Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 11)

L’anunci de la por

Quan vaig fer els estudis de coaching ens
van passar un vídeo per escenificar com actua la por en nosaltres, com ens paralitza.
Em va agradar molt, avui l’he tornat a veure al blog d’una de les meves
companyes de promoció, la
Susana Paredes i, novament, m’ha captivat la força del seu
missatge.

Algú
en un comentari del youtube diu: “El que
no explica el vídeo és com ho fa la noia per fer el pas endavant, o sigui, com
venç la por?”
En llegir-lo m’ha vingut a la ment la pregunta que tantes
vegades em fa tothom: Què és el coaching? El coaching és una eina poderosa per
guanyar la partida a les nostres pors, als nostres límits
. El
coaching reprograma la nostra ment per tal que puguem donar aquest pas endavant
que es veu a l’anunci. Bàsicament fem un pas endavant quan hi ha un canvi
d’actitut en nosaltres que, prèviament, ha estat motivat per un canvi de
pensament i un canvi d’estat emocional.

Per vèncer
les teves pors fes coaching, per fer el
pas endavant fes coaching! Atreveix-te!

12/02/13




Llegir més

Equanima rep la visita de l’IIm. Sr. Albert Batalla i Siscart

El passat divendres 25 de gener,
l’Ilm. Sr. Albert Batalla i Siscart, Alcalde de La Seu d’Urgell i diputat del
Parlament de Catalunya va visitar EQUÀNIMA. L’Albert volia conèixer la nostra
empresa de primera mà. Vam estar comentant com n’és d’important en aquest temps
de crisis no deixar-se vèncer pel pessimisme. A l’Alt Urgell estan sorgint
diverses iniciatives que, adaptant-se al moment actual, van creant empresa. Al
darrera d’aquests projectes hi ha persones que saben veure en la crisis noves
oportunitats. Persones que no permeten que el pensament negatiu del fracàs les
paralitzi davant del nou repte que cal assolir per madurar i créixer com a
societat.

Després de visitar les instal·lacions
d’EQUÀNIMA l’Albert em va acompanyar al prat on pasturen el cavalls a les
tardes. Vaig explicar-li una mica les característiques de cadascun dels nostres
facilitadors equins i li vaig preguntar si li agradaria fer una sessió de
coaching amb un d’ells. S’hi va apuntar sense dubtar-ho, es va anar aproximant
als cavalls i ben aviat en va escollir un i ens vam dirigir cap a la pista.
Un cop va quedar fixat l’assumpte
que volia tractar li vaig demanar que fes un disseny a la pista amb divers
material i que identifiqués el cavall amb algun concepte, emoció, principi…
Va escollir una virtut. Durant la sessió el comportament del cavall va reflectir
la coherència entre el discurs de l’Albert i el que sentia. Pensar, sentir i
obrar han d’anar lligats de la mà si aspirem a aconseguir un objectiu. Segons
el que va esdevenir, mentre l’Albert feia l’exercici, aconseguirà ben aviat el
seu propòsit, n’estic convençuda.
Aquella mateix dia, publicava al
facebook:
Aquesta tarda he tingut l’oportunitat de
compatir una estona amb una emprenedora de la Seu, la ”
Marta Rey Cervós”, que ha
posat en marxa una activitat de “coaching” assistit amb cavalls. Una
interessant i recomanable iniciativa que neix a casa nostra. Enhorabona Marta
per la idea i l’empenta que hi poses! Podeu trobar més informació a “
www.equanima.cat” o bé
busqueu Equanima al facebook
Vull agrair-li a l’Albert la seva
visita, la valentia d’haver-ho provat i els seus ànims i felicitacions.
28/01/13
Marta Rey Cervós

 

Llegir més

Barcelona Coach Congress

Els dies 16 i 17 de novembre s’ha celebrat a Barcelona el primer Coach Congres de la ciutat, EQUÀNIMA va visita’l el divendres.

El congrés tenia dues estructures: l’exposició, on diferents empreses de coaching oferien els seus serveis i organitzaven tallers i el forum, en el que impartien conferències coachs de reconegut prestigi.

La campanya de publicitat del congrés ens va semblar molt bona i directa, una manera senzilla per entendre ràpidament per a que serveix el coaching, a continuació us deixem el video promocional de l’esdeveniment i en els propers dies us anirem comentant el contingut de les diverses conferències.

Veure el video en Youtube

Com demana el vídeo, pensa: què t’impedeix aconseguir els teus somnis? Vols superar aquests obstacles? A EQUÀNIMA t’ajudarem a fer-ho! Som-hi!

Llegir més

Creixement personal: Article d’Equànima al “7dies” (19/10/2012)

Seguint la nostra cursa particular per donar a conèixer que és el coaching assistit amb cavalls, EQUÀNIMA va contactar amb el filòsof i expert en creixement i motivació personal David Rodríguez que pública habitualment a la revista 7Dies del Principat d’Andorra.

Us apropem les paraules que l’encantador David Rodríguez ens va dedicar el passat 19 d’octubre i aprofitem l’avinentesa per donar-li les gràcies per la seva col·laboració en el nostre projecte i per recomanar-vos la lectura del seus interessants articles.

Si el voleu consultar o descarregar: Article equanima al “7dies” del 18 d’octubre de 2012)

Llegir més

Entrevista a Marta Rey (Coach d’Equanima) al programa “Cara o Creu” de Radio Nacional d’Andorra. 4 d’octubre de 2012

Arriba octubre amb la cromàtica tardor, matins i nits fredes acompanyen dies en que els boscos canvien els tons de les fulles dels verds als grocs, ocres i vermells. Els cavalls agraeixen la fresca, estan més actius, juguen entre ells i observen amb deteniment com la natura es posa un altre vestit. Sempre estan atents a tot el que passa, fins i tot quan juguen. La tardor ens ha portat també a visitar els estudis de la Radio Nacional d’Andorra, al programa Cara o Creu per participar en la secció Pals a les Rodes, doncs tant la Creu com el David Rodríguez, volien conèixer què és això del coaching amb cavalls.

Podeu escoltar el programa sencer fent clic aqui o un extracte de l’entrevista a continuació:

La Creu parlava del coaching com una teràpia, ho vaig entendre, moltes persones ho associen, però no ho és. El coaching és una técnica d’entrenament personal que ens ajuda a aconseguir els nostres objectius, però no és un tractament ni va dirigit a persones que no es trobin en plenes facultats mentals. Sembla que costa una mica d’entendre que és el que fa un coach i un coach amb cavalls encara més. Ho miro d’explicar amb uns exemples:

Un dia va venir una persona dient-me que volia deixar de fumar i els cavalls li van demostrar que la seva manca de voluntat era absoluta, que no s’ho creia, que no ho volia, que només ho deia. Això la va portar a buscar el motiu d’aquesta falta i a partir d’aquí trobar la força necessària per fer-ho i aconseguir-ho. Una cosa similar passa a vegades amb les persones que es volen aprimar.

Un altre assumpte curiós fou el d’un client que manifestava tenir mandra a conduir, li feia falta però no trobava el moment de posar-s’hi. Vam escenificar una carretera a la pista d’equitació. El símbol que el client va triar com a ell mateix en un cotxe va ser esfarnegat pel casc del cavall. El client va descobrir que tenia por a tenir un accident i vam buscar la manera de superar aquest límit.

En una altra ocasió un client volia canviar de feina però manifestava no tenir suficient valor per fer-ho. Els cavalls van mostrar-li que el que li feia més por era dir-ho a la seva família perquè temia que no ho acceptessin, tenia por a ser rebutjat.

Recordo també el cas d’una persona que no sabia dir que no, no volia quedar malament amb ningú, però això li provocava malestar doncs sovint feia coses que no tenia ganes de fer. Quan va veure que era capaç de posar límits a un animal de 500 kg només amb la seva expressió corporal va iniciar un canvi fascinant.

Els cavalls també ajuden a cohesionar equips de treball perquè amb el seu comportament mostren les actituds de cada component del grup, exposen qui es un bon lider, ensenyen com fer que la comunicació sigui més assertiva. Observant-los un se n’adona que dins la manada tots són importants perquè, d’una manera o d’un altra, tots col·laboren pel benestar del grup i per la supervivència de l’espècie i això és extrapolable al que ha de fer un equip ajudar-se entre tots per tal d’assolir un objectiu comú…

Llegir més

“Siempre que pasa igual sucede lo mismo”

 

El passat mes de juliol
l’equip d’EquÀnima vam visitar ADE, http://www.asociaciondefensaequidos.org.
La seva responsable, Leonor Díaz De Liaño, ens havia convidat a assistir a una
demostració de doma i comunicació amb el cavall duta a terme per la Leslie
Desmond, una prestigiosa horsemanship
coach
. http://www.lesliedesmond.com.
La jornada va ser
del tot profitosa, visitar ADE sempre ho és, doncs convida a la reflexió. Per
una banda un es troba amb la crua realitat dels animals que són abandonats i
maltractats i, per l’altra, té el goig de veure com hi ha persones que els
ajuden a refer-se de les seves ferides, a recuperar la confiança i a gaudir
d’una vida feliç. La cara i la creu de la conducta humana.
Si una cosa ens
fascina quan estem a ADE és l’harmonia que s’hi respira tenint en compte que en
un espai limitat hi conviuen un important nombre de diferents espècies el que,
en la majoria de casos, comportaria el caos. Allí, però, es copsa com la Leonor
transmet la seva energia positiva a tots els sers que tenen la sort de conèixer-la
i poder formar part del refugi.
Un dels habitants
d’ADE és el Rubio. El Rubio és un poltre imponent que aquí catalogaríem com a
cavall de carn. És a dir, el seu destí, si no hagués estat per la seva actual
propietària, l’adorable Rosa, en complir entre els sis i nou mesos d’edat
hauria estat l’escorxador. Rosa el va rescatar i ara viu a ADE a resguard dels
desitjos alimentaris dels humans.
Sempre m’ha
pertorbat, pel seu cinisme, la distinció entre cavall de sella i cavall de
carn, com si es tractés d’espècies diferents, com si el cavall de carn fos un
ser inferior, el que justificaria que acabi al plat d’algunes persones. Els
humans som especistes, sotmetem a la resta d’animals no humans als nostres
desitjos i, dins l’especisme, som racistes. És el summun!
Ser un cavall i
poder establir contacte amb la horsemanship
coach
Leslie Desmon, deu ser tot un privilegi, bàsicament perquè la Leslie
sap comunicar-se amb els cavalls i sap ensenyar-los-hi el que esperem d’ells,
sense cap mena d’agressivitat.
La Leslie “parla”
amb els cavalls a través d’un llarg ramal que lliga a una cabeçada que es corda
per la dreta. Coordinant els moviments de l’equí amb els del ramal li fa
entendre, peu a terra, cap a quin lloc s’ha de desplaçar o quina part del cos
ha de moure d’una manera tan subtil que sembla màgia, però, simplement es
tracta d’establir contacte amb el cavall a través del seu idioma, no del
nostre.
Resulta alliçonador
observar la facilitat que té un cavall per aprendre i la col·laboració que
mostra quan l’ensenyança es transmet des del respecte, l’admiració i la
sensibilitat cap a la seva espècie i no des de la imposició i la por.
Des del punt de
vista del coaching el veure que la Leslie havia dissenyat una cabeçada que es
corda per la dreta, quan la majoria ho fan per l’esquerra doncs és el costat
pel que generalment ens adrecem al cavall, hi pugem o l’agafem, em va semblar
un bon exemple per entendre que, si volem obtenir resultats diferents, tant a
nivell personal com professional, és imprescindible que estem disposats a
canviar algunes de les nostres creences, rutines, comportaments…
En el cas dels
cavalls, la nostra manipulació per l’esquerra al llarg dels segles ha provocat
que tinguin unes reaccions més nervioses pel costat dret del seu cos, simplement
perquè no estan tan habituats a veure’ns a través del seu ull dret, com ho estan
per l’esquerre.
Si volem que un
cavall es mostri tranquil per ambdós costats quan ens té a prop, cal que
comencem a dissenyar les eines que fem servir per a ells de manera que es
puguin utilitzar indistintament per una i altra banda, tal i com ha fet la
Leslie.
En el mateix sentit,
si desitgem que a nivell personal o professional la nostra vida canviï, cal que
estem disposats a fer servir nous recursos, a aprendre noves tècniques, a conèixer
noves persones, a visitar llocs desconeguts. D’aquesta manera, igual que en el
cas dels cavalls, deixarem de veure les coses sota un únic prisma, el que ens
permetrà obrir-nos a noves experiències i possibilitar el canvi que desitgem.
L’Albert Flores no
es cansa de repetir “siempre que pasa igual sucede lo mismo”. Així doncs, si aspirem a canviar hem de fer que
passin coses diferents.
Marta Rey Cervós,  agost del 2012.
Llegir més