Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 10)

DUST IN THE WIND

Recentment he experimentat què és tenir un ser estimat en perill de mort. I, com tantes altres persones que es troben i s’han trobat en aquesta situació, he sentit por. Por de quedar-me sense aquella persona per sempre, de no tornar-la a veure, de no poder tornar-hi a parlar i compartir les coses més senzilles de la vida. He sentit, també, molt dolor en veure-la patir de mal i d’angoixa. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt i ara ja s’està recuperant.
Què ens ajuda a afrontar aquestes situacions i a no quedar noquejats per la por i el dolor?:
1.- No isolar-se: Avui comptem amb molts mitjans per estar acompanyats. Per exemple, a través dels xats podem obrir un grup de suport des del qual els amics i familiars poden rebre informació de l’evolució de la persona afectada i, alhora, expressar respostes de suport i coratge als que estan vivint la situació a primera línia. Quan compartim les nostres desgràcies i els sentiments que ens ocasionen, la càrrega de la tristesa es fa menys feixuga.
2.- Desdramatitzar: No vol dir no plorar, quan un té ganes de plorar és millor fer-ho, és com una neteja de l’ànima. Però resulta molt útil no ancorar-se en el dolor i trobar espais per fer una mica d’humor i compartir-ho amb l’afectat si és possible. Una de les sensacions més boniques que hom pot experimentar és poder fer riure una persona que travessa per un mal moment.
3.- Acompanyar: Fer-li sentir a la persona afectada que és absolutament prioritària, que la seva millora passa al primer pla de la nostra vida. Cal estar al seu costat sempre que ho precisi, respectant, però, la seva intimitat i el dret a quedar-se sola quan ho necessiti. Saber-li donar força i coratge en aquells moments en que la situació la supera. Crear un mantra que pugui emprar en aquests moments per relaxar-se i posar l’energia en el guariment del problema és, també, una bona manera d’ajudar i d’acompanyar.
4.- Descobrir que hi ha de positiu en viure aquella experiència:
De tot el que ens passa en podem extraure un aprenentatge. Quan ens toca viure una situació difícil és quan, generalment, estrenyem els vincles amb familiars i amics. És allò de que les desgràcies uneixen. També ens ajuda a valorar més el que tenim, doncs, ens fa relativitzar i prioritzar el que és que és realment important a la vida.Una experiència traumàtica superada ens reforça i  ens prepara per afrontar futures situacions similars amb més serenitat i encert.

I els cavalls, què fan quan un no es troba bé? Generalment la resta se li acosta, el saluda amb la seva respiració, i es manté a prop però deixant-lo tranquil. Si es presenta un perill el protegeixen, interposant-se entre el cavall malalt i el perill o ajudant-lo a sortir d’una situació difícil.
Us deixo amb una cançó de l’any 1977, del grup Kansas, anomenada “Dust in the wind”, versionada per la Sara Brightman, amb un vídeo fantàstic, que ens ve a dir que tots som una única cosa, que res és etern, que tot neix i mor en aquest univers i que això, ni els diners ho podem canviar. Aprofitem doncs ara que som vius.

Llegir més

EINES PER A SER PERSEVERANT

Arturo Graf, un poeta italià del segle XIX, va escriure: La perseverança és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit: De ben petits, a través del contes, el més grans ja ens volien fer notar la importància de ser constants si aspirem a assolir els objectius que ens proposem i sinó, recordeu la faula d’Isop, “la llebre i la tortuga”. De quina manera l’escriptor grec ens animava a treballar de forma constant i disciplinada i, com ens alertava sobre els perills que comporten la banalitat, l’excès de confiança i la mandra.

Què cal fer per ser perseverant? Doncs, una vegada tens clar què vols i has dissenyat un pla per aconseguir-ho, assoliràs el teu objectiu si actues amb:

OPTIMISME: mantenir un estat d’ànim positiu contribueix a l’èxit.

MOTIVACIÓ: Tant si es tracta de fer una cosa que ens agrada com una que no, és indispensable buscar de quina manera  podem fer aquella tasca més interessant i atractiva. Per exemple, l’altre dia parlava amb una amiga que quan va a córrer fa servir una aplicació a través del mòbil que li marca la distància que ha recorregut, el lloc per on ha passat, el temps que ha trigat i li ofereix una estadística entre la marca aconseguida i la dels altres dies que ha sortit a fer exercici, donant-li un trofeu virtual si s’ha superat. El disposar d’aquestes dades i el poder constatar la seva superació la motiva se’ns dubte a continuar practicant esport i a gaudir-ne.

DISCIPLINA: Consisteix en dirigir el nostre esforç a l’obtenció d’un fi. Per adquirir disciplina va molt bé examinar quines són les conseqüències de ser indisciplinat, per exemple: no tenir el pes desitjat, no tenir la consciència tranquil·la, tenir problemes de salut, tenir conflictes amb les persones del nostre entorn com companys de feina, amics o família. Cal establir un horari de feines i complir-lo sense excuses.

Amb els cavalls fem un exercici per adonar-nos de la importància de la disciplina, demano al client que visualitzi com es sentiria i com seria la teva vida si fos disciplinat i que ho escenifiqui a la pista i s’acompanyi del cavall. Generalment acaben descobrint que la disciplina ajuda a tenir més temps, més energia i més tranquil·litat i que marcar-se tasques no ha de ser una tortura sinó el pas o la clau per arribar allà on volem. Per tenir molts “happy day”, com es pot veure a la comèdia Sister Act, protagonitzada per Whoopi Goldberg.

Llegir més

UN CANVI DE PARADIGMA, VIURE PER A SER

El passat dia 2 de novembre vaig participar a les jornades rurals de Solanell. Solanell és un poble de l’Alt Urgell que, a causa de les migracions econòmiques que es van produir el segle passat del camp cap a la ciutat, va ser abandonat pels seus habitants la dècada dels seixanta al setanta fins a quedar en runes.
Un bon dia, un arquitecte de Tarragona, el Saül Garreta Puig, va decidir empendre’n la recuperació. Desprès de diverses provatures, en Saül ha arribat a la conclusió que Solanell podrà reviure actuant a a través del cooperativisme i la participació. El motiu que l’impulsa, segons les seves pròpies paraules, us el transcric a continuació: “Es tracta d’assajar una altre manera de fer i de viure, segurament amb una certa visió utòpica o ingènua que des de petit, he tingut de la vida. Voldria aconseguir una barreja entre les maneres tradicionals de viure de la muntanya amb noves fórmules basades amb el turisme rural i amb tot el que té a veure amb el món de la cultura i l’art“.
El Raül, com afortunadament moltes altres persones, s’estan adonant que és necessari un canvi de paradigma des del que s’estructuri la nostra societat. Crec que la Revolució Industrial i el Capitalisme ens han conduït a una vida basada en el “fer per a tenir” i ens hem oblidat de “ser”.
Viure sota el paradigma de fer per a tenir, deixant de banda el ser, no ens augura la felicitat. Ho comprovo sovint en les sessions de coaching destinades a aquelles persones que es troben immerses en una crisis existencial i volen un canvi. Acostumen a ser persones que han tingut èxit a nivell material però no espiritual i que necessiten recuperar la seva essència per viure amb felicitat i plenitud. Simplement, necessiten SER qui SÓN.
A la conferència del passat dissabte deia que els cavalls són congruents perquè sempre actuen com el que són, el que pensen, el que senten. Pregunteu-vos quantes vegades al dia no actueu en coherència amb el que SOU. Feu la prova. Esteu alerta i us adonareu que sovint fem o diguem coses que són contràries al que pensem o sentim, buscant algun tipus de compensació (acceptació dels altres, bens materials, poder, informació…). Sabem que actuem en contra del que som, quan el que hem fet o dit ens provoca neguit. Si estem presents i atents a aquestes situacions les avortarem abans de que es produeixin i, poc a poc, connectarem amb el nostre SER.
Georges Moustaki un cantautor i lliurepensador ja desaparegut i la seva cançó “Le Métèque” són per a mi un exemple del que és viure des del ser.
Nota: Les fotografies s’han extret de la Viquipèdia i de solanell.blogspot.com, per conèixer més a fons el projecte podeu consultar aquesta web: http://www.reviuresolanell.com
 
Llegir més

3 TRUCS PER SER MÉS DECIDITS

LA INDECISIÓ és una situació de conclusió o resolució dubtosa. Moltes persones pateixen indecisió crònica i això, si tenim en compte que al llarg del dia hem de prendre decisions continuament des de la roba que ens posem pel matí, l’assistència o no a una reunió, la compra d’algun o varis articles per menjar, personals o per a altres, el fer una tasca d’una determinada manera o canviar-la.., pot resultar estressant i desgastant.

 

Les mines soterrades al terreny de la decisió són, entre d’altres: la por al canvi, la por a perdre la resta de possibilitats, la por a equivocar-nos, la por a responsabilitzar-nos de la decisió i enfrontar-ne les conseqüències.

 

Viure sota el jou de la indecisió ens provoca angoixa, ens fa descendre els nivells d’autoestima, ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos i ens paral·litza. Aquesta paràlisis ens pot portar a cedir les regnes de la nostra vida a un tercer i, com que no acabem fent el que realment volem, a sentir-no infeliços.
Amb els cavalls les actituds dubtoses no tenen èxit, si et mostres insegur no et responen. Tractar amb ells t’obliga a ser resolutiu i, si no en saps, a aprendre com ser-ne.
TRES TRUCS PER SER DECIDIT:

 

1r.- Determinació: Es tracta de fixar o establir el resultat d’alguna cosa com a resultat d’una deliberació. Quan tinguis dubtes delibera, posa per escrit quines opcions tens i escriu tres coses positives i tres coses negatives relatives a cada opció. Fes-ne una anàlisis i escull una de les opcions. Quan fem coaching amb cavalls escenifiquem les opcions a la pista i, observant la interelació dels equins amb les diferents opcions el coachee pot fer el procés de deliberació de forma vivencial, de manera que se li facilita la tria de la que serà la millor opció per a ell.

 

2n.- Concentració: Quan hagis triat cal que t’apliquis intensament sobre l’objectiu, que t’hi concentris. És el que també en diem focalització, posa la teva energia a treballar per a la teva opció i OBLIDA LA RESTA! Els cavalls són uns entrenadors magnífics per a la concentració o la focalització, si no et centres plenament en el que fas quan estàs amb ells no responen, així és que t’obliguen a focalitzar-te.

 

3r- Compromís: Dona’t a tu mateix la paraula de que treballaràs en pro de la teva opció i escriu quines passes seguiràs per a fer-la realitat. Fixat uns terminis de compliment i conforme vagis assolint les tasques que t’hagis proposat, marca-ho en una agenda o calendari. Veuràs com assolir petits reptes et dóna confiança, alegria i t’ajuda a ser cada cop menys indecís i més resolutiu.

(autor de la fotografia Jordi Picart)


Us deixo amb Queen, i la cançó One Vision, per la seva força i poder motivador.

 

 

Llegir més

Un exercici molt fàcil per mantenir l’esperança.

Segons el diccionari.cat l’esperança és: la confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
D’esperança és fàcil tenir-ne quan tot ens ve de cara, però es difícil no perdre-la quan les coses no surten com projectàvem, malgrat els esforços dedicats a aconseguir allò que desitjàvem.
La imatge pertany a la pel·lícula War Horse del director Steven Spealberg. L’he triat perquè és un exemple d’esperança, l’Albert i el Joey, són els protagonistes del film. Tots dos es veuen obligats a separar-se pels efectes de la I Guerra Mundial. Ambdós, però, lluitaran per sobreviure i retrobar-se, sense defallir, sense desesperançar-se, malgrat les dures adversitats que se’ls hi presenten i en això raurà el seu èxit final.
A EQUÀNIMA, posem en pràctica el següent exercici per ancorar ben fort l’esperança en el nostre pensament i tenir una actitud positiva amb independència de les circumstàncies que ens envoltin:
1r.- Tria una frase que t’enfoqui cap a l’esperança. Per exemple, una de l’escriptor Tom Clancy, podria servir: ” l’home és una criatura d’esperança i inventiva i, aquestes qualitats, desmenteixen la idea que no és possible canviar les coses”. Com que treballem amb cavalls escenifiquem a la pista, amb un objecte, la frase.
2n.- Tria una imatge que t’evoqui esperances.
A mi, particularment, aquesta m’agrada molt, doncs hi podem apreciar la fermesa de la serra del Cadí, tot i les adversitats meteorològiques que ha de suportar També s’hi observa com desprès d’una tronada sempre torna a sortir el sol i fins i tot, l’arc de Sant Martí!
Si disposem de la fotografia, demanem al client que la situï al lloc que vulgui de la pista. Avui amb els mòbils no costa gens escollir una imatge amb aquestes característiques.
3r.- Reviu un moment en el que t’hagis sentit plenament feliç i orgullós de tu mateix. Per exemple en coronar un cim, finalitzar un projecte, ajudar un amic…
Simbolitzem també aquest estat a la pista i demanem al client que es concentri en reviure aquella situació.
Quan tot està disposat, demanem al client que s’acompanyi d’un cavall, que simbolitzarà l’esperança, i passi pels tres estadis que hem metaforitzat a la pista. El “viatge” i les reflexions que se’n derivin segons les actituds del cavall, l’ajudaran a experimentar la sensació d’esperança i confiança. Per acabar, li demanarem que anoti una declaració a la seva agenda que l’ajudi a conservar l’esperança.
Aquesta declaració s’ha de llegir cada matí i enfocar les tasques i activitats ordinàries en base a la mateixa fins que s’interioritizi i es visqui de manera automàtica.
La música també és una bona aliada per mantenir-nos positius i esperançats i, sinó, escolteu aquesta cançó de la Nina Simone, que és ben bé allò de mentres hi ha vida hi ha esperança!
Llegir més

El verí, els cavalls i com vèncer les persones tòxiques.

Gràcies a la Beatriz he sabut que els cavalls s’utilitzen per crear nombrosos antídots contra les picades o mossegades de diversos animals verinosos, entre ells, les serps. El procés consisteix a extraure el verí d’una serp, en el cas que es vulgui preparar un serum per combatre mossegades d’ofidis,  injecta’l a un cavall, deixar passar una quarantena, extraure mitja dotzena de litres de sang del cavall aproximàdament, processar-la de forma que s’aïllin els anticossos que el sistema del cavall ha generat per combatré el verí i preparar un serum amb aquests, destinat a salvar vides humanes.

Segons l’OMS les mossegades de serp causen 125.000 morts humanes cada any. Em pregunto quants milers de cavalls deuen patir una part dels efectes d’una d’aquestes mossegades per a que nosaltres puguem gaudir d’antídots. Pel que he pogut llegir, els cavalls que són utilitzats amb aquesta finalitat redueixen la seva esperança de vida dràsticament.

Per fortuna hi ha científics que busquen alternatives i, a través de la creació de verins sintètics, estan aconseguint obtenir anticossos, sense que els cavalls pateixin els efectes d’una mossegada real.

A les nostres vides, si ho permetem, també hi poden entrar diversos verins, entre ells les persones tòxiques. Són aquells familiars, amics, companys de feina o coneguts que ens fan sentir culpa, por, que en deixen sense forces i minven la nostra autoestima. Se’n diuen també, vampirs emocionals. Contra ells també hi ha un antídot, ser positius, no caure en la seva xarxa, no incentivar les seves xafarderies, enveges o manipulacions.

Una client es trobava sota el domini d’una d’aquestes persones a la feina, i no sabia com desfer-se’n, vam fer un exercici de coaching amb cavalls, consistent en escenificar a la pista un mapa mental (és tracta d’un diagrama utilitzat per expressar metafòricament idees, emocions i recursos per aconseguir un objectiu). L’idea central era desvincular-se d’aquesta persona i radialment van sorgir punts com la culpa, la por, la inseguretat i el seus antídots com, el saber posar límits, el no seguir el joc, el distanciar-se. El cavall que acompanyava la client, representava la força, va ser molt reticent a passar per la majoria de metaforitzacions, menys a l’espai senyalat com “saber posar límits”, així és que vam començar per treballar aquest aspecte.
La client va analitzar el seu comportament davant de la persona tòxica i es va adonar que no feia res per  aturar-la, ni per evitar que això minés la seva felicitat. A partir d’aquí vam fer un exercici de doma natural que s’utlitza per fer que els cavalls respectin el nostre espai. Quan una persona veu  que és capaç d’aturar un animal de 500 kg. només amb la seva energia s’empodera i aprèn a fer servir aquesta força a la seva vida real, podent allunyar les persones tòxiques de manera pacífica però contundent.
Els cavalls ens aporten beneficis emocionals, físics i psíquics a través d’activitats com el coaching, l’equinoteràpia, l’equitació o la farmacologia. Els cavalls salven vides. Reflexionem-hi i, si és a les notres mans, contribuïm a que tinguin la millor vida possible, doncs com diu una antiga dita “el cavall per a l’home és com les ales per a l’ocell”. Us deixo un vídeo la KT Tunstall, autora i interpret de la canço “The black horse and the cherry tree”, que parla d’un cavall, d’un cirerer i de la importància de seguir el que ens dicta el nostre cor.

 

Llegir més

Viure en el present i estar presents.

Estar present és una de les bases de l’equilibri emocional. Curiosament és un dels estats en que més ens costa estar als humans. Tenim tendència a pensar contínuament en fets passats i a elocubrar sobre fets futurs i ens perdem el que està passant a l’aquí i l’ara. No vivim el present que, de fet, és l’unic que realment tenim. Treballar amb cavalls t’ensenya  i t’obliga a estar present, doncs, si no ho estàs, no aconsegueixes cridar la seva atenció, ni tampoc que et facin cas. Ells viuen sempre en el present, no planifiquen accions de futur i tampoc és passem el dia analitzant fets del seu passat, simplement estan i reaccionen a cada cosa que passa al seu voltant de forma immediata.
Per ensenyar a estar presents les persones, a través del coaching assistit amb cavalls, adaptem alguns exercicis provinents de la doma natural. Segons l’etòloga Lucy Rees, la doma natural és: la manera d’ensenyar a un cavall a entendre les ordres d’un humà i munta’l des de la lògica, la comunicació i el comportament del cavall. Això facilita i agilitzà el procés, ja que, la instrucció és fonamenta en una relació de confiança entre humà i equí, sense tensions.
Com us deia, si no estem en l’aquí i ara els cavalls no ens fan cas. Avui, per exemple, treballàvem la manera com estar presents amb una client. Li he demanat que fes moure el cavall en cercles, sense toca’l, ni parlar. Al principi no se’n sortia, estava pendent de mí, d’altres persones que eren a prop. El seu cap era a tot arreu menys allí amb el cavall i el cavall, és clar, no es movia.
Hem estat parlant una mica del que significava estar present i ho ha tornat a intentar. Alguna cosa ha canviat. El cavall ha començat a caminar i, del pas, ha passat al trot fent, fins i tot, un parell de galops. Quan ha acabat li he preguntat a la client que havia canviat i m’ha dit que només estava pensant en el cavall, que s’havia oblidat de mi i de les persones que hi havia pels voltants, que ho havia aconseguit centrant-se només en l’animal i en el seu moviment. Molt bé! Això és estar present!
Un exemple realment preciós el podem veure en aquestes imatges de “El Corcel Negro”, a les que s’ha adaptat la cançó A horse with no name del grup America.

 

Conforme ens habituem a estar presents més fàcil ens resulta estar connectats a la vida, gaudint del moment i expresant plenament qui som. Per aprofondir sobre aquest tema podeu llegir “El poder del ahora” d’Eckhard Tolle.
Llegir més

Els cavalls ens mostren el camí de la felicitat

Avui he participat a l’edició tardor del cicle de conferències del TEDxAndorralaVella. Ha sigut una molt bona experiència doncs he pogut conèixer persones autèntiques i interessants amb un denominador comú: la voluntat de ser positius, de gaudir de la vida malgrat les experiències que ens toqui viure, d’adaptar-se al canvi.
La meva ponència ha tractat sobre els cavalls i la felicitat que, precisament, és el següent tema que em proposava presentar en aquest blog en relació al cicle “com els cavalls ajuden les persones i les empreses”.
Moltes vegades veig les cares de perplexitat que fa la gent quan els hi explico a què em dedico. Els hi costa de creure que un cavall pugui intervenir en un procés de coaching. El fet que siguin tan bons col·laboradors en aquesta feina, com deia avui a la conferència, no és una qüestió de màgia, ni de modes, ni d’esoterisme, sinó que té una explicació purament científica.
És una qüestió evolutiva. Adaptant-se als canvis geològics, climàtics i botànics que ha experiment la Terra durant 50 milions d’anys i, mirant d’evitar els seus depredadors, els cavalls han esdevingut un sers gregaris, amb una capacitat de percebre l’entorn molt més desenvolupada que la nostra, amb un sistema de comunicació no verbal molt complex i eficient, basant la seva organització social en la confiança, vull dir que només cedeixen el lideratge als membres del grup en els que confien.
Si transposéssim aquestes característiques a la nostra vida pujaríem, sense cap mena de dubte, els nostres nivells de felicitat. Ser gregaris, ja ho som com humans, però ho podríem perfeccionar en el sentit de cercar persones que comparteixin les nostres inquietuds, això ens ajudaria a crear una xarxa d’amistats sòlida i veritable.
Centrar-nos en la percepció de l’entorn ens faria estar presents i treure la nostra ment del passat i del futur, uns espais únicament existents al nostre cap en el que tantes vegades els recreem de manera destructiva malgrat que no existeixen. Per estar connectats a la VIDA, com ho fan en tot moment els cavalls, és imprescindible viure en el present i assaborir cada instant com si fos l’últim.
Treballar en la nostra manera de comunicar-nos, tant a nivell verbal com no verbal, ens facilitaria les relacions vers els altres i, finalment, renunciar a cedir les regnes o el lideratge a ningú que no sigui de la nostra estricta confiança, a diferència del que fem tantes vegades els humans, que el cedim a favor dels que tenen més poder, més diners o més bellesa, ens asseguraria una existència molt més plena i feliç. Penseu-hi.
Llegir més

ELS 10 SECRETS DEL BON LIDERATGE I LA SEVA RELACIÓ AMB ELS CAVALLS

Encento a partir d’avui una sèrie d’entrades per explicar com els cavalls per mitjà dels programes de coaching ajuden les persones en diferents àmbits de la vida i de l’empresa. Començo amb El Bon Lideratge. Segons la web de “renegocios”, un bon líder té 10 trets diferencials:
 
1r.- Disponibilitat:  Fent exercicis de coaching, adaptats de la doma natural, les persones poden avaluar quin nivell de disponibilitat tenen i quina capacitat de resposta ofereixen. Si els nivells de diponibilitat són alts el cavall farà cas a les indicacions de la persona i si el nivell de ràpidesa en la resposta  és elevat es corregirà ràpidament quan no ho faci. En cas contrari aprendrà, gràcies a la interacció amb el cavall, receptivitat, doncs els equins sempre estan alerta i sempre donen una reposta immediata davant un estímul.

 

2n.- Facilita relacions armonioses: El coaching amb cavalls aporta armonía als equips perquè si els seus membres no es cohesionen el cavall no respon al que se li demana.
3r.- Accesibilitat: Els cavalls fan cas omís de les persones rígides i tancades, treballar amb ells proporciona apertura i millora en la qualitat de la nostra comunicació.
4rt.- Ús just de l’autoritat: Ningú com un èquid per mesurar de manera precisa i justa si una una ordre és un abús o un mandat just respecte a la tasca encomanada. Els cavalls no responen correctament als abusos i només accepten el nostre lideratge si els hi trasmetem confiança.
5è.- Confidencialitat: Es obvi que mai revelaran res del que els hi expliquem verbalment, però, a la vista de l’ull entrenat per fer-ho, s’ha de reconèixer que, amb el seu comportament vers nosaltres, desvelen  molt aspectes de la nostra personalitat.
6è.- Auto-motivació i desenvolupament: Per a que un cavall vulgui col·laborar amb nosaltres és imprecindible que el motivem a fer-ho. Si el cavall s’aborreix, es neguiteja o no es sent còmode no voldrà saber res de nosaltres si, pel contrari, li oferim l’oportunitat d’aprendre i gaudir de l’aprenentatge evolucionarà i ens donarà el millor de si mateix.
7è.- Recolzament: Els cavalls no jutgen les persones. Els hi mostren simplement el que senten i empatitzen amb les seves emocions, és per això que en moments de desànim la seva companyia resulta reconfortant.
8è.- Motivar l’equip i mantenir un bon nivell de comunicació entre els seus membres: Els exercicis de coaching en grup i amb cavalls s’assoleixen quan l’equip actúa amb unitat i la comunicació flueix, per això els cavalls són magnífics mestres en aquest sentit.
9è.- Comunicació clara: Fer coaching amb cavalls ens dóna la mesura exacta del nivell d’eficiència de la nostra comunicació verbal i sobretot de la no verbal i ens permet reflexionar i millorar en aquest sentit.
10è.- Etendre les dinàmiques de grup: Els cavalls viuen en ramats i la seves relacions es basen en la confiança, doncs segueixen a aquells membres del grup que els hi trasmeten seguretat. Ensenyen a les persones a tenir i transmetre confiança, a relaxar-se, a estar equilibrats, qualitats necessàries per connectar amb tots el mebres d’un equip.
La fotografria que veieu amunt pertany a una de les nostres sessions de coaching per a empreses, podeu veure’n el programa a l’apartat 3 d’aquest enllaç  http://equanima.cat/web/servpr_cat.html
 
Llegir més

El primer llibre: “Coaching asistido con caballos”

He tingut el blog una mica abandonat. Hi ha una excusa però, l’edició del meu primer llibre. Espero que us interessi i agradi. Es titula “Coaching asistido con caballos”. De moment el podeu trobar a www.amazon.es. Basant-me en les meves experiències com a coach, explico com els cavalls ajuden les persones a trobar la felicitat i quines són les claus per ser un CAC professional i d’èxit.  Us deixo un tastet d’una part del segon capítol:

“Te preguntarás qué tiene que ver la evolución
del caballo con el coaching.
No te impacientes, te lo
cuento: Desde el Hyracotherium hasta el primer Equus Ferus Caballus,
transcurren unos 50 millones de años. Durante todo este tiempo la naturaleza se
empleó a fondo en el diseño de un animal perfectamente adaptado a su
entorno.

Capaz de percibir mediante el oído, el olfato, la
vista y el tacto cualquier situación de riesgo o peligro con mucha
anticipación. Capaz de huir a una gran velocidad, para poner la distancia
necesaria entre él y la amenaza de manera que, todavía hoy,  pueda
garantizar su supervivencia.
Cuando
nos presentamos ante un caballo, por muy doméstico que sea, pone en marcha
todos sus mecanismos perceptivos para decidir si somos una amenaza o no. No
olvidemos que nosotros somos depredadores y ellos presas.
Moverá
sus orejas para captar que sonido emitimos, los equinos escuchan un registro de
frecuencias muy superior al nuestro. Sin duda pueden oír una respiración
agitada a distancia. Olfateará el aire y, posiblemente, olerá nuestro miedo o
nuestros nervios si los tenemos. Las emociones hacen que segreguemos hormonas,
los caballos se cree que pueden olerlas. Nos enfocará con su cabeza y, a través
de sus ojos, observará nuestra comunicación no verbal, nuestros movimientos
corporales. Si le interesa y le es posible nos tocará con los belfos.
Esto
ocurre cada vez que un cliente de coaching entra en la pista y sólo con la
primera reacción del caballo hacía esa persona
ya disponemos de un gran
material para iniciar la sesión.
Mis
compañeros equinos más tranquilos y confiados se han sobresaltado ante la
presencia de personas que aparentaban una falsa seguridad, pues interiormente
se sentían enfadadas o atemorizadas y, por el contrario, he podido presenciar
en cambio, como el caballo más nervioso se mostraba totalmente relajado
ante la presencia de un grupo de ocho directivos que llegaron a la sesión adormecidos
tras un buen almuerzo.
La
evolución también ha contribuido a que los caballos sean gregarios. Esto
significa que viven en sociedad. No es una moda ni una casualidad, es una
necesidad. Mientras unos comen (su cabeza esta baja cuando lo hacen y son, por lo
tanto, vulnerables), descansan o juegan, otros están atentos a cualquier
peligro y si es necesario con un simple gesto reunirán a toda la manada que, en
bloque, se alejará al galope para protegerse. El hecho de que sean animales
gregarios nos ayuda a interactuar con ellos y nos posibilita hacer coaching a
pesar de que pertenezcamos a especies diferentes
.
Al
igual que los humanos cada caballo es un ser único e irrepetible, con unos
rasgos de personalidad concretos. Valorar la personalidad de cada
individuo nos ayudará a seleccionar el más apropiado para cada cliente o para
una determinada situación, en los casos que sea preciso. Conocer bien a un
caballo lleva su tiempo, lo mejor es compartir su espacio, siendo uno más de la
manada y observarles cuando se les permite ser ellos mismos.
La
comunicación no verbal
, si bien es cierto que los
caballos emiten sonidos, relinchan, resoplan, chillan la mayor parte de su
comunicación se basa en el lenguaje corporal. Ven, vete, vamos, aparta,
tengo miedo, estoy triste, estoy enfermo, huelo algo interesante, jugamos, me
rascas, te rasco, no te muevas, cuidado con el suelo, esto no está igual que la
última vez, prestad atención…
son un mínimo ejemplo de las cosas que se
dicen sin emitir sonido alguno.
Están
especializados en el lenguaje corporal
y por
muy seguros y confiados que queramos aparentar estar delante de ellos, si no es
así como nos sentimos realmente, nos descubren de inmediato. Cuantas veces
estando con un cliente he escuchado “esto ya lo tengo superado” y he visto al
caballo ponerse rígido y tenso, mostrándole al cliente su autoengaño.
El caballo se tensa porque percibe la rigidez
corporal del cliente al hablar de un determinado asunto, o porque analiza sus
micro gestos y ve lo que hay de verdad en su expresión, no la máscara que nos
acostumbramos a poner para ir por la vida.”

 

Llegir més