necesidad equina. Si fuéramos seres respetuosos con nuestro entorno y con el resto de terrícolas, cuando decidimos hacer cualquier tipo de actividad con animales deberíamos plantearnos, si ésta resultará beneficiosa para esta especie y que incidencia tendrá en el medio, en confrontación al interés humano perseguido.

Por lo que respecta a los caballos, más allá de los santuarios y de las reservas equinas, en las que se intenta darles unas condiciones de vida similares a sus ecosistemas naturales, en el resto de intervenciones que hacemos con los caballos priman los intereses humanos.

Desde nuestro ego anteponemos: Mi derecho a ganar dinero, mi derecho a divertirme, mi derecho a trabajar con menos esfuerzo, mi derecho a que me transporten, mi derecho a crear medicinas, mi derecho a crear razas, mi derecho a comer carne, mi derecho a usar su piel en los complementos, mi derecho a competir, mi derecho a las terapias alternativas o complementarias, mi derecho a…

¿Qué hay de su derecho a la vida, a la libertad, a desarrollarse en su medio natural, al gregarismo, a su cultura? Llenaremos páginas de libros y revistas especializadas explicando, con más o menos acierto, entre otras, la forma de hacer todas las actividades que hacemos a costa de los caballos para obtener un mejor rendimiento y/o para ser más respetuosos con ellos. Sea como sea, en el peor de los casos todo irá encaminado a conseguir más dinero cosificando al caballo y, en el mejor de los casos, se buscará paliar la esclavitud que les infligimos desde hace milenios.

Por mi parte confieso que en el pasado cada vez que encerraba un caballo en un box tenía la sensación de que decretaba prisión contra un inocente. Herraba a los caballos creyendo que protegía sus pies cuando, en realidad, sin saberlo, estaba perjudicando, entre otros, su sistema cardiovascular. La fusta y las espuelas me daban la confianza de que si en algún momento mi montura se resistía a avanzar, dichos elementos serían lo suficientemente persuasivos como para desalentar tal reacción sin tener en cuenta que pensaba y sentía el caballo.

Afortunadamente mi desazón interna me llevó a buscar otras formas de tratar a los caballos y abandonar el bárbaro sistema tradicional que imperaba cuando yo era más joven. De esta evolución vino, en su fase inicial, deshacerme de la fusta y las espuelas, montar con riendas libres (sin embocadura), descalzar a los caballos de herraduras para usar botas y aprender etología. Estos pequeños pasos propiciaron el convivir a diario con equinos disfrutando y aprendiendo de su compañía sin más y, de esta relación, en 2012 nació EQUÀNIMA.

EQUÀNIMA es una empresa animalista ubicada en La Seu d’Urgell que, con la voluntad de ayudar a los caballos y a las personas, presta, entre otros, servicios de coaching, equinoterapia, ecoturismo y formaciones sobre etología.

En EQUÀNIMA los caballos viven en manada y en libertad. No existen box y todas las actividades que se practican se realizan pie a tierra, los caballos no se montan.

Y, ¿en qué consite el coaching con caballos? En facilitar que las personas, a nivel individual o colectivo, tomemos consciencia y seamos congruentes. Equilibramos nuestro pensar, sentir y obrar para tener una vida más feliz y más plena, lo que nos permite estar asertivamente orientados a cumplir nuestros propósitos.

En cuanto a la equinoterapia pie a tierra, consiste en una actividad complementaria a los tratamientos que siguen nuestros usuarios encaminada a mejorar sus habilidades emocionales, comunicativas, sociales, psicomotrices, sensitivas, cognitivas y de aprendizaje. Pensamos que hay que realizar lo posible para alcanzar lo imposible y lo corroboramos cuando, paso a paso, constatamos la mejora de nuestros usuarios.

Desde el ecoturismo y desde nuestras formaciones difundimos las principales características y necesidades de los equinos propiciando que los clientes i alumnos interactúen con ellos y experimenten qué sienten, cómo se comunican, qué relaciones establecen y cómo se comportan los caballos. Fomentamos la mejora de la relación entre especies, orientada al bienestar de los equinos y a mejorar sus condiciones de vida.

Trabajamos desde la convicción de que resulta un asunto urgente que los humanos usemos nuestra inteligencia para crear un mundo más justo y respetuoso con todas las especies y con nuestro entorno.

Marta Rey Cervós
Directora Fundadora de EQUÀNIMA
Abogada especialista en derecho animal
Coach con caballos
Equinoterapeuta pie a tierra
Formadora”

Llegir més