Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 6)

UNA MANERA DIFERENT DE RELACIONAR-SE AMB ELS CAVALLS, UNA MANERA DE RETROBAR-SE AMB LA NATURA

Mai em deixarà de sorprendre la capacitat o màgia, no sé com dir-li, que tenen els cavalls per fer felices les persones. Sigui qui sigui que arribi a Equànima, fins i tot gent tan insensible amb ells com per menjar-se’ls, quan fa una estona que estan amb els cavalls es senten millor.
Els sis estels de casa: Dune, Thuram, Indian, Làctia, Hermes i Texas es posen tothom a la butxaca sense gairebé fer res més que ser. Són ells mateixos, no poden ser una altra cosa, no poden fingir.
Les persones que venen es delecten amb la seva bellesa i la seva força, però, sobretot es delecten amb el contacte. Poder-los tocar sabent que els cavalls volen ser acaronats, sentint que tenen tanta curiositat per els humans com aquests per ells és tota una experiència.
Apostem per fer activitats amb cavalls peu a terra, activitats que tenen en compte els sentiments de les persones i dels equins. Tant a través del coaching, l’equinoteràpia com de l’ecoturisme busquem sempre ajudar i fer disfrutar les persones amb la col·laboració dels cavalls.
Per aquest motiu a Equànima els cavalls viuen en llibertat, en ramat i diposen d’una alimentació adequada al seu aparell diagestiu. Per aquest motiu van descalços i, per aquest motiu, els cavalls són estimats, respectats i considerats membres de l’equip.
Avui llegia un article de l’etòloga Lucy Rees on afirma:
 “Necesitamos maneras de entender y relacionarse con los caballos que respondan a los valores e ideales de nuestro siglo XXI… maneras completamente diferentes de relacionarse con el caballo, pie a tierra o por medio del juego, más adecuadas a la sociedad urbana y estresada, cuyos miembros sienten que han perdido el contacto con la naturaleza misma y lo buscan con la ayuda del caballo.“.
Sabent que els cavalls tenen una capacitat emocional similar a la nostra, per tant, senten, entre d’altres emocions, amor, alegria, ira, por, sorpresa, aversió i tristesa. Sabent que els cavalls pateixen quan els muntem, els fem saltar, els domen per fer uns exercicis d’exhibició per a ells inútils i perjudicials, els fem córrer en curses i participar en esports o concursos per a ells carents de sentit, els assassinem a l’escorxador, els estabulem, els segreguem, els aillem, els mercantilitzem, en definitiva: els explotem…
Sabent que ells dissimulen aquest patiment per no mostrar la seva debilitat i convertir-se en una presa fàcil. Sabent que d’ençà que l’home els va domar, (cap allà el 3.500 ac), han estat una peça clau en el nostre desenvolupament, havent sacrificat a milions d’individus d’aquesta espècie en nom del progrés i de tota classe d’ideologies, comença a ser hora que siguin tractats amb respecte, amor i empatia i que, a l’igual que convé fer amb la resta d’animals, parem d’explotar-los, agraint-los-hi tot el que han fet per nosaltres.
Llegir més

UNA OBVIETAT: BÈSTIES I PETARDS SÓN IMCOMPATIBLES

Que curiosa que és la necessitat que sentim els humans de fer-nos notar, la necessitat de ser més que els altres, segur que hi ha un factor evolutiu en aquesta dèria, però se’ns ha girat en contra.
Abans Sant Joan era una festa de barri. Una festa que la canalla esperàvem amb tota la il·lusió del món perquè ja feia dies que la preparàvem, doncs, calia passar per totes les cases del veïnat a buscar coses per cremar. La gent es treia de sobre majoritariàment cartrons, diaris i revistes velles, de mobles n’arreplegàvem pocs. Els que hi havia a les cases es feien servir durant dècades i si s’espatllaven es reparaven. També anàvem al riu a buscar la llenya que el Valira arrossegava quan pujava de cabal i teníem les nostres trifulgues amb la canalla dels barris veïns, perquè sempre hi havia algun espavilat que es volia fer la foguera a costa dels esforços aliens.
Ja existien els petards i ens feia molta il·lusió tirar-ne, però, vistos des d’avui, eren uns explosius sense malícia, no les bombes que es tiren ara. Sí, sí, ja hi havia algú que es feia mirar tirant-ne algun de molt estrepitós, però, per sort, eren els menys.
La base de la festa eren el foc, la coca, els porrons de vi i alguna fanta o coca-cola i, sobretot, tot el barri al carrer, pares i fills, uns fent la xerrada del vespre i els altres descobrint el món i la màgia d’un foc que augurava un estiu ple d’aventures i vivències.
Ara tot són petards i no hi ha pietat, ni per persones ni per bèsties. Amb el soroll que fan és impossible xerrar, coneixer-se, només  es tracta de veure qui el té més gros i més sorollós.

Si teniu bèsties ja haureu observat que el brogit dels petards els fa patir, els angoixa, els terroritza, compteu que passa amb els cavalls! Imagineu-vos els 6 cavalls de casa al galop, amunt i avall, trencant vailets i colpejant-se els uns als altres pel propi pànic. Tres tones i mitja en moviment descontrolat. No us agradaria experimentar-ho.Els cavalls no saben que és Sant Joan, que és una festa humana i que al cap d’una estona s’acabarà. Ells quan senten la brama dels petards i veuen els vistosos focs d’artifici al cel es consideren en perill de mort imminent i necessiten fugir perquè entenen que els hi va la vida.

Apreciem els nostres veïns, donem les gràcies als que no tiren petards. Entenem que Sant Joan és una festa grossa i que es mereix una bona celebració. Ens fem el càrrec que canviar els hàbits i renunciar a fer la festa d’una determinada manera requereix molta empatia i ho agraïm moltíssim. A aquells que tiren petards i focs d’artifici els hi demanem una reflexió: cal celebrar-ho així sabent que al costat hi ha un centre ramader? Quin interès ha de primar? El dret a tirar explosius o el benestar animal? El dret a tirar petards o el dret a no ser perjudicat en la teva activitat laboral? El dret a tirar focs d’artifici o el dret a mantenir el prat, les tanques i els vailets en condicions?
Aviam si mentre escoltem Sant Joan de Joan Manuel Sarrat, hi podem reflexionar tots una mica de cara a l’any que ve. Moltes gràcies.
Llegir més

ESTIMO EL MESTISSATGE

Mixticus és el participi passat en llatí del verb miscere que significa mesclar i d’aquí prové la paraula mestís que és un mot castellà que es va començar a emprar en el temps de la colonització per designar les persones nascudes d’un europeu/a i un amerindi/a.
Com ja us podeu imaginar un mestís, a la societat de l’època, era maltractat i discriminat per no ser un “pura raça europeu”.
Encara avui som ridículament racistes, dic ridículament perquè, si fessim un estudi del nostre ADN descobriríem que tots som mestissos. Dic ridículament perquè, sentir-se superior a un altre ésser pel fet de ser diferent és d’una estupidesa supina. Dic ridículament perquè, el mestissatge millora totes les espècies, inclosa la nostra. Ens fa més forts, més intel·ligents, més sans i tenim més longevitat.
Els humans, però, sentim una fascinació malaltissa per la puresa de les races, només cal veure  l’énfasis que posem a aquesta expressió quan parlem dels animals: és un pura sang anglès (referint-nos a un cavall), o.., si no és un pastor alemany de pura raça no el vull (referint-nos a un gos). I, ves per on, que és ben bé al contrari i que com que aquestes races les ha creat l’home i les bèsties ja no es poden mesclar els animals mes “purs” cada cop són més dèbils i desequilibrats. I, au, oi sí, tinc un boxer meravellós i fardo moltíssim però em passo el dia al veterinari. Us puc dir que el cavall més delicat de casa és el Thuram que curiosament és l’únic que és pura raça àrab.
Jo sempre he pensat que el dia que estem tots tan barrejats que ja no puguem parlar de races, la humanitat farà un pas endavant cap a la fraternitat  i si us en queda algun dubte mireu aquest vídeo.
Llegir més

ACTIVITATS ECOTURÍSTIQUES D’ESTIU

Ja ha arribat l’estiu, sí, encara falten uns dies per el solstici, però, la calor i els meteoròlegs ja fa temps que ho anuncien.
Tal dia com avui el Sol surt a les 6:18 hores  i fins a les 21:24 hores no arriba la foscor, gaudim doncs de més de 15 hores de llum i ho hem d’aprofitar. Com? Una manera molt divertida, educativa i saludable es fent ecoturisme.
L’ecoturisme és una nova manera d’enfocar el turisme i valoritzar la natura. Promou la conservació dels ecosistemes i respecta l’entorn on es desenvolupen les activitats. El turista no només visita un lloc, té una experiència completa a diferents nivells i pren consciència de què cal fer canvis per aprendre a viure en sintonia amb el planeta.
Des d’Equànima, ja sigui per a vosaltres mateixos o per regalar als vostres familiars o amics, us fem les següents propostes ecoturístiques:
* Connexió equina: Entra a forma part d’una ramat de cavalls, aprèn com són i com es comuniquen. Mena’ls i raspalla’ls seguint el seu llenguatge, gaudint d’una experiència enriquidora per a cavalls i persones. Duració: 1 hora. Preu: 20 € per persona.
* La meva família i els cavalls: De la mateixa que com a grup familiar vosaltres sou un clan, els cavalls formen també les seves famílies. Aprendreu a comunicar-vos-hi, a conduir-los, a tenir-ne cura i fareu amb ells un exercici de cohesió familiar. Duració: 1:30 hora. Preu: 48 € per família.
* Companyia equina: Integra’t una estona amb el ramat estant amb els cavalls al prat, observant-los, fotografiant-los, contemplant-los. Duració: 1 hora. Preu: 10 € per persona.
Totes les activitats es fan peu a terra. Per a més informació i reserves us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de info@equanima.cat o del 673 64 90 65.
Llegir més

ENTRENAR-SE PER FER UN CANVI, ENTRENAR-SE PER SER FELIÇ

Fa uns dies preparant una entrevista, el meu entrevistador em preguntava si em sentia còmoda amb la paraula “coaching” per definir la feina que faig.”Coaching” és una paraula anglesa que, en la nostra llengua, significa entrenament.

La resposta és que sí, jo realment m’hi sento bé amb aquesta paraula. Potser perquè al llarg de la vida he fet esport i sempre he tingut clar que per acabar una cursa, una travessa o coronar un cim, gaudint de l’experiència, cal preparar-se i, si parlem de guanyar, si estem dins de l’àmbit de la competició, llavors, l’entrenament a tots els nivells, físic i mental, és absolutament necessari.

Extrapolar aquesta visió de l’esport a l’àmbit personal, empresarial o laboral, no em costa, al contrari, tinc clar, perquè ho he viscut en les meves pròpies carns, que:

Si vols un canvi de vida, de feina o si vols desenvolupar un projecte i vols tenir èxit fent-ho, t’has de preparar, t’has d’entrenar, has de canviar la manera com penses, sents i fas les coses, t’has d’espolsar les pors de sobre i has d’estar disposat a esborrar i renovar  alguns paradigmes relatius a la manera com interpretes la vida. També has de tenir ganes de pencar de valent i suar la camiseta quan convé. El que és màgic i el que fa que les coses rutllin és fer-les des de l’alegria.

Tothom que es trobi en plenes facultats, si s’ho proposa, pot tenir la capacitat de fer aquests processos per si mateix, però amb l’ajuda d’un coah i dels cavalls resulta més fàcil enfocar-se, fer canvis i aconseguir els objectius desitjats.

 

A Equànima en un procés de coaching seguim un sistema propi basat en la congruència (pensar-sentir-fer).
Es tracta d’un entrenament de només 5 sessions amb el que aconseguiràs:

 

  • definir clarament l’objectiu que persegueixes i la seva viabilitat,
  • analitzar els obstacles que han impedit o que dificulten la seva consecució,
  • trobar els recursos per neutralitzar aquests obstacles,
  • dissenyar un pla personalitzat per assolir la fita que t’has proposat i per sentir-te feliç i,
  • fixar les accions concretes que t’ajudaran a persistir i a complir el pla ideat.
Em pregunto en quant valores la teva felicitat o en quant valores la possibilitat de fer aquell canvi que vols, que necessites, dins la teva vida. Sàpigues que el nostre  programa de 5 sessions té un cost realment econòmic, només 250€. Una inversió mínima amb la que aconseguiràs un gran canvi. Experimenta amb els nostres cavalls què és el coaching i transforma’t!Per a més informació clica’m o contacta amb nosaltres a través d’ info@equanima.cat o el 673 64 90 65 i reserva el teu programa.

Llegir més

ARA QUE ARRIBA EL FRED

Ara que arriba el fred, en aquest inisual hivern de temperatures primaverals, em fa una mica de mandra. Els cavalls, ben al contrari, es mostren feliços, se’ls veu molt més actius i desperts.
L’Indian i l’Hermes jugen fent curses i giragonces. El Texas mira d’engrescar el Thuram i fins i tot la Làctia i la Dune que no fan gaire cas dels jocs dels mascles si no és que estan en zel, brinquen i gaudeixen de les baixes temperatures.
Els cavalls es preparen pel fred quan noten que les hores solars s’escurcen. Llavors canvien el pèl i en treuen una capa molt més densa, llarga i abrigadora per fer front a l’hivern. Quan el dia es torna a estirar fan el procés invers, perden la capa capil·lar hivernal per guanyar-ne una de més curta que els ajudi a suportar millor la calor.
Els humans sovint interferim en aquest procés abrigant indegudament els cavalls amb mantes quan és del tot innecessari i fins i tot perjudicial si un cavall està adaptat al clima del lloc on viu.
Carregats de bona fe tendim a antropoformitzar els animals i els hi atribuïm necessitats que són exclusaivament nostres. Quan fa fred nosaltres necessitem abrigar-nos, els cavalls, si no és en climes molt extrems, no. Ells ja tenen el seu sistema natural i abrigar-los, interfereix en aquest sistema de manera negativa.
De tot això i en termes de coaching en podem extraure que:
1r.- Cal adaptar-se als canvis.
El canvi forma part de la vida, tard o d’hora arriba, va i ve de manera sucessiva. Si volem mantenir l’equilibri emocional, va bé acceptar aquesta premisa i costa menys amotllar-se al que vingui.
2n.- El que moltes vegades resulta bo per a nosaltres no sempre ho és per als altres.
Abans de fer una intervenció en aquest sentit valorem bé qui és l’altre, com és, que li agrada, que precisa i, si ens demana ajuda, ajudem-lo des de les seves necessitats, no des de les nostres.
Aquest bonic curt titulat “Fish90”, del taiwanès Jai Shih, premitat fa uns anys al Festival de Berlin, ho explica molt bé. Tant amb humans com amb animals donem-los-hi el tracte que precisen segons les seves necessitats com a persona i com a espècie.
Llegir més

AQUEST NADAL, REGALA EQUÀNIMA

Arriben les festes i moltes vegades ens costa decidir que regalar, però, si tens un amic/ga o un familiar gran, jove o petit, al que li agraden els animals, sorprent-lo amb una experiència que recordarà tota la vida.
Regala-li l’oportunitat de compartir una estona amb un ramat de cavalls lliures, podrà coneixer-los a fons i experimentar com viuen i que senten. Segur que l’encertaràs de ple!

Pots triar entre:

caixa.regal_-1 Connexió equina: Una hora d’estada amb els cavalls, amb un guiatge d’etologia (explicacions sobre el seu comportament i sistemes de comunicació), menant-los i tenint-ne cura, raspallant-los. 20€ per persona.
caixa.regal_-1 Companyia equina: Una hora d’estada amb els cavalls, sense guiatge, simplement contemplant-los i estant amb ells, llegint, escoltant música o badant. 10€ per persona.
caixa.regal_-1 Cavalls i família: Una hora i mitja d’estada amb els cavalls, amb un guiatge d’etologia (explicacions sobre el seu comportament i sistemes de comunicació), menant-los i tenint-ne cura, i finalitzant amb un exercici de cohesió familiar. 12€ per persona.
caixa.regal_-1
Coaching assisit amb cavalls: Entrevista amb la coach, contacte amb els cavalls, exercici de coaching assistit amb cavalls i un record Equànima. 50€ per persona.

 

Quan hagis escollit l’activitat, per fer efectiva la compra pots dirigir-te a la nostra web i, per resoldre’t qualsevol dubte que se’t pugui plantejar, contacta amb Equànima, a través del telefon 673 64 90 65 o info@equanima.cat

L’activitat es pot dur a terme des d’ara i durant tot l’any 2018 i està subjecta a les condicions meteorològiques.

A Equànima hi viu un ramat de 6 cavalls en llibertat  i és un privilegi extraordinari observar-los i passar una estona amb ells, com pots veure en aquest vídeo.

Llegir més

ELS DRETS, ELS CAVALLS I ELS HOMES

Si els cavalls de tot el món poguessin reunir-se en assemblea i proclamar
una carta dels seus drets crec que es basaria en: el dret a la llibertat, el dret
al gregarisme i el dret a una l’alimentació adequada i continuada.
M’ho fa pensar el fet que el cavall va evolucionar per estar adaptat a viure
en espais oberts, esteparis, coberts de gramínies i d’arbusts que són la base
de la seva alimentació i també m’ho fa pensar el fet que, per tal de
sobreviure el major nombre d’individus possible als depredadors, el cavall va
esdevenir un animal gregari, veloç i amb els cinc sentits altament
desenvolupats.
Ser gregari, o sigui, viure en ramat, permet a l’equí establir unes
relacions socials molt complexes que els faculten, per exemple, per a realitzar
torns de vigilancia per alertar dels perill als congèneres que descansen o que estan
concentrats en altres activitats.
Estirar les extremitats i recolzar-se només amb una peülla el van fer àgil
i veloç per fugir ràpidament quan convingués. I, gaudir d’una vista, d’una oïda
i d’un olfacte superlatius l’ajuden a tenir controlat l’entorn en tot moment.
Els cavalls són éssers amb autoconsciència, és a dir conscients del propi
jo i de l’entorn. Es comuniquen entre ells amb un llenguatge no verbal ric en
gestualitats i significats. En estat feral formen clans composats per un o dos
sementals, un conjunt d’eugues i els seus poltres que,  a la seva vegada, quan maduren sexualment,
han de crear els seus propis ramats.
Els cavalls tenen el cervell límbic, la part emocional, tan desenvolupada
com els humans. Això vol dir que poden sentir i expressar alegria, tristesa,
ira, por i aversió i, que tenen la capacitat de percebre aquests estats en els
demés éssers.
Els cavalls, però, estan mancats de la intel·ligència que ens fa tan
especials als humans, la que es troba al còrtex cerebral.
Els homes són omnívors, gregaris, i són animals que no estan adaptats a
l’entorn, sinó que adapten l’entorn a ells i, els seus sentits, comparats amb els
de la major part dels animals superiors no humans, són bastant senzills, per
dir-ho ras i curt.
Els humans disposen d’una capacitat emocional similar a la de molts
mamífers, però es distingeixen sobretot per tenir un còrtex molt desenvolupat que
els hi permet imaginar, reflexionar, elaborar judicis, mentir, plantejar-se
situacions futures, raonar i prendre decisions.
Com animal omnívor que és, quan l’home va trobar el cavall, el va caçar i
se’l va menjar. Desprès el va capturar, el va domar i el va explotar fins avui.
Tant és així que ja no podem parlar de l’existència de cavalls salvatges, sinó
de cavalls ferals, que són cavalls domats o els seus descendents que han tornat
a viure en llibertat. De salvatges, pròpiament dits, l’home no en va deixar cap.
La relació de l’home amb el cavall, en els darrers set mils anys, ha sigut
i és d’esclavitud. L’home no ha respectat els principis de vida dels cavalls:
el dret a la llibertat, el dret a viure en ramat, el dret a una alimentació
adequada i continuada. Penseu en els cavalls que heu vist, en els que coneixeu
i plantejeu-vos: Com i on viuen, amb qui viuen i què mengen. Quants viuen
lliures, quants en ramat i quants s’alimenten de forma adequada i continuada?
A Catalunya la major part de cavalls es destinen a l’alimentació humana, a
l’oci i a l’esport.  Gran part dels
cavalls emprats per a l’oci i/o esports viuen estabulats i privats de la companyia
dels seus congèneres. Els que es destinen al consum de carn passen, si més no,
part de la seva vida en pastures, però tenint en compte que els poltres que no van
per recria, es separen del ramat per morir a l’escorxador entre els 9 i 12
mesos d’edat, el panorama no és molt encoratjador. Quan les eugues deixen de
ser productives també van a l’escorxador a l’igual que molts cavalls de
competició quan baixa el seu rendiment, o els cavalls d’oci quan l’amo se’n
cansa i no el pot vendre o quan ve una crisi i no el pot mantenir.
Els cavalls
són venuts i subhastats sense cap classe de compassió, com si fossin objectes
inanimats mancats d’emocions. Els cavalls són exhibits en fires de tota mena,
sense tenir en compte que és un animal fòbic que s’estressa amb els canvis i
pateix.
La relació entre els cavalls i els humans, salvant algunes excepcions, és
una relació pervertida mancada de valors o principis que no siguin altres que
el rendiment econòmic o l’estatus que confereixen als seus propietaris.
Segons estadístiques del DARP l’any passat es van sacrificar a Catalunya
3.507 cavalls, aquests any ja hem superat aquesta xifra. Pels cavalls som uns
bàrbars sense escrúpols. Em sumo a les paraules de Pierre Enoff: “Admirar
cavalls tancats dins un box aïllats i ferrats no és una prova d’amor.
Estimeu-los de veritat: lliberteu-los”.
*Nota: Agraeixo la publicació d’aquest article al diari digital La Directa, gràcies a Les Gallinetes Dissidents.

 

Llegir més

NOUS PROGRAMES D’EQUINOTERÀPIA DISSENYATS AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA PSICÒLOGA ANNA AIXÀS INGLA

EQUÀNIMA, amb el convenciment de que “cal realitzar el possible per assolir l’impossible”, crea, amb la col·laboració de la PSICÒLOGA ANNA AIXÀS INGLA, els nous programes d’EQUINOTERÀPIA dirigits a:
1.
Persones amb trastorns de l’espectre autista
2.
Persones sèniors amb demències senils
3.
Persones amb altres capacitats
4.
Joves en risc d’exclusió social
1. PROGRAMA PER A TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA:
L’autisme infantil és un trastorn de la intercomunicació
i de la interrelació que dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament, tant
emocional com cognitiu.
Objectiu del
programa
:
Complementar el tractament de l’usuari i col·laborar en la millora de la seva
adaptació i la seva qualitat de vida. Les activitats amb el cavall, individuals
a l’inici i grupals després, estan dissenyades per ajudar a la persona en:
  vÀrea Psicològica i/o
Emocional:
Augmentar l’interès en el món
exterior.
Millorar el control emocional i
l’autodisciplina.
Millorar la capacitat d’atenció.
v  Àrea de Comunicació i
Llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
gestual i oral.
Augmentar el vocabulari.
v  Àrea de Socialització i
relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
v  Àrea Física i Psicomotriu:
Reduir els patrons de moviments
estereotipats.
Potenciar la integració sensorial.
v  Àrea d’Adquisició de nous
aprenentatges:
Potenciar la seqüenciació i la
planificació motriu.
Millorar la coordinació óculo-manual.

2.-PROGRAMA SENIORS AMB DEMÈNCIA SENIL:

La demència és una síndrome que implica el deteriorament de la memòria, el funcionament cognitiu i el comportament que provoca l’aparició de dèficits funcionals per a la vida quotidiana.


Objectiu del
programa
: En
estadis inicials i moderats de la malaltia existeix encara capacitat
d’aprenentatge perquè existeix encara neuroplasticitat cerebral, si bé, amb
menys intensitat. Per tant, uns exercicis adequats i un ambient estimulant
ajuden a minimitzar l’impacte neurodegeneratiu de la malaltia. Amb el contacte
amb el cavall i els exercicis duts a terme a través d’ell, aquestes persones
poden manifestar millores en els següents àmbits:

v  Àrea neuromotriu:
Regulació del to muscular.
Disminució de reflexes tònics i
reaccions associades.
v  Àrea sensomotora i
pricomotriu:
Foment de la integració sensorial
(tàctil, vidual i auditiva).
Desenvolupament de la coordinació
psicomotriu gruixuda i fina.
Increment de l’agilitat i la força
muscular.
v  Àrea psicològica i emocional:
Increment de l’autoconfiança i
l’autoestima.
Disminució dels impulsos agressius.
Augment de l’atenció i la
concentració.
v  Àrea de la comunicació i el
llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
gestual i oral.
Augmentar el vocabulari.
3. PROGRAMA PER A PERSONES AMB ALTRES CAPACITATS

Si prenem com a referència la definició clàssica, entenem
com a discapacitat les restriccions o absències de capacitat per desenvolupar
tasques quotidianes.
Dins d’aquest programa considerem que les persones amb
altres capacitats evolucionen i maduren al llarg de la vida, com tota la resta
i, per tant, desenvoluparan canvis en la adaptació a l’entorn i en la seva
capacitat de processament i eficàcia.
Al mateix temps, cal tenir en compte que la motivació,
l’autoconcepte i les interaccions socials actuen com a elements catalitzadors
de les funcions intel·lectuals, així doncs, han de ser preses en consideració
alhora de planificar els suports necessaris per intentar aconseguir la màxima
adaptació d’aquestes persones en la vida quotidiana.
Dels diferents tipus de discapacitats que existeixen, el
programa va adreçat a sensorials (auditiva o visual) i intel·lectuals.
Objectiu del
programa
: Les
activitats assistides amb cavalls (AAC) estimulen la utilització de la resta de
sentits i capacitats, de manera que ajuden a les persones amb altres capacitats
a:
v  Àrea Psicològica i/o
Emocional:
Augmentar l’autoestima
Desenvolupar la paciència.
Millorar el control emocional (tant en
la manifestació de les emocions positives com de les negatives)
v  Àrea sensorial:
Foment de la integració sensorial
(tàctil, vidual o auditiva).
Àrea de Socialització i relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
4. PROGRAMA JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL :


Dirigit a joves que, degut als comportaments que poden
manifestar en certs moments, es troben en una situació de risc de no adaptar-se
correctament a nivell social, escolar o laboral.
Les característiques més freqüents d’aquestes persones
son:
1) Una baixa tolerància a la frustració.
2) Poc control dels impulsos.
3) Poca adaptació a l’entorn social i familiar.
4) Problemes per mantenir l’atenció i la concentració.
4) Una baixa autoestima.
5) Conductes de risc (delinqüència, consum de drogues,
trastorns alimentaris i sexualitat de risc)
Objectiu del
programa
: A
partir del contacte i les activitats realitzades amb el cavall, podem ajudar a
aquestes persones en:
vÀrea Psicològica i/o
Emocional:
Millorar l’autoestima i la seguretat
en un mateix.
Fomentar els vincles afectius.
Desenvolupar la tolerància a la
frustració.
Millorar el control emocional i
l’autodisciplina.
Millorar la capacitat d’atenció.
v  Àrea de Comunicació i
Llenguatge:
Millorar i augmentar la comunicació
assertiva.
Àrea de Socialització i relacional:
Augmentar les relacions socials.
Fomentar patrons de relació adequats
en un entorn normalitzat.
Augmentar l’empatia.
Les activitats que es plantejaran al jove, primer a
nivell individual i després en grup, es dissenyaran per donar resposta a les
necessitats específiques de cada persona. Per tant, segons la seva problemàtica
i la causa de les seves conductes, es farà un pla específic per abordar les
seves necessitats concretes.
PREGUNTES FREQÜENTS:

Com és que els
cavalls poden ajudar a persones amb realitats tan diverses?
Perquè són animals extremadament sensibles que connecten
amb l’essència de cada persona. Aquesta connexió sumada a la seva presència i
bellesa fa que els humans es sentin bé en companyia dels equins. Alhora el
cavall, actuant com a mediador, contribueix a la millora i evolució de les
persones potenciant en elles habilitats i millorant aspectes del
desenvolupament global.
En què
consisteixen les teràpies assistides amb cavalls?
Es tracta de realitzar uns exercicis en els que el cavall
n’és part integral, programats i seqüenciats per promoure beneficis en el
funcionament físic, social, emocional i/o cognitiu de la persona.
Es realitzen pràctiques de maneig i cura del cavalls i
pràctiques que es fan peu a terra acompanyat del cavall en les que s’interactua
amb diverses situacions i objectes. Per tant, són aptes per a tothom perquè han
estat creades per a que cada persona, des de la mesura de les seves capacitats,
pugui desenvolupar-se i millorar.
Qui ha dissenyat els programes?
La Psicòloga Anna Aixàs Ingla, la Coach Assistida amb Cavalls
Marta Rey Cervós i l’Especialista Equí Albert Flores Fernández.
Quins cavalls
són els facilitadors equins?
La Dune, el Thuram, l’Indian, la Làctia, L’Hermes i el
Texas. Viuen en ramat, sense ferrar i sense estar estabulats. Això fa que
siguin animals equilibrats i feliços. EQUÀNIMA és una empresa compromesa amb el
benestar dels animals.
Com
ho hem de fer per contractar una sessió?
Les visites han de ser concertades, contacteu amb
EQUÀNIMA per fer la reserva, a través d’info@equanima.cat o del telèfon 673 64
90 65.
Quant dura una
sessió i quant val?
Dura una hora i val 60 €.
On està
EQUÀNIMA?
A La Seu d’Urgell, Borda Jeroni, Talares 19
Llegir més

JANE

Dues notícies m’han alegrat aquest mes de juliol: la primera que el Parlament de Catalunya dimecres 22 va aprovar modificar la Llei de Protecció dels animals prohibint els espectacles de circ amb animals salvatges i, la segona, que ahir la primatòloga Jane Goodall rebia en nom de la Generalitat el XVII Premi Internacional de Catalunya per els següents mèrits: “la seva transcendental contribució científica, que ens ha dut a una millor comprensió de la natura, la cultura i el comportament humans (entre altres coses, en mostrar-nos que no són fenòmens independents). De l’altra, el reconeixement que aquest fet suposa la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els homes mateixos”.
Admiro profundament aquesta dona d’aparença fràgil però d’esperit indomable que gràcies a la seva mare va aprendre que si de debò volia alguna cosa, treballés per aconseguir-ho i mai no es rendís.Així es com va plantar cara als que li deien que pretendre viure a l’Àfrica amb els animals era una quimera, als científics que van criticar demolidorament els seus primers estudis que apuntaven el fet que els ximpanzés tenien emocions, intel·ligència, cultura, maldat i bondat entre altres característiques, als caçadors que maten primats per aconseguir diners de forma ràpida i ara, als que pensen que la terra està condemnada a la destrucció per part dels humans. I ho fa a través de diversos programes educatius arreu del món, més de cent mil, que busquen que la gent, especialment els joves, aprenguin a tenir recursos sense destruir la natura, que les persones entenguin que si protegeixen el seu entorn es protegeixen a elles mateixes, protegeixen el món i en fan un lloc millor.

Us deixo amb una entrevista que li va fer la revista TIME a través dels seus lectors.

 

Llegir més