Els cavalls ens mostren el camí de la felicitat
Avui he participat a l’edició tardor del cicle de conferències del TEDxAndorralaVella. Ha sigut una molt bona experiència doncs he pogut conèixer persones autèntiques i interessants amb un denominador comú: la voluntat de ser positius, de gaudir de la vida malgrat les experiències que ens toqui viure, d’adaptar-se al canvi.
La meva ponència ha tractat sobre els cavalls i la felicitat que, precisament, és el següent tema que em proposava presentar en aquest blog en relació al cicle “com els cavalls ajuden les persones i les empreses”.
Moltes vegades veig les cares de perplexitat que fa la gent quan els hi explico a què em dedico. Els hi costa de creure que un cavall pugui intervenir en un procés de coaching. El fet que siguin tan bons col·laboradors en aquesta feina, com deia avui a la conferència, no és una qüestió de màgia, ni de modes, ni d’esoterisme, sinó que té una explicació purament científica.És una qüestió evolutiva. Adaptant-se als canvis geològics, climàtics i botànics que ha experiment la Terra durant 50 milions d’anys i, mirant d’evitar els seus depredadors, els cavalls han esdevingut un sers gregaris, amb una capacitat de percebre l’entorn molt més desenvolupada que la nostra, amb un sistema de comunicació no verbal molt complex i eficient, basant la seva organització social en la confiança, vull dir que només cedeixen el lideratge als membres del grup en els que confien.
Si transposéssim aquestes característiques a la nostra vida pujaríem, sense cap mena de dubte, els nostres nivells de felicitat. Ser gregaris, ja ho som com humans, però ho podríem perfeccionar en el sentit de cercar persones que comparteixin les nostres inquietuds, això ens ajudaria a crear una xarxa d’amistats sòlida i veritable.
Centrar-nos en la percepció de l’entorn ens faria estar presents i treure la nostra ment del passat i del futur, uns espais únicament existents al nostre cap en el que tantes vegades els recreem de manera destructiva malgrat que no existeixen. Per estar connectats a la VIDA, com ho fan en tot moment els cavalls, és imprescindible viure en el present i assaborir cada instant com si fos l’últim.
Treballar en la nostra manera de comunicar-nos, tant a nivell verbal com no verbal, ens facilitaria les relacions vers els altres i, finalment, renunciar a cedir les regnes o el lideratge a ningú que no sigui de la nostra estricta confiança, a diferència del que fem tantes vegades els humans, que el cedim a favor dels que tenen més poder, més diners o més bellesa, ens asseguraria una existència molt més plena i feliç. Penseu-hi.
