Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 3)

Coaching amb cavalls per estar bé en moments difícils.

Hem estat uns mesos funcionant a mig gas en les activitats de coaching amb cavalls involuntàriament. L’accident d’un familiar que ha acabat amb la seva defunció i, l’infart d’un altre que ha reeixit, han requerit la nostra atenció i ajuda en allò que hem pogut i hem sabut fer per donar oxigen i escalfor als nostres.

N’hem après molt d’aquest període. És quan te’n passa alguna de grossa que pots copsar si el treball interior que vas fent en aquest viatge que es diu vida, és real o només són romanços. La capacitat d’assimilació i acceptació dels fets, la proactivitat en buscar solucions, l’evitar dramatitzar, l’adaptació als canvis que s’han anat originant, el viure els moments de tristesa amb plenitud i l’estar present i adonar-nos de les coses positives que aquestes situacions ens han portat, m’és una mostra que anem pel bon camí.

Davant dels fets que ens han succeït hem experimentat dolor però hem sabut evitar el patiment innecessari. Ho hem fet en companyia dels cavalls i de la natura, connectant amb la nostra font interior, prenent la seva energia en moments foscos. Ho hem fet aprofitant la foscor per transformar-nos i deixar enrere les màscares de la personalitat i les limitacions autoimposades que ens diuen que hem de victimitzar-nos i patir.

Som a l’estiu. Aprofita la llum del dia! Si sents un rum-rum dins teu que et diu que alguna cosa no rutlla, si estàs instal·lat/da en el patiment, posa-hi remei. Vine a fer coaching amb cavalls et connectaràs a la VIDA.

Llegir més

Horse Evolution entrevista Albert Flores Fernández, especialista i podòleg equí

– ¿Es bueno herrar a un caballo?

Para nada. Hoy en día para proteger el desgaste que puede terner el casco de un caballo obligado a competir, trabajar o transportar personas, existen botas. No es bueno herrarlo por que la herradura es rígida, lo aisla del suelo, esto conlleva que el caballo pierda información sobre el terreno que pisa y se sienta más inseguro. Además limita el movimiento lateromedial del casco, disminuye el contacto de la ranilla con el suelo, con lo cual la artería circumfleja paulatinamente deja de hacer su función correctamente, porque al no tener suficiente presión para devolver la sangre al corazón el corazón tiene que suplir esta deficiencia y trabajar más.

-¿Pero tu eres herrador, no?

De hecho ya no. Me identifico más como podólogo equino o barehoof treemer. Empecé como herrador ya que en aquel entonces era lo que se conocía para tratar el casco del caballo. En los estudios que realicé recibí ciertas nociones de lo que era el barehoof y me llamó mucho la atención, así es que decidí indagar por mi cuenta y formarme más en esta especialidad. Con el tiempo constaté trabajando con caballos y observando sus cascos que el barehoof és mucho más beneficioso para la salud del caballo.

– Hay caballos que trabajan mucho en hípicas, carreras, tracción de carros, etc. ¿Cómo se salva el casco de este desgaste?

Para estos casos existen botas, herraduras adhesivas de goma, calzado que una vez se ha terminado el trabajo se quita y vuelve a quedar el pie descalzo o natural del caballo. El pie del caballo se adapta al terreno que pisa.

– Pero hay muchos caballos que están encerrados en cuadras que sólo salen el fin de semana y el terreno que pisan en el box, paja o serrín y el que pisan cuando salen poco tiene que ver.

Pues, precisamente, para estos casos las botas son ideales. Fáciles de poner y quitar dan protección y si son de calidad permiten el movimiento lateromedial del casco.

-Según tu opinión, ¿cómo debería vivir un caballo?

Un caballo tiene tres prioridades principales en su vida: Espacio libre, vivir en manada o en contacto con sus congéneres y tener un alimentación e hidratación adecuadas.

– ¿Un caballo que vive la mayor parte del tiempo encerrado, puede tener el casco sano aunque no lleve herraduras?

El confinamiento de un caballo lo único que conlleva es problemas para el animal tanto a nivel físico como mental. Por lo que respecta a sus extremidades la falta de movimiento satura el sistema linfático, las patas se hinchan. Estar sobre una cama humeda de heces y orines pueden conllevar hongos e infecciones. Siempre es mejor no estar herrado porque la suciedad que queda entre la herradura y el casco nadie la puede limpiar a menos que se quite la herradura y eso se pudre provocando enfermades.

– Si esto es así, ¿porqué se continúa herrando a los caballos?

Por tradición, desconocimiento y por una filosofía del caballo retrógada.

-¿A que té refieres con una filosofia del caballo retrógada?

A la típica frase de “es lo que se ha hecho toda la vida”. Cuando decimos esto parece que nos avale un saber antiguo e incuestionable, cuando resulta que sí, estamos haciendo algo que se ha hecho siempre, pero que se ha hecho perfectamente mal. No podemos escudarnos en la tradición para no aceptar los cambios innovar y buscar lo mejor para los caballos.

-¿Se utilizan las mismas herramientas para herrar un caballo que para hacer barehoof?
Coincide la escofina y la tenaza de corte que son las tradicionales, pero yo soy partidario de usar herramientas específicas para trabajos específicos, como el arco de carrocero que se puede usar con una sola mano, desbastadores de yeso para rebajar las barras, gubias y bandas de lija.

-¿Crees que dejar de herrar caballos puede perjudicar económimanete a alguien y que por eso cuesta tanto que se abandone esta técnica?

Hay un industria montada alrededor de todo lo que se necesita para herrar caballos, y hay herradores, por lo tanto, hay personas que se ganan la vida con esto. Es evidente que existen intereses económicos que se priorizan a los intereses equinos y dificultan que se haga el cambio.

– ¿Que tendría que hacerse para que se dejara de herrar a los caballos?

Educacion y consciencia. Explicar a las personas que comporta herrar, mostrárselo con ejemplos. Explicar y hacer experimentar a las personas que siente el animal para que puedan empatizar con él. No querer para los demás, incluídos los animales, lo que no quieres para ti.

– ¿Crees que algún dia se prohibirá?

Es difícil. Hay demasiado interés y parte de la élite de este mundo no está por la labor y muchas de las personas que siguen el sistema tradicional ocupan lugares de poder y se resisten a cualquier cambio. Cuando la consciencia social dentro del mundo equino avale mayoritariamente la tesis de que las herraduras son perjudiciales se producirá el cambio sin necesidad de prohibiciones.

– ¿Cuál es el perfil de tus clientes?

Básicamente son personas que aman al animal y buscan satisfacer sus necesidades, se preocupan por su binestar desde un punto de vista equino. Para ellos un caballo no es un objeto, es un ser que siente y que merece respeto.

-¿Que destacarías de tu modo de trabajar con los caballos?

El trato con el animal. Para mi el caballo es mi cliente y mi trato con él tiene que ser exquisito. Busco que el tiempo y la postura en el proceso de barehoof sea lo más cómodo, corto y respetuoso con el equino. Siempre tengo presente que en el barehoof menos es más, lo que significa que hay que cortar y rebajar lo justo sin pasarse ya que esto conlleva mayor grado de protección para el pie del animal y hay que hacerlo teniendo en cuenta su morfologia, su historial médico (si lo tiene), su actividad, su alimentación, su edad y el terreno que pisa.

Llegir més

Primavera de coaching amb cavalls

Fa fred a les nostres valls pirinenques però la primavera ja és aquí i tímidament es deixa sentir. Els ocells estan més actius i xerren amb més força i els camps ja verdegen. Som a l’estació del renaixement i, en tant que nosaltres som part de la natura, si ens escoltem, sentim, també, aquesta pulsió vital. És un bon moment per fer un procés de canvi si ens trobem insatisfets de com són o del que fem, comença a ser hora de viure una vida plena i feliç.

Com?
Amb 5 sessions de coaching. 50€ per sessió. Una hora per setmana. Seguint aquest programa:

1.-El descobriment personal: qui sóc o qui vull ser?
2.-El desbloqueig: què m’impedeix ser com vull ser?
3.-La visualització: De la realitat actual al futur desitjat.
4.-El mapa mental: Cartografiant la vida que vull.
5.-El pla d’accions per ser qui vull ser.

Què aconseguiràs?

Sabràs quin és el teu objectiu vital, t’adonaràs amb quins filtres crees la teva realitat i aprendràs a desfer-te dels que et limiten, dissenyaràs el teu mapa mental i un pla d’accions per viure la vida que vols amb plenitud assolint els objectius que et motiven.

Per a més informació o reserves consulta equanima.cat, escriu-nos a info@equanima.cat o truca’ns al 673 64 90 65.

Disgues-li sí a una vida plena i feliç!

Llegir més

TV3 es pregunta si els cavalls pateixen a les cavalcades

En general m’agrada el treball de la CCMA, però, considero que tenen una assignatura pendent en la manera com solen enfocar les notícies o els continguts sobre animals. Ja que, sovint, hi veig frivolitat, antropomorfisme i desconeixement sobre les necessitats i el patiment dels animals. Per exemple, el passat desembre a la Marató, es va fer participar el Claudio, un poltre de tres anys. Aquell dia el Claudio, a ulls humans, feia molt goig. Lluent, repentinat i empurpurinat. Duia brides i l’ensinistrador el controlava, peu a terra, a través d’una de les regnes, una tralla i la seva presència.

El llenguatge corporal del Claudio ens deia que tenia por: Un refús a l’entrar al plató, la tensió del seu cap i del seu coll, la rigidesa de la seva mandíbula i el no estar-se quiet, entre altres senyals gestuals, malgrat el silenci de l’equí, ho pregonaven.

Per si no fos prou evident que el frisó estava a disgust, es va cagar. Una cagada de nervis i de por que va provocar les rialles d’alguns membres del públic.

Em va semblar insòlit. De veritat fa gràcia veure un animal cagar-se de por?

La presentadora informava l’honorable públic, que això és el que passa quan mires cavalls, es veu que “sempre caguen”. La presentadora, però, no les tenia totes amb els moviments neguitosos del Claudio i se n’anava apartant. Tant ella com l’ensinistrador, enlloc d’explicar que el cavall estava nerviós, van convenir que el que li passava és que, en realitat, tenia unes ganes boges de ballar i, sense dilacions, va iniciar-se el número pel qual el Claudio havia estat ensinistrat.

Al so d’una música jazzística i a l’avís de les ordres de l’ensinistrador tocant la regna i la tralla, el Claudio es va veure obligat a fer piaffe, a alçar-ce sobre els posteriors i, com no, a fer una ostentosa genuflexió, que és aquella reverència que, per si algú no ho sap, en codi humà, es fa en senyal de submissió o d’adoració. Una acció que un cavall mai no faria en aquest sentit o amb aquest significat.

Tots els exercicis es van executar en tensió i sota la coerció d’una embocadura, un ferro que va posat a la geniva del cavall i que quan tibes les regnes transmet aquesta tensió a l’interior de la boca de l’animal causant-li dolor.

M’ho mirava i em preguntava: Davant la bellesa i la magnificència d’un animal com el Claudio, com humans, no em podríem tenir més que suficient contemplant-lo en llibertat?

Tornant a la CCMA, el passat cap de setmana, al TN vespre, vaig tenir una alegria perquè, davant la festivitat dels Tres Tombs, han donat veu, per una banda, als amants de la tradició que, al meu entendre anteposen la festa al benestar dels animals i, per una altra banda, a una domadora (Lauri Giménez) que considera que en aquests actes els cavalls pateixen un estrès i un esforç innecessari i que advoca per una altra manera de relacionar-se amb els cavalls.

La domadora explica dues coses bàsiques: Si els cavalls poguessin triar no participarien mai en aquests esdeveniments i, en el món del cavall hem normalitzat un munt de comportaments vers ells que no són normals perquè els perjudiquen. Efectivament, els equins, si poden, defugen les concentracions humanes i sorolloses perquè per a ells suposen un perill. La major part d’accions que els humans fem sobre els cavalls, per a que no hi hagi aquesta fugida, comporta la dominació dels animals. Se’ls tapen els ulls, se’ls posa un ferro a la boca que (quan estirem les regnes) se’ls clava a les genives, se’ls munta amb esperons, se’ls posen ferradures, se’ls separa del seu ramat (si és que mai se’ls ha permès viure en un)…

Evitem l’autoengany: La major part de les activitats que fem amb cavalls són una ingerència a la seva naturalesa, des de muntar-los de la manera més respectuosa possible fins a matar-los en un escorxador. Tinguem present que darrera les festes, espectacles i actes que es fan amb cavalls, per bonics o estètics que puguin ser, hi ha diferents graus de dolor i patiment animal.

Però sobretot, tinguem present, també, que l’any 2016 es van sacrificar, segons estadístiques del DARPA, més de 5.574 cavalls només a Catalunya, una xifra que forma part dels més de 200 milions d’animals explotats per la ramaderia que van ser morts a casa nostra. Tinguem present que és aquí on rau el major grau de patiment i crueltat contra els animals i és on, paradoxalment, menys posem l’atenció. Preferim no mirar, no saber, no plantejar-nos res del que li fan a un animal abans que un tall de carn arribi al nostre plat. Tot per no patir!

Som tan especistes i racistes que podem posar el crit al cel perquè veiem que un cavall bonic pateix quan estira un carro o quan fa exercicis de doma, però no dir ni piu quan més de 5.574 cavalls, dels que en diem de carn i dels que no devem trobar tan bonics, van a l’escorxador. Criticar els Tres Tombs o l’aparició del Claudio a un programa de TV, com he fet jo en aquesta entrada, és ben bé posar la lupa sobre una mil·lèsima part del problema.

Llegir més

Coaching amb cavalls per canviar de vida

Ja som a les acaballes de gener del 2018 i potser ets una d’aquelles persones que, aquest any, t’has plantejat fer un canvi a la teva vida però no passes d’això, dels plantejaments. Potser penses a canviar de feina, a marxar del país, a trobar parella, a deixar la que tens, a dur a terme la teva passió, a guanyar seguretat i autoestima, a trobar el sentit a la vida, a superar definitivament una mala experiència, a desfer-te d’un mal hàbit, a vèncer la por a fer alguna cosa, a ser tu de veritat…

Si estàs en aquest punt i voldries deixar la frustració, la queixa o l’apatia per passar a l’acció i per acabar el 2018 havent fet aquest canvi que desitges, el coaching amb cavalls pot ser el catalitzador que necessites per transformar el desig o somni en realitat.

Fent coaching amb cavalls concretaràs exactament el què vols. És molt important aquest primer pas de concreció perquè, sovint, quan no ens sentim amb forces d’afrontar un canvi, estem tan perduts, que ja no sabem què és el que volem amb certesa.

És quan ho concretem que podem potenciar totes aquelles aptituds que, encara que et costi de creure, ja tens o portes de sèrie per assolir l’objectiu que et proposes i per controlar les pors i les creences limitants que et paralitzen i que ara no et permeten afrontar un procés de canvi.

Et deus preguntar, com? T’ho explico: Els exercicis que et plantejaré amb els cavalls i que són tots peu a terra, vull dir que no es munta els cavalls i que, per tant, els pot fer tothom, et connectaran amb la teva essència.

I què és això de l’essència? Doncs allò pel què tu ets els que ets, allò dins teu que és permanent i invariable, allò que constitueix el fons del teu ésser, la teva natura pròpia.

Quan tu no estàs bé i no et sens capaç d’assolir un objectiu és perquè t’has desconnectat de la teva essència. Funciones des de les creences de la teva ment i no des de la teva natura pròpia.

Afortunadament, sempre som a temps de fer un reset, una neteja de les creences limitants que hem anat acumulant i que no permeten que el què realment som flueixi. Atreveix-te, fes-te un reset amb el programa del canvi, 5 sessions de coaching que et canviaran la vida.

Au, vinga, posa fil a l’agulla! Demana més informació o reserva la teva sessió a través del 673 64 90 65 o del mail info@equanima.cat. Estàs a un clic d’un gran canvi!

Llegir més

Reportatge a la Revista Horse Evolution, gener 2018

Us transcribim el reportatge publicat a horse evolution:

“ACTIVIDADES ASISTIDAS CON CABALLOS PIE A TIERRA

Montamos a caballo para satisfacer una necesidad humana, no una necesidad equina. Si fuéramos seres respetuosos con nuestro entorno y con el resto de terrícolas, cuando decidimos hacer cualquier tipo de actividad con animales deberíamos plantearnos, si ésta resultará beneficiosa para esta especie y que incidencia tendrá en el medio, en confrontación al interés humano perseguido.

Por lo que respecta a los caballos, más allá de los santuarios y de las reservas equinas, en las que se intenta darles unas condiciones de vida similares a sus ecosistemas naturales, en el resto de intervenciones que hacemos con los caballos priman los intereses humanos.

Desde nuestro ego anteponemos: Mi derecho a ganar dinero, mi derecho a divertirme, mi derecho a trabajar con menos esfuerzo, mi derecho a que me transporten, mi derecho a crear medicinas, mi derecho a crear razas, mi derecho a comer carne, mi derecho a usar su piel en los complementos, mi derecho a competir, mi derecho a las terapias alternativas o complementarias, mi derecho a…

¿Qué hay de su derecho a la vida, a la libertad, a desarrollarse en su medio natural, al gregarismo, a su cultura? Llenaremos páginas de libros y revistas especializadas explicando, con más o menos acierto, entre otras, la forma de hacer todas las actividades que hacemos a costa de los caballos para obtener un mejor rendimiento y/o para ser más respetuosos con ellos. Sea como sea, en el peor de los casos todo irá encaminado a conseguir más dinero cosificando al caballo y, en el mejor de los casos, se buscará paliar la esclavitud que les infligimos desde hace milenios.

Por mi parte confieso que en el pasado cada vez que encerraba un caballo en un box tenía la sensación de que decretaba prisión contra un inocente. Herraba a los caballos creyendo que protegía sus pies cuando, en realidad, sin saberlo, estaba perjudicando, entre otros, su sistema cardiovascular. La fusta y las espuelas me daban la confianza de que si en algún momento mi montura se resistía a avanzar, dichos elementos serían lo suficientemente persuasivos como para desalentar tal reacción sin tener en cuenta que pensaba y sentía el caballo.

Afortunadamente mi desazón interna me llevó a buscar otras formas de tratar a los caballos y abandonar el bárbaro sistema tradicional que imperaba cuando yo era más joven. De esta evolución vino, en su fase inicial, deshacerme de la fusta y las espuelas, montar con riendas libres (sin embocadura), descalzar a los caballos de herraduras para usar botas y aprender etología. Estos pequeños pasos propiciaron el convivir a diario con equinos disfrutando y aprendiendo de su compañía sin más y, de esta relación, en 2012 nació EQUÀNIMA.

EQUÀNIMA es una empresa animalista ubicada en La Seu d’Urgell que, con la voluntad de ayudar a los caballos y a las personas, presta, entre otros, servicios de coaching, equinoterapia, ecoturismo y formaciones sobre etología.

En EQUÀNIMA los caballos viven en manada y en libertad. No existen box y todas las actividades que se practican se realizan pie a tierra, los caballos no se montan.

Y, ¿en qué consite el coaching con caballos? En facilitar que las personas, a nivel individual o colectivo, tomemos consciencia y seamos congruentes. Equilibramos nuestro pensar, sentir y obrar para tener una vida más feliz y más plena, lo que nos permite estar asertivamente orientados a cumplir nuestros propósitos.

En cuanto a la equinoterapia pie a tierra, consiste en una actividad complementaria a los tratamientos que siguen nuestros usuarios encaminada a mejorar sus habilidades emocionales, comunicativas, sociales, psicomotrices, sensitivas, cognitivas y de aprendizaje. Pensamos que hay que realizar lo posible para alcanzar lo imposible y lo corroboramos cuando, paso a paso, constatamos la mejora de nuestros usuarios.

Desde el ecoturismo y desde nuestras formaciones difundimos las principales características y necesidades de los equinos propiciando que los clientes i alumnos interactúen con ellos y experimenten qué sienten, cómo se comunican, qué relaciones establecen y cómo se comportan los caballos. Fomentamos la mejora de la relación entre especies, orientada al bienestar de los equinos y a mejorar sus condiciones de vida.

Trabajamos desde la convicción de que resulta un asunto urgente que los humanos usemos nuestra inteligencia para crear un mundo más justo y respetuoso con todas las especies y con nuestro entorno.

Marta Rey Cervós
Directora Fundadora de EQUÀNIMA
Abogada especialista en derecho animal
Coach con caballos
Equinoterapeuta pie a tierra
Formadora”

Llegir més

Un altre món és possible

Dijous veia amb horror, al TN, la venda d’esclaus a Líbia. Un home sa i fort, els esclavistes el venen per 350 €. Fa dies que tots també podíem veure com moltes d’aquestes immigrants s’ofeguen a la Mediterrània o com aquestes persones (dones, homes, nens), si no s’ofeguen, van a parar a camps de refugiats que són, més aviat, camps de concentració.

Dia 25, dia contra la violència de gènere. Una violència que molts homes practiquen a diari a tots els llocs del planeta i que en situacions de guerra, emigració i esclavitud arriba a uns límits d’agressió i abús sexual terrorífics, en molts casos fins la mort.

Només fa unes hores un atemptat a Egipte contra la comunitat sufí ha deixat més de tres-cents morts, sense que aquí ens posem llaços negres o ens identifiquem amb tanta desgràcia.

Quina espècie la humana!

Davant de tanta barbàrie, decideixo posar un documental que em va regalar un vell amic, l’Óscar. Es diu “Demà” i confesso que, com que em va advertir dels seus efectes beneficiosos per a l’estat d’ànim, l’inserto al DVD amb l’esperança de veure una mica de llum.

El recomano del tot. És un film francès, de l’any 2015, dirigit per Ciryl Dion, Mélanie Laurent i Pierre Rabhi. Ells, juntament amb altres persones, viatgen per deus països de diferents continents buscant solucions als problemes derivats del canvi climàtic i, en conseqüència, troben algunes solucions als problemes derivats de la manera com es governa els món posant en evidència els seus vicis.

El documental demostra que podríem viure en pau, igualtat i justícia si les directrius sota les que es comanda el món canviessin. Si la prioritat absoluta fos tenir cura de la terra i dels terrícoles començaria una nova civilització. El documental prova que ja hi ha pioners que han iniciat aquests canvis en el camp de l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació i se’n surten molt bé.

Mireu-lo, donem suport a aquestes iniciatives. Trenquem amb uns dirigents que miren cap a un altre costat quan s’ofega gent al mar, que construexien fronteres, que persegueixen l’homosexualitat, que neguen el canvi climàtic, que fan apologia del masclisme, que vulneren els drets fonamentals de les persones, que son racistes i especistes, que prioritzen els beneficis financers a la salut de la Terra. Aquests, com diu un aforisme, només s’adonaran que els diners no es poden menjar quan ja no quedarà res més sobre la terra que aquests papers amb xifres i colors.

Un altre món és possible però ens hi hem d’implicar tots. Difícil? No. Preneu consciència del poder que teniu com a consumidors i electors i actueu en conseqüència. Adquiriu productes que provinguin de processos, justos, solidaris, ètics, ecològics i sostenibles. Contracteu serveis que es basin en aquestes premises. I penseu que, per petita que sigui, fa més una sola acció en aquest sentit, que un milió de queixes i intencions.

Moltes gràcies Óscar!!!

Llegir més

Equicoaching: ser congruent amb un mateix per ser feliç

En algun moment ens vam desconnectar de la natura i del bé comú i vam primar el benestar individual al del planeta i al de tots els que en formem part. Aquest comportament ens ha fet perdre la connexió amb nosaltres mateixos. Ja no sabem qui som i, durant anys, hem confós la nostra essència amb un personatge que mostrem portes enfora i del qual ens justifiquem portes endins, però, que té poc a veure amb qui som realment. Arriba un moment a la vida que aquesta creació ja no ens omple, ens falta alguna cosa més èteria que no sabem definir, però que sabem que ens manca.

Quan això passa, l’equicoaching o el coaching amb cavalls ens pot ajudar. Com? Primer, perquè el coaching amb cavalls es practica a la natura. La natura, de la que formem part encara que a vegades ja no ens ho sembli, sempre ens porporciona un retorn al jo essencial. Estar amb cavalls, uns animals d’una bellesa i noblesa infinites, en un entorn de llibertat, ens facilita la connexió amb aquest jo i la seva apertura. Aquesta apertura desvetllarà els valors fonamentals de cada persona.

Fent exercicis de coaching amb els cavalls, sempre preu a terra, la persona podrà experimentar com de congruent és ella, durant el seu dia a dia, amb aquests valors. Sovint els nivells de congruència són baixos i per això hi ha aquest sentiment de buidor existencial escampat per arreu. Els cavalls no toleren la incongruència. Quan la detecten marxen. La incoherència per ells és perillosa. Aquest comportament dels equins ens ajuda a prendre consciència de forma automàtica de l’efecte nociu que té per a nosaltres viure sense respectar el nostre Ser esencial, el Jo Sóc.

Eckhart Tolle diu que el goig de ser és l’alegria de ser conscient.

Llegir més

Coaching amb cavalls: viure en moments de tensió política

Hi ha persones que, aquests dies, són totalment alienes a la situació política que travessa el país i continuen fent la seva vida al marge del que està succeïnt i, n’hi ha d’altres que, en major o menor mesura, es senten emocionalment afectades pels esdeveniments polítics.

Una client de coaching amb cavalls, m’explicava que treballar en la consecució del seu objectiu en aquests moments li resultava francament difícil perquè es sentia trasbalsada amb la situació política.

Un trasbals és una pertorbació intensa de la calma, de l’estat normal.

Vam fer un exercici amb els cavalls per obtenir eines que li permetessin matenir la calma i seguir concentrada en el seu objectiu. El que va sorgir ho comparteixo amb el seu permís per si pot ajudar altres persones:

*Limitar els canals d’entrada permanent de notícies, comentaris i suposicions i establir només tres moments per a informar-se durant el dia.

*Complir al màxim possible les rutines i costums habituals. Malgrat els esdeveniments, fer les tasques del dia a dia amb normalitat i de la millor manera.

*Parlar del conflicte amb educació i respecte cap a totes les opinions, sense fer-ne el tema exclusiu de les trobades. Plantejar altres matèries sobre les que dialogar que permetin descansar l’atenció permanent en la política.

*Fer un activitat nova que no tingui res a veure amb la situació política i que ens aporti benestar. (Va triar llevar-se cada dia a trenc d’alba, fer una caminada de 30 minuts i agraïr el neixement d’un nou dia).

Llegir més

Coaching amb cavalls i el dret a decidir

Des del màxim respecte a totes les opinions polítiques, no puc viure d’esquenes, però, a la situació que travessa el país. El coaching podria ser considerat com una activitat subversiva. El coaching empodera les persones per a que prenguin les regnes de la seva vida i decideixin què volen ser, per a que visquin de forma congruent amb el que senten, per a que facin germinar i créixer totes les seves capacitats i les focalitzin en la consecució d’un objectiu.

Aquesta força quan empodera el poble representa una amenaça per a l’establishment. Les èlits instal·lades al poder ens volen distrets i controlats. Per això es tan valuosa, als meus ulls, la voluntat decidida d’una part tan àmplia com transversal de la societat catalana que no vol exercir aquest dret per mandat d’un, dos o tres partits polítics, ho vol fer per voluntat pròpia, ho vol fer malgrat la repressió, sense deixar-se dominar per la por i, actuant de conformitat al que sent, sigui sí o sigui no, perquè ambdues opcions són iguals de vàlides i repectables, però hem de poder decidir cap a on tirem!

Llegir més
Equanima