Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 6)

AQUEST NADAL, REGALA EQUÀNIMA

Arriben les festes i moltes vegades ens costa decidir que regalar, però, si tens un amic/ga o un familiar gran, jove o petit, al que li agraden els animals, sorprent-lo amb una experiència que recordarà tota la vida.
Regala-li l’oportunitat de compartir una estona amb un ramat de cavalls lliures, podrà coneixer-los a fons i experimentar com viuen i que senten. Segur que l’encertaràs de ple!

Pots triar entre:

caixa.regal_-1 Connexió equina: Una hora d’estada amb els cavalls, amb un guiatge d’etologia (explicacions sobre el seu comportament i sistemes de comunicació), menant-los i tenint-ne cura, raspallant-los. 20€ per persona.
caixa.regal_-1 Companyia equina: Una hora d’estada amb els cavalls, sense guiatge, simplement contemplant-los i estant amb ells, llegint, escoltant música o badant. 10€ per persona.
caixa.regal_-1 Cavalls i família: Una hora i mitja d’estada amb els cavalls, amb un guiatge d’etologia (explicacions sobre el seu comportament i sistemes de comunicació), menant-los i tenint-ne cura, i finalitzant amb un exercici de cohesió familiar. 12€ per persona.
caixa.regal_-1
Coaching assisit amb cavalls: Entrevista amb la coach, contacte amb els cavalls, exercici de coaching assistit amb cavalls i un record Equànima. 50€ per persona.

 

Quan hagis escollit l’activitat, per fer efectiva la compra pots dirigir-te a la nostra web i, per resoldre’t qualsevol dubte que se’t pugui plantejar, contacta amb Equànima, a través del telefon 673 64 90 65 o info@equanima.cat

L’activitat es pot dur a terme des d’ara i durant tot l’any 2018 i està subjecta a les condicions meteorològiques.

A Equànima hi viu un ramat de 6 cavalls en llibertat  i és un privilegi extraordinari observar-los i passar una estona amb ells, com pots veure en aquest vídeo.

Llegir més

ELS DRETS, ELS CAVALLS I ELS HOMES

Si els cavalls de tot el món poguessin reunir-se en assemblea i proclamar
una carta dels seus drets crec que es basaria en: el dret a la llibertat, el dret
al gregarisme i el dret a una l’alimentació adequada i continuada.
M’ho fa pensar el fet que el cavall va evolucionar per estar adaptat a viure
en espais oberts, esteparis, coberts de gramínies i d’arbusts que són la base
de la seva alimentació i també m’ho fa pensar el fet que, per tal de
sobreviure el major nombre d’individus possible als depredadors, el cavall va
esdevenir un animal gregari, veloç i amb els cinc sentits altament
desenvolupats.
Ser gregari, o sigui, viure en ramat, permet a l’equí establir unes
relacions socials molt complexes que els faculten, per exemple, per a realitzar
torns de vigilancia per alertar dels perill als congèneres que descansen o que estan
concentrats en altres activitats.
Estirar les extremitats i recolzar-se només amb una peülla el van fer àgil
i veloç per fugir ràpidament quan convingués. I, gaudir d’una vista, d’una oïda
i d’un olfacte superlatius l’ajuden a tenir controlat l’entorn en tot moment.
Els cavalls són éssers amb autoconsciència, és a dir conscients del propi
jo i de l’entorn. Es comuniquen entre ells amb un llenguatge no verbal ric en
gestualitats i significats. En estat feral formen clans composats per un o dos
sementals, un conjunt d’eugues i els seus poltres que,  a la seva vegada, quan maduren sexualment,
han de crear els seus propis ramats.
Els cavalls tenen el cervell límbic, la part emocional, tan desenvolupada
com els humans. Això vol dir que poden sentir i expressar alegria, tristesa,
ira, por i aversió i, que tenen la capacitat de percebre aquests estats en els
demés éssers.
Els cavalls, però, estan mancats de la intel·ligència que ens fa tan
especials als humans, la que es troba al còrtex cerebral.
Els homes són omnívors, gregaris, i són animals que no estan adaptats a
l’entorn, sinó que adapten l’entorn a ells i, els seus sentits, comparats amb els
de la major part dels animals superiors no humans, són bastant senzills, per
dir-ho ras i curt.
Els humans disposen d’una capacitat emocional similar a la de molts
mamífers, però es distingeixen sobretot per tenir un còrtex molt desenvolupat que
els hi permet imaginar, reflexionar, elaborar judicis, mentir, plantejar-se
situacions futures, raonar i prendre decisions.
Com animal omnívor que és, quan l’home va trobar el cavall, el va caçar i
se’l va menjar. Desprès el va capturar, el va domar i el va explotar fins avui.
Tant és així que ja no podem parlar de l’existència de cavalls salvatges, sinó
de cavalls ferals, que són cavalls domats o els seus descendents que han tornat
a viure en llibertat. De salvatges, pròpiament dits, l’home no en va deixar cap.
La relació de l’home amb el cavall, en els darrers set mils anys, ha sigut
i és d’esclavitud. L’home no ha respectat els principis de vida dels cavalls:
el dret a la llibertat, el dret a viure en ramat, el dret a una alimentació
adequada i continuada. Penseu en els cavalls que heu vist, en els que coneixeu
i plantejeu-vos: Com i on viuen, amb qui viuen i què mengen. Quants viuen
lliures, quants en ramat i quants s’alimenten de forma adequada i continuada?
A Catalunya la major part de cavalls es destinen a l’alimentació humana, a
l’oci i a l’esport.  Gran part dels
cavalls emprats per a l’oci i/o esports viuen estabulats i privats de la companyia
dels seus congèneres. Els que es destinen al consum de carn passen, si més no,
part de la seva vida en pastures, però tenint en compte que els poltres que no van
per recria, es separen del ramat per morir a l’escorxador entre els 9 i 12
mesos d’edat, el panorama no és molt encoratjador. Quan les eugues deixen de
ser productives també van a l’escorxador a l’igual que molts cavalls de
competició quan baixa el seu rendiment, o els cavalls d’oci quan l’amo se’n
cansa i no el pot vendre o quan ve una crisi i no el pot mantenir.
Els cavalls
són venuts i subhastats sense cap classe de compassió, com si fossin objectes
inanimats mancats d’emocions. Els cavalls són exhibits en fires de tota mena,
sense tenir en compte que és un animal fòbic que s’estressa amb els canvis i
pateix.
La relació entre els cavalls i els humans, salvant algunes excepcions, és
una relació pervertida mancada de valors o principis que no siguin altres que
el rendiment econòmic o l’estatus que confereixen als seus propietaris.
Segons estadístiques del DARP l’any passat es van sacrificar a Catalunya
3.507 cavalls, aquests any ja hem superat aquesta xifra. Pels cavalls som uns
bàrbars sense escrúpols. Em sumo a les paraules de Pierre Enoff: “Admirar
cavalls tancats dins un box aïllats i ferrats no és una prova d’amor.
Estimeu-los de veritat: lliberteu-los”.
*Nota: Agraeixo la publicació d’aquest article al diari digital La Directa, gràcies a Les Gallinetes Dissidents.

 

Llegir més

NOUS PROGRAMES D’EQUINOTERÀPIA DISSENYATS AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA PSICÒLOGA ANNA AIXÀS INGLA

EQUÀNIMA, amb el convenciment de que “cal realitzar el possible per assolir l’impossible”, crea, amb la col·laboració de la PSICÒLOGA ANNA AIXÀS INGLA, els nous programes d’EQUINOTERÀPIA dirigits a:
1.
Persones amb trastorns de l’espectre autista
2.
Persones sèniors amb demències senils
3.
Persones amb altres capacitats
4.
Joves en risc d’exclusió social
1. PROGRAMA PER A TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA:
L’autisme infantil és un trastorn de la intercomunicació
i de la interrelació que dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament, tant
emocional com cognitiu.
Objectiu del
programa
:
Complementar el tractament de l’usuari i col·laborar en la millora de la seva
adaptació i la seva qualitat de vida. Les activitats amb el cavall, individuals
a l’inici i grupals després, estan dissenyades per ajudar a la persona en:
  vÀrea Psicològica i/o
Emocional:
Augmentar l’interès en el món
exterior.
Millorar el control emocional i
l’autodisciplina.
Millorar la capacitat d’atenció.
v  Àrea de Comunicació i
Llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
gestual i oral.
Augmentar el vocabulari.
v  Àrea de Socialització i
relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
v  Àrea Física i Psicomotriu:
Reduir els patrons de moviments
estereotipats.
Potenciar la integració sensorial.
v  Àrea d’Adquisició de nous
aprenentatges:
Potenciar la seqüenciació i la
planificació motriu.
Millorar la coordinació óculo-manual.

2.-PROGRAMA SENIORS AMB DEMÈNCIA SENIL:

La demència és una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, el funcionament cognitiu i el comportament que provoca l’aparició de dèficits funcionals per a la vida quotidiana.


Objectiu del
programa
: En
estadis inicials i moderats de la malaltia existeix encara capacitat
d’aprenentatge perquè existeix encara neuroplasticitat cerebral, si bé, amb
menys intensitat. Per tant, uns exercicis adequats i un ambient estimulant
ajuden a minimitzar l’impacte neurodegeneratiu de la malaltia. Amb el contacte
amb el cavall i els exercicis duts a terme a través d’ell, aquestes persones
poden manifestar millores en els següents àmbits:

v  Àrea neuromotriu:
Regulació del to muscular.
Disminució de reflexes tònics i
reaccions associades.
v  Àrea sensomotora i
pricomotriu:
Foment de la integració sensorial
(tàctil, vidual i auditiva).
Desenvolupament de la coordinació
psicomotriu gruixuda i fina.
Increment de l’agilitat i la força
muscular.
v  Àrea psicològica i emocional:
Increment de l’autoconfiança i
l’autoestima.
Disminució dels impulsos agressius.
Augment de l’atenció i la
concentració.
v  Àrea de la comunicació i el
llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
gestual i oral.
Augmentar el vocabulari.
3. PROGRAMA PER A PERSONES AMB ALTRES CAPACITATS

Si prenem com a referència la definició clàssica, entenem
com a discapacitat les restriccions o absències de capacitat per desenvolupar
tasques quotidianes.
Dins d’aquest programa considerem que les persones amb
altres capacitats evolucionen i maduren al llarg de la vida, com tota la resta
i, per tant, desenvoluparan canvis en la adaptació a l’entorn i en la seva
capacitat de processament i eficàcia.
Al mateix temps, cal tenir en compte que la motivació,
l’autoconcepte i les interaccions socials actuen com a elements catalitzadors
de les funcions intel·lectuals, així doncs, han de ser preses en consideració
alhora de planificar els suports necessaris per intentar aconseguir la màxima
adaptació d’aquestes persones en la vida quotidiana.
Dels diferents tipus de discapacitats que existeixen, el
programa va adreçat a sensorials (auditiva o visual) i intel·lectuals.
Objectiu del
programa
: Les
activitats assistides amb cavalls (AAC) estimulen la utilització de la resta de
sentits i capacitats, de manera que ajuden a les persones amb altres capacitats
a:
v  Àrea Psicològica i/o
Emocional:
Augmentar l’autoestima
Desenvolupar la paciència.
Millorar el control emocional (tant en
la manifestació de les emocions positives com de les negatives)
v  Àrea sensorial:
Foment de la integració sensorial
(tàctil, vidual o auditiva).
Àrea de Socialització i relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
4. PROGRAMA JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL :


Dirigit a joves que, degut als comportaments que poden
manifestar en certs moments, es troben en una situació de risc de no adaptar-se
correctament a nivell social, escolar o laboral.
Les característiques més freqüents d’aquestes persones
son:
1) Una baixa tolerància a la frustració.
2) Poc control dels impulsos.
3) Poca adaptació a l’entorn social i familiar.
4) Problemes per mantenir l’atenció i la concentració.
4) Una baixa autoestima.
5) Conductes de risc (delinqüència, consum de drogues,
trastorns alimentaris i sexualitat de risc)
Objectiu del
programa
: A
partir del contacte i les activitats realitzades amb el cavall, podem ajudar a
aquestes persones en:
vÀrea Psicològica i/o
Emocional:
Millorar l’autoestima i la seguretat
en un mateix.
Fomentar els vincles afectius.
Desenvolupar la tolerància a la
frustració.
Millorar el control emocional i
l’autodisciplina.
Millorar la capacitat d’atenció.
v  Àrea de Comunicació i
Llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
assertiva.
Àrea de Socialització i relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
Augmentar l’empatia.
Les activitats que es plantejaran al jove, primer a
nivell individual i després en grup, es dissenyaran per donar resposta a les
necessitats específiques de cada persona. Per tant, segons la seva problemàtica
i la causa de les seves conductes, es farà un pla específic per abordar les
seves necessitats concretes.
PREGUNTES FREQÜENTS:

Com és que els
cavalls poden ajudar a persones amb realitats tan diverses?
Perquè són animals extremadament sensibles que connecten
amb l’essència de cada persona. Aquesta connexió sumada a la seva presència i
bellesa fa que els humans es sentin bé en companyia dels equins. Alhora el
cavall, actuant com a mediador, contribueix a la millora i evolució de les
persones potenciant en elles habilitats i millorant aspectes del
desenvolupament global.
En què
consisteixen les teràpies assistides amb cavalls?
Es tracta de realitzar uns exercicis en els que el cavall
n’és part integral, programats i seqüenciats per promoure beneficis en el
funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu de la persona.
Es realitzen pràctiques de maneig i cura del cavalls i
pràctiques que es fan peu a terra acompanyat del cavall en les que s’interactua
amb diverses situacions i objectes. Per tant, són aptes per a tothom perquè han
estat creades per a que cada persona, des de la mesura de les seves capacitats,
pugui desenvolupar-se i millorar.
Qui ha dissenyat els programes?
La Psicòloga Anna Aixàs Ingla, la Coach Assistida amb Cavalls
Marta Rey Cervós i l’Especialista Equí Albert Flores Fernández.
Quins cavalls
són els facilitadors equins?
La Dune, el Thuram, l’Indian, la Làctia, L’Hermes i el
Texas. Viuen en ramat, sense ferrar i sense estar estabulats. Això fa que
siguin animals equilibrats i feliços. EQUÀNIMA és una empresa compromesa amb el
benestar dels animals.
Com
ho hem de fer per contractar una sessió?
Les visites han de ser concertades, contacteu amb
EQUÀNIMA per fer la reserva, a través d’info@equanima.cat o del telèfon 673 64
90 65.
Quant dura una
sessió i quant val?
Dura una hora i val 60 €.
On està
EQUÀNIMA?
A La Seu d’Urgell, Borda Jeroni, Talares 19
Llegir més

JANE

Dues notícies m’han alegrat aquest mes de juliol: la primera que el Parlament de Catalunya dimecres 22 va aprovar modificar la Llei de Protecció dels animals prohibint els espectacles de circ amb animals salvatges i, la segona, que ahir la primatòloga Jane Goodall rebia en nom de la Generalitat el XVII Premi Internacional de Catalunya per els següents mèrits: “la seva transcendental contribució científica, que ens ha dut a una millor comprensió de la natura, la cultura i el comportament humans (entre altres coses, en mostrar-nos que no són fenòmens independents). De l’altra, el reconeixement que aquest fet suposa la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els homes mateixos”.
Admiro profundament aquesta dona d’aparença fràgil però d’esperit indomable que gràcies a la seva mare va aprendre que si de debò volia alguna cosa, treballés per aconseguir-ho i mai no es rendís.Així es com va plantar cara als que li deien que pretendre viure a l’Àfrica amb els animals era una quimera, als científics que van criticar demolidorament els seus primers estudis que apuntaven el fet que els ximpanzés tenien emocions, intel·ligència, cultura, maldat i bondat entre altres característiques, als caçadors que maten primats per aconseguir diners de forma ràpida i ara, als que pensen que la terra està condemnada a la destrucció per part dels humans. I ho fa a través de diversos programes educatius arreu del món, més de cent mil, que busquen que la gent, especialment els joves, aprenguin a tenir recursos sense destruir la natura, que les persones entenguin que si protegeixen el seu entorn es protegeixen a elles mateixes, protegeixen el món i en fan un lloc millor.

Us deixo amb una entrevista que li va fer la revista TIME a través dels seus lectors.

 

Llegir més

BRUIXES, GATS I PARADIGMES

El solstici ja fa uns dies que ha passat però per tradició cristiana el 23 i 24 de juny hem celebrat la nit i el dia de Sant Joan. Una festa que hi ha qui entén com a purificadora a través del foc, altres com a religiosa per commemorar el naixement de Sant Joan Baptista, i molts la interpreten com una nit de gresca desaforada que obre les portes de l’estiu.
Aquesta nit es relaciona també amb les bruixes, doncs, des d’antic es pensava que aquestes dones que havien fet un pacte amb el diable, aprofitaven aquesta data per reunir-se en el que coneixem com aquelarres. Però el cert és que se sap, a través dels processos que se’ls hi van fer, que la majoria només eren remeieres, guaridores, llevadores, i que, a banda de tenir aquests oficis, algunes d’elles eren independents i no vivien seguint els costums del moment, no combregaven amb els poders de l’època. Això les va fer ser víctimes de la misogínia d’un poder polític i religiós que volia apartar les dones del coneixement i de la medicina i van acabar sent sotmeses als processos inquisidors. Només als Països Catalans s’estima que més de 400 dones van ser executades de formes molt cruentes entre els segles XV i XVIII acusades de bruixeria.El meu tarannà animalista em fa pensar, també, en els milers de   gats que per llei van patir un destí igual de cru i mortal ja que se’ls associava a les bruixes i al dimoni. La pràctica desaparició dels gats va comportar, però, un augment devastador de la densitat de població de rosegadors i això, alhora, va ser la causa de la pèrdua de collites i de la contracció de malalties en els humans.

Tenim aquí un clar exemple del que pot comportar creure i actuar sota un paradigma fals i, també, d’una explicació del per què tenim por a mostrar la diferència.

Fent coaching amb cavalls despertem la ment, aprenem a ser crítics amb les pròpies creences, aprenem a testar-les amb la voluntat d’esbrinar d’on provenen realment, de comprovar si ens perjudiquen a nosaltres o a tercers i de ser així, aprenem a  substituir-les. També adquirim eines per fer front a la por a mostrar-se diferent i per ser cadascú com és i viure com vol viure.

Memory del musical Cats, malgrat la nostàlgia de la cançó, ens esperona durant els mals moments a concentrar-nos en el nou dia, en l’esperança i en no donar-nos per vençuts.

 

Llegir més

HERMES I TEXAS

Hermes pels antics grecs era el missatger dels déus i Texas és un estat dels USA que és possible que degui el seu nom a la manera com els indígenes del territori, els caddo, anomenaven ls amics o aliats, alguna cosa així com teshas.
Hermes i Texas són també dos cavalls de quatre i tres anys d’edat que han arribat a Equànima recentment i que integrarem al ramat tan bon punt es vagin fent a la seva nova llar i als seus congèneres Indian, Dune, Thuram i Làctia.
La història de l’Hermes i el Texas, ho sento, no us vull avorrir, però és poc original: Van ser comprats quan eren uns poltres dolços, petits i fàcils de manejar.  Però, ves per on, quina cosa més estranya, van créixer!!! Total, que s’han convertit en dos bèsties que superen els 600 kg dotades d’una força demolidora.
L’Hermes i el Texas han crescut gràcies a unes persones que els han alimentat i cuidat molt, però han crescut sense la seva mare i sense un ramat.
Els cavalls s’organitzen de manera que les eugues i la resta del grup protegeixen, cuiden, estimen i eduquen els seus pollins. L’educació, a banda d’ensenyar coses pràctiques com: on i què menjar, on beure, on aixoplugar-se, on trobar sal, on són els límits del territori, com t’has de moure si ets atacat, quins són els camins que el grup fa servir… ensenya una pràctica fonamental entre els cavalls que va molt bé quan han de tractar amb humans: el respecte a l’espai personal de cadascú.
Com en el cas de l’Hermes i del Texas, quan un pollí creix prematurament apartat de la mare i sense un ramat que l’eduqui, cada dia que passa es fa més difícil menar-lo sense córrer perill, perquè cada dia que passa és més gran i més fort i respecta menys el teu espai si no li ensenyes a fer-ho com ho faria la seva mare.
Sovint, els humans es treuen de sobre els cadells de gat i de gos quan creixen perquè ja no fan gràcia, perquè requereixen atencions, perquè són una despesa… compteu què passa amb els cavalls. Doncs, passa exactament el mateix, però amb el handicap que quan l’amo se’n cansa es troba que col·locar al mercat cavalls creuats i sense domar és molt difícil i, per desgràcia, a molts d’ells, quan ja no fan gràcia, se’ls mata. Per no ferir sensibilitats i dit d’una altra manera, se’ls envia a l’escorxador.
L’Hermes i el Texas han fet sort i són una excepció a aquest habitual i fatal destí que corren molts equins. Per aquelles estranyes circumstàncies de l’univers que en diem casualitats, han pogut venir a Equànima. L’Albert els domarà seguint el sistema de la doma natural i ben aviat farem equip i sé que tots junts col·laborarem amb els coachings i les diverses activitats que oferim a Borda Jeroni.
Fer una crida des d’aquí a aquells humans que estiguin pensant en adquirir un poltre no sé si té massa sentit, però no m’hi puc resistir, no fos cas:
Senyores, senyors, pares, avis, oncles de criatures, nois i noies que us està passant pel cap comprar un poltre, sapigueu que un dia serà un cavall, sapigueu que si no se li ha permès educar-se entre els seus no respectarà el vostre espai personal, sapigueu que quan maduri sexualment estarà nerviós i fins i tot agressiu, sapigueu que si no teniu tècniques de doma i no les heu practicat amb ell, us serà impossible contenir la seva força i tots plegats us podeu fer mal, sapigueu que quan us en canseu, el mercat no vol cavalls creuats sencers i sense domar, sapigueu que possiblement optareu per enviar-lo a l’escorxador i sapigueu que  això causarà un enorme patiment al cavall i també a vosaltres, si és que teniu cinc grams d’ètica, compassió i empatia, que segur que sí. Per tant, quan decidiu comprar, tenir, adoptar un cavall o qualsevol altre animal comprometeu-vos, sigueu responsables o deixeu-ho córrer. Gràcies.
En homenatge a tots els pollins, poltres, cavalls i eugues que són enviats a l’escorxador perquè els humans se’ls mengin (això passa entre els 6 i 9 mesos d’edat), o perquè són un rebuig segons criteris humans (no salta prou, no guanya curses, s’ha fet vell i no pot treballar, no el puc mantenir, me’n vull comprar un altre de més maco, ja no és una bona reproductora, no compleix els standards de morfologia esperats, ara tinc ganes de tenir una moto i no vull el cavall, etc…), us deixo amb un vídeo i una cançó que ja he fet servir alguna altra vegada A Horse With No Name del grup Amèrica, on es veu la relació que, al meu entendre, hauríem de tenir amb els cavalls i amb la resta de terrícoles del planeta, simplement perquè tenen el mateix dret a la vida que nosaltres, perquè són companys de viatge en aquesta nau que és la Terra i perquè la nostra intel·ligència hauria d’estar al seu servei.
Llegir més

RETRATS I FORASTERS

L’altre dia al programa Retrats el periodista Jaume Barberà entrevistava al psicòleg Rafael Santandreu. Santandreu considera que la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i del fet d’entendre que l’única cosa que realment necessitem és aigua i menjar. Tenint això garantit afirma que es pot ser plenament feliç.
Rememorant Darwing el psicòleg deia “el destí de l’ésser humà és ser feliç perquè tots els animals ho són.  En tant que nosaltres som animals, si no som feliços es perquè no vivim d’una manera natural”.
Hi estic d’acord, no vivim d’una manera natural. Hem creat ciutats artificials en les que per sentir-nos bé, com diu el psicòleg, hem de tenir un munt de coses materials i immaterials: estar prims, ser guapos, estar en forma, tenir un pis fantàstic, un bon cotxe, èxit, una bona feina, diners, haver vist mig món i part de l’altre, tenir molts amics… És el que Santandreu anomena “necessititis”.
En un altre programa de TV3, El Foraster, al capítol dedicat a Salàs de Pallars, el periodista Quim Masferrer acompanya a l’Albert, un ramader, a veure el seu ramat d’eugues. El periodista es mostra impressionat per la capacitat sensorial dels cavalls i li comenta a l’Albert. Aquest, deixant una mica astorat al Masferrer, amb aquell to pallarès tan sec i seriós, li respon: – els cavalls no tenen cervell!
Davant d’aquesta conclusió i, en relació amb el que comentava abans,  potser podríem pensar que si els humans no som feliços és perquè tenim cervell, però, com que em consta que els cavalls i els altres animals també en tenen, no puc referendar aquesta idea.
Més aviat intueixo que la cosa està en l’ús que n’hem fet del cervell i l’evolució que, en conseqüència, ha seguit aquest òrgan en relació a cada espècie. Els animals s’han especialitzat per adaptar-se al seu entorn, els humans per adaptar l’entorn a nosaltres.
Vam crear l’agricultura i la ramaderia, vam fer enginys que alguns mil·lennis desprès d’aquelles primeres fites van culminar en la revolució industrial, desprès tecnològica, analògica i ara digital. Però, en lloc de fer aquests canvis respectant la natura els vam fer i els continuem fent a costa seva. Potser perquè tendim a pensar que la resta d’espècies no tenen cervell i per això ens erigim en amos i senyors de tot, en una lluita constant entre nosaltres per veure qui és més llest, més poderós. És curiós, no? Que malgrat aquesta superioritat intel·lectual no sabem ser feliços com un cavall lliure galopant per un prat, o un pardal saltant de branca en branca, o el nostre gos acampant una pilota.
Els budistes entenen que si realment “vols saber” has d’abandonar tot el teu coneixement, t’has de tornar com un nen petit, ignorant. D’aquesta manera et podràs conèixer a tu mateix i també al ser que hi ha als arbres, als animals, a les roques, als estels… Si ets capaç de coneixer-te així, diuen que podràs conèixer Tot el que És, estimar-ho, respectar-ho.
Mireu, escolteu: Aquesta música no té la força de fer-us sentir la guspira dels Déus, la joia que és a tot arreu de l’univers i de cada ser que hi habita?

 

Llegir més

EXPERIÈNCIES PIRINEUS

L’any passat vuit empreses de la comarca ens uníem per crear la marca Experiències Pirineus: Auberria, Cal Ponsa, Hotel Andria, Pirineus Outdoor, Parapent Organyà, Hotel Muntanya, Socarrel Emocions i Equànima. La nostra voluntat era i és posicionar les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya com un referent  de l’ecoturisme i el turisme d’activitats respectuós amb el patrimoni natural i cultural de les nostres terres.
El passat dia 24 vam celebrar la nostra Primera Jornada d’Ecoturisme amb ganes de debatre que és exactament aquest concepte i quin tipus d’activitats engloba. També per conèixer alguns casos d’èxit que, en aquest sentit, ja s’han donat en altres latituds, per presentar Experiències Pirineus a empreses del sector que puguin estar interessades a adherir-se a aquesta proposta, per conèixer el contingut de la nova web i per descobrir quin és l’inventari a nivell d’infraestructures del que disposem i quin és el seu estat i utilitat. 

 

Va ser molt enriquidor copsar la transferència i intercanvi d’opinions i coneixements entre alguns dels ponents i dels assistents i sentir el run-run que es coïa durant la jornada que ens indicava que hi ha ganes de fer feina en aquesta direcció.
Juntament amb el David Isern, vaig presentar, a través de la web, les empreses que formem part d’Experiències Pirineus i vaig triar  per començar una cançó que va fer famosa Julio Iglesias i que ha versionat Makako, Me olvidé de vivir.
 
El que diu la cançó té molt a veure amb el que ens va passar abans de la crisis: Anàvem per la vida sense fre i ens vam oblidar de coses realment importants, com la col·laboració i ajuda. Només teníem al cap competir, ser els primers. Però, una conseqüència positiva de la crisis és que la manca de finançament ens va fer unir per tirar endavant i treballar des del coworking i des d’un sistema win-win, del que han nascut la web o les jornades.També ens ha fet fer introspecció i assentar uns principis ètics sobre els que basar la nostra activitat:

 

  • Amor i respecte per l’entorn natural i el patrimoni cultural.
  • Compliment de la legislació relativa a medi ambient i benestar animal.
  • Treballar amb productes i serveis de proximitat.
  • Crear activitats sostenibles.
  • Conèixer i difondre acuradament la riquesa natural i cultural del nostre entorn.
  • Vetllar per la conservació i millora de la riquera natural i cultural del nostre entorn.

Pensem que així podem oferir un producte autèntic al viatger o al turista, doncs li donem l’oportunitat de trepitjar el terreny d’una manera vivencial i propera per a gaudir d’unes experiències pirinenques úniques que faran innolvidable el viatge.

 

Llegir més

ME NACE DEL CORAZÓN

Els que ja teniu una edat potser recordareu un programa de TV3 que es deia Persones Humanes, era un magazine en clau d’humor que tenia, entre d’altres, un apartat anomenat, L’Apassionat Món de la Parella. L’espai estava capitanejat per un personatge anomenat el Dr. Solé i sempre començava dient “què dir quan ella et diu“…

Mantenir una relació sentimental al llarg del temps costa. La rutina, els desenganys, els problemes econòmics minen els amors aparentment més sòlids.

Hi ha persones que no es rendeixen i que volen continuar apostant per la relació i, per fer-ho, busquen noves eines per reconduir una convivència desgastada i sovint plena de retrets.

Amb els cavalls és curiós com, de seguida que una parella fa un exercici de coaching en que es fa necessària la col·laboració dels dos, comencen a sorgir les desavinences i lamentacions quan no poden obtenir la cooperació del cavall. Reflexionar sobre les mateixes i reconduir la situació els ajuda a veure que entre l’un i l’altre no hi ha tanta distància com presumien.

Tibant l’altre dia una parella de l’Indian van descobrir que necessitaven:

  1. Recolzament mutu privat i públic. Van adonar-se que fer-se retrets en la intimitat i davant dels altres debilita la parella, mostrar-se com un tàndem ajuda a recuperar-ne l’autoestima.
  2. Fer una activitat lúdica cada dia junts. Van decidir fer esport junts tres dies a la setmana, anar al cinema el dia de l’espectador, preparar un sopar conjunt un altre dia, i llegir-se dos dies una lectura (crònica, notícia, poema…) en veu alta i comentar-la.
  3. Donar les gràcies per estar junts. Acceptar-ho com un present, no com una lluita. Van acordar dedicar 10 minuts cada dia a estar en silenciosa companyia, sense fer res, sense dir res, només mirant-se i transmetent-se afecte.
Confesso que les seves propostes em van sorprendre i agradar tant com la cançó que em van explicar que van triar per obrir el seu ball nupcial feia gairebé 25 anys, deixant perplexes als seus convidats que, per aquestes terres, esperaven el típic vals.
Doncs… Va por ustedes!: “Me nace del corazón” interpretada per Rocio Durcal.

 

Llegir més

TANT DE BO

Un bloqueig, entre d’altres significats, és l’alteració del pensament en que es manifesta un grau màxim d’innibició mental, que comporta l’absència de pensaments nous en una direcció determinada.

Sentir-se bloquejat de manera continuada és cansat, desgasta, entristeix, genera angoixa, ràbia i culpa.

La Núria (és un nom fictici) acompanyada de l’Indian va decidir que per poder desfer el bloqueig que la tenallava necessitava:

  1. Prendre consciència del bloqueig
  2. Alliberar les emocions que li provocava.
  3. Reprogramar-se.
El reconeixement dels fets dóna llibertat. La Núria se sentia bloquejada perquè desprès d’haver estudiat durant tres anys va suspendre una oposició. Ara, cada cop que es posava a estudiar per presentar-se a la propera convocatòria, només li venia al cap la sensació de fracàs que va tenir i perdia la concentració.
Aquesta situació li generava por, que es traduïa en: por al fracàs, por a decepcionar els altres (sobretot als pares), por a no poder accedir a una feina i tenir diners, por a no poder tenir la vida que havia imaginat. En conseqüència es sentia angoixada, irascible, esgotada i trista.
Qui era la Núria? El resultat triomfal d’una oposició o, alguna cosa més? Per quin motiu mereixia estimació? Perquè era una bona estudiant que fins a la data sempre treia bones notes o, per alguna cosa més? Si no aprovava l’examen.., no tindria mai la vida que havia somniat?
La Reprogramació: La Núria va descobrir que era una dona amb la voluntat d’ajudar les persones curant-les. Que se l’havia d’estimar per ella mateixa, tot el paquet, amb virtuts i defectes. I que si no superava l’examen podia dur a terme la seva missió vital des d’una altra vessant.
Sembla mentida però el fet de no focalitzar els nostres objectius com si fossin l’única oportunitat que tenim a la vida o, com si en depengués la nostra persona i la nostra felicitat, ens allibera.
Alliberats i distesos podem concentrar-nos millor, podem buscar noves maneres d’arribar a on volem. La Núria va realitzar un mapa mental d’un nou pla d’estudi, que incloïa pautes alimentàries, esportives, de treball i estudi i pautes d’oci. Tot encaminat a fer-la sentir bé per estudiar millor. Tot encaminat a fer-la gaudir de la preparació, perquè la millor manera d’aprendre és passant-nos-ho bé.Us deixo amb Tant de Bo de Txarango, esperant, com canten ells, que conegueu la felicitat en persona.

 

 

Llegir més