Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog"

Equicoaching: ser congruent amb un mateix per ser feliç

En algun moment ens vam desconnectar de la natura i del bé comú i vam primar el benestar individual al del planeta i al de tots els que en formem part. Aquest comportament ens ha fet perdre la connexió amb nosaltres mateixos. Ja no sabem qui som i, durant anys, hem confós la nostra essència amb un personatge que mostrem portes enfora i del qual ens justifiquem portes endins, però, que té poc a veure amb qui som realment. Arriba un moment a la vida que aquesta creació ja no ens omple, ens falta alguna cosa més èteria que no sabem definir, però que sabem que ens manca.

Quan això passa, l’equicoaching o el coaching amb cavalls ens pot ajudar. Com? Primer, perquè el coaching amb cavalls es practica a la natura. La natura, de la que formem part encara que a vegades ja no ens ho sembli, sempre ens porporciona un retorn al jo essencial. Estar amb cavalls, uns animals d’una bellesa i noblesa infinites, en un entorn de llibertat, ens facilita la connexió amb aquest jo i la seva apertura. Aquesta apertura desvetllarà els valors fonamentals de cada persona.

Fent exercicis de coaching amb els cavalls, sempre preu a terra, la persona podrà experimentar com de congruent és ella, durant el seu dia a dia, amb aquests valors. Sovint els nivells de congruència són baixos i per això hi ha aquest sentiment de buidor existencial escampat per arreu. Els cavalls no toleren la incongruència. Quan la detecten marxen. La incoherència per ells és perillosa. Aquest comportament dels equins ens ajuda a prendre consciència de forma automàtica de l’efecte nociu que té per a nosaltres viure sense respectar el nostre Ser esencial, el Jo Sóc.

Eckhart Tolle diu que el goig de ser és l’alegria de ser conscient.

Llegir més

Coaching amb cavalls: viure en moments de tensió política

Hi ha persones que, aquests dies, són totalment alienes a la situació política que travessa el país i continuen fent la seva vida al marge del que està succeïnt i, n’hi ha d’altres que, en major o menor mesura, es senten emocionalment afectades pels esdeveniments polítics.

Una client de coaching amb cavalls, m’explicava que treballar en la consecució del seu objectiu en aquests moments li resultava francament difícil perquè es sentia trasbalsada amb la situació política.

Un trasbals és una pertorbació intensa de la calma, de l’estat normal.

Vam fer un exercici amb els cavalls per obtenir eines que li permetessin matenir la calma i seguir concentrada en el seu objectiu. El que va sorgir ho comparteixo amb el seu permís per si pot ajudar altres persones:

*Limitar els canals d’entrada permanent de notícies, comentaris i suposicions i establir només tres moments per a informar-se durant el dia.

*Complir al màxim possible les rutines i costums habituals. Malgrat els esdeveniments, fer les tasques del dia a dia amb normalitat i de la millor manera.

*Parlar del conflicte amb educació i respecte cap a totes les opinions, sense fer-ne el tema exclusiu de les trobades. Plantejar altres matèries sobre les que dialogar que permetin descansar l’atenció permanent en la política.

*Fer un activitat nova que no tingui res a veure amb la situació política i que ens aporti benestar. (Va triar llevar-se cada dia a trenc d’alba, fer una caminada de 30 minuts i agraïr el neixement d’un nou dia).

Llegir més

Coaching amb cavalls i el dret a decidir

Des del màxim respecte a totes les opinions polítiques, no puc viure d’esquenes, però, a la situació que travessa el país. El coaching podria ser considerat com una activitat subversiva. El coaching empodera les persones per a que prenguin les regnes de la seva vida i decideixin què volen ser, per a que visquin de forma congruent amb el que senten, per a que facin germinar i créixer totes les seves capacitats i les focalitzin en la consecució d’un objectiu.

Aquesta força quan empodera el poble representa una amenaça per a l’establishment. Les èlits instal·lades al poder ens volen distrets i controlats. Per això es tan valuosa, als meus ulls, la voluntat decidida d’una part tan àmplia com transversal de la societat catalana que no vol exercir aquest dret per mandat d’un, dos o tres partits polítics, ho vol fer per voluntat pròpia, ho vol fer malgrat la repressió, sense deixar-se dominar per la por i, actuant de conformitat al que sent, sigui sí o sigui no, perquè ambdues opcions són iguals de vàlides i repectables, però hem de poder decidir cap a on tirem!

Llegir més

Els perquès de l’equinoteràpia peu a terra

Ens hem especialitzat en l’equinoteràpia peu a terra perquè som animalistes. L’animalista, en paraules d’Emma Infante, és aquell que té ànima i reconeix en els animals no humans aquesta mateixa qualitat, actuant-t’hi en conseqüència.

També perquè sabem de primera mà que es pot gaudir i molt de la companyia d’un cavall o d’una euga sense muntar-los. Com tots els animals quan més els coneixes més hi empatitzes i més comprens l’abús que suposa carregar-los amb el nostre pes.

I, perquè, l’equinoteràpia peu a terra ofereix un munt de possibilitats sensorials, cognitives, físiques i socials obertes a un públic divers, independentment del grau de limitació que tingui cada individu. Això confereix als usuaris un plànol d’igualtat que és sempre ben rebut per aquests colectius.

A nivell sensorial el contacte directe amb l’animal proporciona el plaer del tacte de la capa del cavall, de la seva temperatura, de la seva respiració i de les seves pulsacions cardíaques. L’ús de diferents estris per raspallar els equins dóna la possibilitat de conèixer i experimentar diferents textures i sensacions.

En el camp cognitiu hi ha diferents tipus de treball, des de la identificació de les parts del cavall i la similitud o diferència que hi ha amb el propi cos, fins el noms dels equins, les seves imatges i la dels dels seus utillatges. Les relacions que aquests poden tenir amb estris quotidians, amb lletres, números, paraules i colors i el treball per a la capacitat de relacionar-ho, guardar-ho a la memòria i reproduir-ho oralment si és possible o, mostrar-ne el grau de comprensió assolit a través de les accions de cadascú si no hi ha capacitat de parla.

En el pla físic es treballa tant la mobilitat grossa com fina ja que, cada eina o cada exercici amb el cavall requereix un ús vinculat amb un o varis moviments que necessiten major o menor precissió. També es treballa en aquest sector la lateralitat i els conceptes espacials.

A nivell social el fet de relacionar-se amb un animal tan poderós augmenta l’autoestima dels usuaris i ajuda a tenir més confiança per sociabilitzar amb els demés. Alhora, els exercicis en grup fomenten la interacció entre les persones des del joc el que en facilita la connexió.

L’equinoteràpia peu a terra és una via pel desenvolupament personal i les habilitats de cada usuari des d’un entorn natural i lúdic, que n’afavoreix l’aprenentatge i integració.

Llegir més

Coaching amb cavalls: la valentia de ser passi el que passi.

Quan era molt jove vaig llegir “Matar un Rossinyol” de Harper Lee. Aquella novel·la va tenir una marcada influència a la meva vida. Segons la sinopsi que trobem a l’edició de Grup62 “A través dels joves ulls de l’Scout i en Jem Finch, Harper Lee examina amb un humor molt ric la irracionalitat dels prejudicis racials i socials dels adults al sud dels Estats Units dels anys trenta.La consciència d’un poble impregnat de judicis preconcebuts, violència i hipocresia trontolla gràcies a l’empenta d’un home sol que combat per la justícia. Però el pes de la història no consentirà res més que això…”

Aquest home sol és l’Atticus Finch, pare de l’Scout i en Jem, que, amb una serenitat, una bondat, una intel·ligència i una valentia d’aquelles que escassejen però que tan dignifiquen el ser humà quan integren una persona, s’atreveix a defensar un home negre innocent acusat d’abusar sexualment d’una dona blanca dins d’una societat racista.

Tot i tenir la major part dels blancs del poble en contra i la major part de la seva família, fa el que sent que ha de fer. En una ocasió, l’Atticus, obliga al seu fill Jem a fer companyia a una veïna molt vella i amb molt mala lluna que detesta i injúria a l’Atticus cada cop que li és possible pel fet de defensar un home negre. El noi no la suporta, però, el seu pare, sap que està molt malalta i que lluita contra la seva malaltia, quan mor, pare i fill tenen una coversa. L’Atticus li diu al Jem: “…Tenia els seus propis punts de vista sobre les coses, molt diferents als meus, potser…Volia que veiessis una cosa d’aquella dona; volia que veiessis el veritable coratge, enlloc de fer-te a l’idea que el coratge l’encarna un home amb una arma a la mà. Un és valent quan, sabent que ha perdut abans de començar, malgrat tot comença i segueix fins al final passi el que passi.”

Llegir més

Equinoteràpia peu a terra: la força de la repetició divertida.

Igual que una simple i persistent gota d’aigua té la força de foradar una roca, la simple i persistent pauta de les aparentment innòcues sessions d’equinoteràpia peu a terra provoquen avenços tangibles en persones que presenten greus patologies físiques i/o psíquiques.

El primer dia es troben en un entorn desconegut amb uns animals impressionats i l’emoció, el desconcert, la por i fins i tot, per alguns, el desgrat planen per Equànima. Difícilment s’acabarà la sessió sense que la majoria dels usuaris hagin iniciat un procés d’adaptació a l’entorn i als nous amics quadrúpedes que culminarà en un bon coneixement de l’espai i en la capacitat de moure-s’hi amb naturalitat d’una manera força ràpida.

És un delit observar com unes mans i uns dits que el primer dia de sessió estaven agarrotades alhora de tocar el cavall i que amb prou feines podien agafar els estríjols, les brosses, els raspalls o els guants, després de 10 sessions s’estiren, treballen per agafar bé les eines i es van adaptant als animals i als objectes que hi vinculem per tenir-ne cura.

També podem copsar la satisfacció que senten alguns usuaris quan menen el cavall peu a terra. El simple gest de marxar estirant un ramal i adonar-se que el cavall els segueix transforma la por i sorpresa del primer dia en orgull. L’orgull de tenir la capacitat de fer-se acompanyar per una força de la natura tan bella com un equí.

Per altra banda, admirem com, a poc a poc, es van gravant a la memòria el nom dels cavalls, de les parts de la seva anatomia i els, a vegades complicats, mots que tenen alguns estris de neteja dels equins.

Sempre resulta màgic el moment d’agrair-li al cavall la seva col·laboració oferint-li un tros de pastanaga, doncs, el fet d’atendre un altre i cuidar-lo es una de les pautes que més ràpidament integren els usuaris d’aquest servei. Potser perquè aquesta activitat els hi permet ser els cuidadors i no els cuidats i això, sense cap mena de dubte, augmenta la seva autoestima.

I finalment, reconec que m’admira la responsabilitat que mostren alhora de recollir estris i eines. La satisfacció que senten de guardar-ho tot al seu lloc, de penjar cabeçades i ramals als ganxos corresponents, d’endreçar els materials i deixar-ho tot llest per la pròxima sessió.

Gràcies!

Llegir més

Coaching amb cavalls: Pots tenir excuses o resultats

Aquesta frase, pots tenir excuses o resultats, és un lema que feia servir Luís Enrique, ex-entrenador del FCB, per motivar els seus jugadors. Per orientar-los cap el camí del treball i treure’ls de la cuneta de la queixa.

Els orígens del coaching es situen en l’àmbit educatiu i sobretot en l’àmbit esportiu. Aquesta idea, pots tenir excuses o resultats, és perfectament extrapolable a qualsevol àmbit de la vida d’una persona: familiar, acadèmic, professional, lúdic, personal…

Quan volem un canvi, en el camp que sigui, podem buscar la manera de fer-lo possible i posar-nos a caminar en aquella direcció o podem trobar mil excuses amb les que justificar perquè no fem allò que realment volem i, de passada, victimitzar-nos i autocompadir-nos.

Moltes persones es situen en el format de les excuses aconseguint dosis interminables de malestar i infelicitat. Altres, decideixen pilotar la seva vida en direcció als objectius que anhelen. Aquestes busquen resultats i els troben. Aquestes es caracteritzen per treure-li el suc a la vida, són més felices.

Si sents que necessites un canvi i vols trobar la manera de fer-lo possible desempallegant-te de les excuses, apunta’t al nostre programa de 5 sessions de coaching amb cavalls, i aconsegueix el resultat que desitges.

Posa’t en marxa: Truca’ns al 673 64 90 65 o escriu-nos a info@equanima.cat

Llegir més

Coaching amb cavalls: Atrapa el teu somni

La Candelaria i l’Herman Zapp m’han regalat el seu llibre: “Atrapa tu sueño”. Us el recomano. En ell narren la seva particular aventura: viatjar per tot el continent americà al llarg dels anys en un camió antic. Van començar sols i ara tenen quatre fills, que han vist i viscut més coses en la seva curta existència que moltes persones experimentaran en tota la seva vida. Ells, que actualment viatgen arreu del món, són una prova vivent que tots els somnis són possibles si un/a té el coratge de viure’ls.

M’he emocionat amb les pàgines del seu llibre perquè els sentiments que descriuen abans, durant i després d’emprendre el seu somni són universals i, els he sentit en la meva pròpia pell cada vegada que he fet alguna cosa durant la meva vida que no combregava amb els costums, el que s’esperava de mi o el que es suposava que era més correcte.

En un moment diuen alguna cosa així com: La vida és una cursa amb la mort que sempre guanya la mort. Però ,el triomf està amb el tipus de cursa que fas, no en el final.

Totalment d’acord. Mai m’he sentit tan viva ni tant feliç com quan he fet el que el cor em dictava, com quan m’he atrevit a atrapar els meus somnis. És gràcies al fet que em vaig decidir a viure la vida que volia que avui existeix Equànima. Tot comença amb un petit pas, NOMÉS CAL UNA COSA: COMENÇAR!

Llegir més

Coaching amb cavalls: sigues i deixa ser

Aquests dies molta gent és sorprèn que més de 150.000 persones haguem signat per a que es deixi viure la vaca Margarita. Hi ha persones a qui els hi molesta que el destí d’una vaca pugui preocupar tanta gent, amb la mà de problemes que hi ha al món! D’altres no entenen que té més, la vaca Margarita, que un/a rumiant de granja que neix per ser explotada i sacrificada.

Signar a favor de la vaca Margarita no exclou que em pugui ocupar d’altres causes, ja siguin humanes o de la resta d’animals. Penso que tots els humans i tots els animals no humans, els de companyia, els destinats a la ramaderia, els salvatges… tenen dret a viure segons les necessitats de la seva espècie, sense explotació.

A Equànima veig sovint cares d’incredulitat quan la gent descobreix que les activitats són peu a terra. Ho comprenc. Jo havia muntat a cavall i m’ho havia passat molt bé, però sé que els cavalls gaudeixen més fent altres coses pròpies de la vida equina. Coses com: viure en llibertat, en ramat i amb una alimentació adequada.

Així és que un dia em vaig haver de plantejar:

-M’agraden els animals o els estimo?
-Els estimo.
-Què és estimar per a mi?
-Sentir afecte per un/a altre de forma desinteressada, respectant com és.
-Llavors, sigues i deixa ser.

La clau de tot està en descobrir qui som i concentrar-nos emocionalment en aquest qui som per manifestar allò que volem, deixant ser als altres. Algunes persones venen a fer coaching amb cavalls buscant que sigui el seu entorn el que canviï perquè pensen que quan tot el seu món (persones, situacions, família, estudis, feina…) estigui bé (o sigui, com elles volen), assoliran la felicitat. Això és una il·lusió. Quan un comprèn qui és i actua de conformitat a allò que és amb noblesa, fent un canvi interior, ho veurà reflectit en el seu exterior. La feina és a l’interior.

Llegir més

Coaching amb cavalls: el being one, una lliçó magistral

Aquest cap de setmana havia de ser a Madrid gaudint del Being One. Es tractava de la primera trobada internacional a Espanya de coaches, motivadors, gurús de la new age, tots amb molta anomenada i prestigi. Pocs dies abans de les conferències va sorgir la possibilitat de veure-ho via streaming des de casa i vaig apostar per canviar la meva entrada i fer-ho així.

La meva sorpresa quan m’hi vaig connectar va ser total en veure que l’organització havia estat desastrosa, que la gent no podia accedir a l’espai dedicat a la trobada, que fou canviat a última hora, i que l’havien suspès durant unes hores per, segons sembla, manca de pagament a alguns proveïdors. Molts assistents es van indignar i van anar a posar denúncies. Altres, veient que els ponents estaven disposats a fer-ho malgrat les adversitats, van acceptar quedar-se i fins i tot van donar més diners, a banda de l’entrada que ja havien pagat, per a que es pogués celebrar.

Vaig quedar al·lucinada! Vaig pensar que si hagués anat a Madrid probablement m’hauria indignat i, pràctica de mena con sóc, me n’hauria anat a fer el turista per aprofitar el viatge. Sort que vaig canviar l’entrada i ho veia des de casa ja que, el que va acabar passant, per a mi va ser extraordinari. Les conferències van ser brillants, però el millor van ser les 3.000 persones que van decidir quedar-se, malgrat tot, i SER UN. Em van donar una lliçó que recordaré sempre. Aquelles persones van fluir amb la situació, van deixar de banda tots els seus prejudicis i incomoditats i van concentrar-se en la solució al problema i no en el problema i se’n van sortir. Això és el que van destacar tots els ponents que hi van participar, penseu que alguns tenen un preu a l’alçada dels millors futbolistes, però lluny de mostrar cap classe de divisme, van fer honor al que prediquen es van adaptar a les circumstàncies i van donar el millor de si mateixos.

Gràcies Being One i gràcies a tots els que el veu fer possible. Tot ha estat un gran aprenentatge de lo meravelloses que poden ser les coses quan fluïm i prescindim del nostre ego.

Llegir més