Categoria : Blog

Diuen que gran part de l’èxit de la Marató és degut a la seva capacitat de fer-nos empatitzar amb els malalts i les seves famílies. Segurament tenen raó i, sinó, recordeu com us sentiu quan veieu els anuncis o quan mireu el programa. És evident que desperten la nostra empatia.

L’empatia és la capacitat de saber-se posar al lloc de l’altre, entendre’l i acompanya’l tant en els bons moments com en els dolents. Les persones amb un alt nivell d’intel·ligència emocional són empàtiques i es distingeixen perquè:

En un article publicat a la revista Muy Interesante es cita al biòleg holandès Frans The Waal, qui afirma que tots els mamífers tenen la capacitat de sentir empatia, però només algunes espècies tenen suficient intel·ligència com per adaptar el seu comportament a la situació.La neurociència considera que l’empatia es deu a les “neurones mirall”, son aquelles neurones que s’activen quan un animal o persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant en un altre individu, especialment un congènere.

Els cavalls tenen la capacitat de captar les emocions alienes ràpidament  ja provinguin d’un altre cavall, animal o persona, potser és per aquest motiu que a les persones les reconforta tant gaudir de la seva companyia, perquè, simplement, connecten amb els nostres sentiments.Us deixo amb un conte sobre l’empatia editat i publicat per la Revista Humanizar titulat “El viejo, maestro d’empatia.

 

Els cavalls tot i que de vegades adopten postures i actituds que ens fan pensar que són orgullosos, no és així. Aquestes conclusions no són més que antropomorfismes que els humans apliquem als animals des de la nostra percepció de la realitat però que, generalment, res tenen a veure amb l’etologia d’aquestes bèsties.

El que sí que és cert és que, una persona altiva i orgullosa difícilment podrà entendre’s amb un cavall, aquest l’obeirà per submissió però no per confiança. A Equànima quan ens trobem amb aquesta actitud treballem amb exercicis d’expressió corporal amb el cavall, així les persones ràpidament s’adonen que quan estan relaxades i disteses els cavalls gaudeixen de la seva companyia, però si es mostren rígides i tenses no.

En un diagrama fet per un client a la pista va sorgir que per combatre el seu orgull li calia principalment humilitat i que les passes que necessitava per assolir-la eren:

• Saber admetre els seus errors davant dels altres.
• Saber disculpar-se.
• Saber demanar ajuda.
• Trobar qualitats elogiables en totes les persones.
• Fer un mínim d’una tasca desinteresada a favor d’algú cada dia.
• Comprendre que tot això no és un símptoma de debilitat sinó tot el contrari.

El recentment difunt Nelson Mandela que va patir un dels extremismes de l’orgull, el racisme, va dir: “Ningú neix odiant a l’altre pel color de la seva pell, pels seus orígens o la seva religió. La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també poden aprendre a estimar”. En homenatge a aquest ser humà tan extraordinari, us deixo amb un vídeo de la cançó. “Mandela Day” de Simple Minds.

Si busqueu a qualsevol diccionari el significat de “paraula” us veureu inundats per un cabalós riu de definicions. Així, segons l’afluent de la llengua que n’estableixi el significat, en trobareu de fonètics, morfològics, semàntics, sintàctics o lèxics.

 Els cavalls no articulen paraules, però sí que emeten molts tipus de sons amb els que es relacionen, tot i que el seu sistema de comunicació més desenvoluptat i complexe el duen a terme a través del moviment corporal.

Per parlar de paraules, jo em quedo amb la visió d’en Miquel Martí i Pol al seu recull de poemes “L’arrel i l’escorça”, publicat l’any 1975. En transcric un fragment:

Les paraules, són pensaments, el pensaments ens causen emocions i aquí rau la seva força, el seu poder. Si les nostres paraules transmeten el que pensem i sentim i, fem l’esforç d’orientar-les en positiu generem harmonia. Abans de parlar reflexionem per expressar el que pretenem sense ferir a ningú, inclosos a nosaltres mateixos. Us deixo un exemple del poder de les paraules en aquest vídeo:

Recentment he experimentat què és tenir un ser estimat en perill de mort. I, com tantes altres persones que es troben i s’han trobat en aquesta situació, he sentit por. Por de quedar-me sense aquella persona per sempre, de no tornar-la a veure, de no poder tornar-hi a parlar i compartir les coses més senzilles de la vida. He sentit, també, molt dolor en veure-la patir de mal i d’angoixa. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt i ara ja s’està recuperant.

Què ens ajuda a afrontar aquestes situacions i a no quedar noquejats per la por i el dolor?:

Arturo Graf, un poeta italià del segle XIX, va escriure: La perseverança és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit: De ben petits, a través del contes, el més grans ja ens volien fer notar la importància de ser constants si aspirem a assolir els objectius que ens proposem i sinó, recordeu la faula d’Isop, “la llebre i la tortuga”. De quina manera l’escriptor grec ens animava a treballar de forma constant i disciplinada i, com ens alertava sobre els perills que comporten la banalitat, l’excès de confiança i la mandra.

Què cal fer per ser perseverant? Doncs, una vegada tens clar què vols i has dissenyat un pla per aconseguir-ho, assoliràs el teu objectiu si actues amb:

OPTIMISME: mantenir un estat d’ànim positiu contribueix a l’èxit.

MOTIVACIÓ: Tant si es tracta de fer una cosa que ens agrada com una que no, és indispensable buscar de quina manera  podem fer aquella tasca més interessant i atractiva. Per exemple, l’altre dia parlava amb una amiga que quan va a córrer fa servir una aplicació a través del mòbil que li marca la distància que ha recorregut, el lloc per on ha passat, el temps que ha trigat i li ofereix una estadística entre la marca aconseguida i la dels altres dies que ha sortit a fer exercici, donant-li un trofeu virtual si s’ha superat. El disposar d’aquestes dades i el poder constatar la seva superació la motiva se’ns dubte a continuar practicant esport i a gaudir-ne.

DISCIPLINA: Consisteix en dirigir el nostre esforç a l’obtenció d’un fi. Per adquirir disciplina va molt bé examinar quines són les conseqüències de ser indisciplinat, per exemple: no tenir el pes desitjat, no tenir la consciència tranquil·la, tenir problemes de salut, tenir conflictes amb les persones del nostre entorn com companys de feina, amics o família. Cal establir un horari de feines i complir-lo sense excuses.

Amb els cavalls fem un exercici per adonar-nos de la importància de la disciplina, demano al client que visualitzi com es sentiria i com seria la teva vida si fos disciplinat i que ho escenifiqui a la pista i s’acompanyi del cavall. Generalment acaben descobrint que la disciplina ajuda a tenir més temps, més energia i més tranquil·litat i que marcar-se tasques no ha de ser una tortura sinó el pas o la clau per arribar allà on volem. Per tenir molts “happy day”, com es pot veure a la comèdia Sister Act, protagonitzada per Whoopi Goldberg.

El passat dia 2 de novembre vaig participar a les jornades rurals de Solanell. Solanell és un poble de l’Alt Urgell que, a causa de les migracions econòmiques que es van produir el segle passat del camp cap a la ciutat, va ser abandonat pels seus habitants la dècada dels seixanta al setanta fins a quedar en runes.

Un bon dia, un arquitecte de Tarragona, el Saül Garreta Puig, va decidir empendre’n la recuperació. Desprès de diverses provatures, en Saül ha arribat a la conclusió que Solanell podrà reviure actuant a a través del cooperativisme i la participació. El motiu que l’impulsa, segons les seves pròpies paraules, us el transcric a continuació: “Es tracta d’assajar una altre manera de fer i de viure, segurament amb una certa visió utòpica o ingènua que des de petit, he tingut de la vida. Voldria aconseguir una barreja entre les maneres tradicionals de viure de la muntanya amb noves fórmules basades amb el turisme rural i amb tot el que té a veure amb el món de la cultura i l’art“.

El Raül, com afortunadament moltes altres persones, s’estan adonant que és necessari un canvi de paradigma des del que s’estructuri la nostra societat. Crec que la Revolució Industrial i el Capitalisme ens han conduït a una vida basada en el “fer per a tenir” i ens hem oblidat de “ser”.

Viure sota el paradigma de fer per a tenir, deixant de banda el ser, no ens augura la felicitat. Ho comprovo sovint en les sessions de coaching destinades a aquelles persones que es troben immerses en una crisis existencial i volen un canvi. Acostumen a ser persones que han tingut èxit a nivell material però no espiritual i que necessiten recuperar la seva essència per viure amb felicitat i plenitud. Simplement, necessiten SER qui SÓN.

A la conferència del passat dissabte deia que els cavalls són congruents perquè sempre actuen com el que són, el que pensen, el que senten. Pregunteu-vos quantes vegades al dia no actueu en coherència amb el que SOU. Feu la prova. Esteu alerta i us adonareu que sovint fem o diguem coses que són contràries al que pensem o sentim, buscant algun tipus de compensació (acceptació dels altres, bens materials, poder, informació…). Sabem que actuem en contra del que som, quan el que hem fet o dit ens provoca neguit. Si estem presents i atents a aquestes situacions les avortarem abans de que es produeixin i, poc a poc, connectarem amb el nostre SER.

Georges Moustaki un cantautor i lliurepensador ja desaparegut i la seva cançó “Le Métèque” són per a mi un exemple del que és viure des del ser.

LA INDECISIÓ és una situació de conclusió o resolució dubtosa. Moltes persones pateixen indecisió crònica i això, si tenim en compte que al llarg del dia hem de prendre decisions continuament des de la roba que ens posem pel matí, l’assistència o no a una reunió, la compra d’algun o varis articles per menjar, personals o per a altres, el fer una tasca d’una determinada manera o canviar-la.., pot resultar estressant i desgastant.

Les mines soterrades al terreny de la decisió són, entre d’altres: la por al canvi, la por a perdre la resta de possibilitats, la por a equivocar-nos, la por a responsabilitzar-nos de la decisió i enfrontar-ne les conseqüències.

Viure sota el jou de la indecisió ens provoca angoixa, ens fa descendre els nivells d’autoestima, ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos i ens paral·litza. Aquesta paràlisis ens pot portar a cedir les regnes de la nostra vida a un tercer i, com que no acabem fent el que realment volem, a sentir-no infeliços.

Amb els cavalls les actituds dubtoses no tenen èxit, si et mostres insegur no et responen. Tractar amb ells t’obliga a ser resolutiu i, si no en saps, a aprendre com ser-ne.

1r.- Determinació: Es tracta de fixar o establir el resultat d’alguna cosa com a resultat d’una deliberació. Quan tinguis dubtes delibera, posa per escrit quines opcions tens i escriu tres coses positives i tres coses negatives relatives a cada opció. Fes-ne una anàlisis i escull una de les opcions. Quan fem coaching amb cavalls escenifiquem les opcions a la pista i, observant la interelació dels equins amb les diferents opcions el coachee pot fer el procés de deliberació de forma vivencial, de manera que se li facilita la tria de la que serà la millor opció per a ell.

2n.- Concentració: Quan hagis triat cal que t’apliquis intensament sobre l’objectiu, que t’hi concentris. És el que també en diem focalització, posa la teva energia a treballar per a la teva opció i OBLIDA LA RESTA! Els cavalls són uns entrenadors magnífics per a la concentració o la focalització, si no et centres plenament en el que fas quan estàs amb ells no responen, així és que t’obliguen a focalitzar-te.

3r- Compromís: Dona’t a tu mateix la paraula de que treballaràs en pro de la teva opció i escriu quines passes seguiràs per a fer-la realitat. Fixat uns terminis de compliment i conforme vagis assolint les tasques que t’hagis proposat, marca-ho en una agenda o calendari. Veuràs com assolir petits reptes et dóna confiança, alegria i t’ajuda a ser cada cop menys indecís i més resolutiu.

Segons el diccionari.cat l’esperança és: la confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.

D’esperança és fàcil tenir-ne quan tot ens ve de cara, però es difícil no perdre-la quan les coses no surten com projectàvem, malgrat els esforços dedicats a aconseguir allò que desitjàvem.

La imatge pertany a la pel·lícula War Horse del director Steven Spealberg. L’he triat perquè és un exemple d’esperança, l’Albert i el Joey, són els protagonistes del film. Tots dos es veuen obligats a separar-se pels efectes de la I Guerra Mundial. Ambdós, però, lluitaran per sobreviure i retrobar-se, sense defallir, sense desesperançar-se, malgrat les dures adversitats que se’ls hi presenten i en això raurà el seu èxit final.

A EQUÀNIMA, posem en pràctica el següent exercici per ancorar ben fort l’esperança en el nostre pensament i tenir una actitud positiva amb independència de les circumstàncies que ens envoltin:

1r.- Tria una frase que t’enfoqui cap a l’esperança. Per exemple, una de l’escriptor Tom Clancy, podria servir: ” l’home és una criatura d’esperança i inventiva i, aquestes qualitats, desmenteixen la idea que no és possible canviar les coses”. Com que treballem amb cavalls escenifiquem a la pista, amb un objecte, la frase.

2n.- Tria una imatge que t’evoqui esperances.

A mi, particularment, aquesta m’agrada molt, doncs hi podem apreciar la fermesa de la serra del Cadí, tot i les adversitats meteorològiques que ha de suportar També s’hi observa com desprès d’una tronada sempre torna a sortir el sol i fins i tot, l’arc de Sant Martí!

Si disposem de la fotografia, demanem al client que la situï al lloc que vulgui de la pista. Avui amb els mòbils no costa gens escollir una imatge amb aquestes característiques.

3r.- Reviu un moment en el que t’hagis sentit plenament feliç i orgullós de tu mateix. Per exemple en coronar un cim, finalitzar un projecte, ajudar un amic…

Simbolitzem també aquest estat a la pista i demanem al client que es concentri en reviure aquella situació.

Quan tot està disposat, demanem al client que s’acompanyi d’un cavall, que simbolitzarà l’esperança, i passi pels tres estadis que hem metaforitzat a la pista. El “viatge” i les reflexions que se’n derivin segons les actituds del cavall, l’ajudaran a experimentar la sensació d’esperança i confiança. Per acabar, li demanarem que anoti una declaració a la seva agenda que l’ajudi a conservar l’esperança.

Aquesta declaració s’ha de llegir cada matí i enfocar les tasques i activitats ordinàries en base a la mateixa fins que s’interioritizi i es visqui de manera automàtica.

La música també és una bona aliada per mantenir-nos positius i esperançats i, sinó, escolteu aquesta cançó de la Nina Simone, que és ben bé allò de mentres hi ha vida hi ha esperança!

Gràcies a la Beatriz he sabut que els cavalls s’utilitzen per crear nombrosos antídots contra les picades o mossegades de diversos animals verinosos, entre ells, les serps. El procés consisteix a extraure el verí d’una serp, en el cas que es vulgui preparar un serum per combatre mossegades d’ofidis,  injecta’l a un cavall, deixar passar una quarantena, extraure mitja dotzena de litres de sang del cavall aproximàdament, processar-la de forma que s’aïllin els anticossos que el sistema del cavall ha generat per combatré el verí i preparar un serum amb aquests, destinat a salvar vides humanes.

Segons l’OMS les mossegades de serp causen 125.000 morts humanes cada any. Em pregunto quants milers de cavalls deuen patir una part dels efectes d’una d’aquestes mossegades per a que nosaltres puguem gaudir d’antídots. Pel que he pogut llegir, els cavalls que són utilitzats amb aquesta finalitat redueixen la seva esperança de vida dràsticament.

Per fortuna hi ha científics que busquen alternatives i, a través de la creació de verins sintètics, estan aconseguint obtenir anticossos, sense que els cavalls pateixin els efectes d’una mossegada real.

A les nostres vides, si ho permetem, també hi poden entrar diversos verins, entre ells les persones tòxiques. Són aquells familiars, amics, companys de feina o coneguts que ens fan sentir culpa, por, que en deixen sense forces i minven la nostra autoestima. Se’n diuen també, vampirs emocionals. Contra ells també hi ha un antídot, ser positius, no caure en la seva xarxa, no incentivar les seves xafarderies, enveges o manipulacions.

Una client es trobava sota el domini d’una d’aquestes persones a la feina, i no sabia com desfer-se’n, vam fer un exercici de coaching amb cavalls, consistent en escenificar a la pista un mapa mental (és tracta d’un diagrama utilitzat per expressar metafòricament idees, emocions i recursos per aconseguir un objectiu). L’idea central era desvincular-se d’aquesta persona i radialment van sorgir punts com la culpa, la por, la inseguretat i el seus antídots com, el saber posar límits, el no seguir el joc, el distanciar-se. El cavall que acompanyava la client, representava la força, va ser molt reticent a passar per la majoria de metaforitzacions, menys a l’espai senyalat com “saber posar límits”, així és que vam començar per treballar aquest aspecte.

La client va analitzar el seu comportament davant de la persona tòxica i es va adonar que no feia res per  aturar-la, ni per evitar que això minés la seva felicitat. A partir d’aquí vam fer un exercici de doma natural que s’utlitza per fer que els cavalls respectin el nostre espai. Quan una persona veu  que és capaç d’aturar un animal de 500 kg. només amb la seva energia s’empodera i aprèn a fer servir aquesta força a la seva vida real, podent allunyar les persones tòxiques de manera pacífica però contundent.

Els cavalls ens aporten beneficis emocionals, físics i psíquics a través d’activitats com el coaching, l’equinoteràpia, l’equitació o la farmacologia. Els cavalls salven vides. Reflexionem-hi i, si és a les notres mans, contribuïm a que tinguin la millor vida possible, doncs com diu una antiga dita “el cavall per a l’home és com les ales per a l’ocell”. Us deixo un vídeo la KT Tunstall, autora i interpret de la canço “The black horse and the cherry tree”, que parla d’un cavall, d’un cirerer i de la importància de seguir el que ens dicta el nostre cor.

 

Estar present és una de les bases de l’equilibri emocional. Curiosament és un dels estats en que més ens costa estar als humans. Tenim tendència a pensar contínuament en fets passats i a elocubrar sobre fets futurs i ens perdem el que està passant a l’aquí i l’ara. No vivim el present que, de fet, és l’unic que realment tenim. Treballar amb cavalls t’ensenya  i t’obliga a estar present, doncs, si no ho estàs, no aconsegueixes cridar la seva atenció, ni tampoc que et facin cas. Ells viuen sempre en el present, no planifiquen accions de futur i tampoc és passem el dia analitzant fets del seu passat, simplement estan i reaccionen a cada cosa que passa al seu voltant de forma immediata.

Per ensenyar a estar presents les persones, a través del coaching assistit amb cavalls, adaptem alguns exercicis provinents de la doma natural. Segons l’etòloga Lucy Rees, la doma natural és: la manera d’ensenyar a un cavall a entendre les ordres d’un humà i munta’l des de la lògica, la comunicació i el comportament del cavall. Això facilita i agilitzà el procés, ja que, la instrucció és fonamenta en una relació de confiança entre humà i equí, sense tensions.

Com us deia, si no estem en l’aquí i ara els cavalls no ens fan cas. Avui, per exemple, treballàvem la manera com estar presents amb una client. Li he demanat que fes moure el cavall en cercles, sense toca’l, ni parlar. Al principi no se’n sortia, estava pendent de mí, d’altres persones que eren a prop. El seu cap era a tot arreu menys allí amb el cavall i el cavall, és clar, no es movia.

Hem estat parlant una mica del que significava estar present i ho ha tornat a intentar. Alguna cosa ha canviat. El cavall ha començat a caminar i, del pas, ha passat al trot fent, fins i tot, un parell de galops. Quan ha acabat li he preguntat a la client que havia canviat i m’ha dit que només estava pensant en el cavall, que s’havia oblidat de mi i de les persones que hi havia pels voltants, que ho havia aconseguit centrant-se només en l’animal i en el seu moviment. Molt bé! Això és estar present!

Un exemple realment preciós el podem veure en aquestes imatges de “El Corcel Negro”, a les que s’ha adaptat la cançó A horse with no name del grup America.

 

Conforme ens habituem a estar presents més fàcil ens resulta estar connectats a la vida, gaudint del moment i expresant plenament qui som. Per aprofondir sobre aquest tema podeu llegir “El poder del ahora” d’Eckhard Tolle.