Categoria : Blog

Bronnie Ware va concretar les lamentacions més comuns dels moribunds en cinc:

1ª.- No haver tingut el coratge de fer el que es volia fer o ser a la vida i haver fet el que volien els altres.

2ª.- No haver dedicat prou temps a la vida, a la família, als amics dedicant-se a treballar massa.

3ª.- No haver tingut el coratge d’expressar el que realment sentien.

4ª.- No haver fet el possible per retrobar-se amb aquella o aquelles persones que havien tingut un significat especial durant la vida i amb les que havien perdut el contacte.

5ª.- No haver estat prou feliços.

Som molt poc conscients que ens podem morir en qualsevol moment, que la vida és un regal i que l’hauríem de viure intensament. Ware en una entrevista a la BBC deia que és realment trist arribar a la tomba i pensar el que hauria pogut ser si un s’hagués atrevit a fer tal o tal cosa.

Henry David Thoreau, escriptor i filòsof nord-americà del segle XIX, precursor de la desobediència civil, ho va descriure molt bé en un dels seus poemes:


“Me’n vaig anar als boscos perque volia viure deliberadament..
Volia viure profundament i extraure-li tot el suc a la vida!
Per frenar tot el que no fos vida…
No volia morir i pensar que no havia viscut”.

Si tens la sensació que no li treus tot el suc a la vida et convido a provar el coaching amb cavalls. Amb el Programa el Canvi ja hem ajudat a moltes persones a viure deliberada i profundament una vida plena, rica i feliç.

No ho deixis per a més endavant, apunta’t ara al  Programa del Canvi, cinc sessions de coaching amb cavalls, amb les que només per 250€, t’entrenaràs en les habilitats precises per viure sent i fent el que ets i el que vols:

*Descobriràs la teva missió vital.
*Posaràs sota control les teves pors i et desfaràs de les creences limitants que t’acompanyen.
*Dissenyaràs un nou estil de vida de conformitat als teus valors.
*Dibuixaràs el teu propi camí enfocat a assolir els teus objectius vivint amb  plenitud i felicitat.

Posa’t en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca’ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa.

El que et vull dir és que si vols viure en positiu el primer que has de fer és triar pensar en positiu. Com es fa? Aquí tens tres trucs per començar:1.- Escriu durant quinze minuts tots els pensaments que et vinguin al cap. Te n’anadoràs de les escombraries mentals que generes, el munt d’idees que no t’aporten res o que l’únic que aconsegueixen es fer-te sentir malament. Desestima’ls tots, queda’t només amb aquells pensaments que són positius i que t’aporten benestar.

2.- Construeix una frase positiva que puguis fer servir com antídot cada cop que t’adonis que tens pensaments escombreria. Un exemple: “Tot està bé. Ho aconsegueixo. Me’n surto…”

3.- Vincula una imatge a aquesta frase. Ha de ser una imatge d’una experiència viscuda  i que et fes sentir feliç. Associa l’ús de la frase a la imatge i veuràs que si infiltres la frase i la imatge a la teva ment cada cop que t’envaeixen pensaments negatius aquests quedaran bloquejats.

Vols saber-ne més? Vols entrenar-te en l’art de viure una vida plena i feliç? T’agradaria comptar amb el suport d’una coach i experimentar amb els cavalls tot el que necessites per fer-ho? Apunta’t al Programa del Canvi, cinc sessions de coaching amb cavalls, amb les que només per un total de 250€:

*Descobriràs per a què vius, la teva missió vital.

*Posaràs sota control les teves pors i et desfaràs de les creences limitants que t’acompanyen.

*Dissenyaràs un nou estil de vida de conformitat als teus valors.

*Traçaràs el teu propi camí enfocat a assolir els teus objectius vivint amb  plenitud i felicitat.

Fins quan penses aplaçar la teva felicitat? Posa’t en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca’ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa.

Vivim pensant que tenim problemes i en conseqüència creem problemes. Per exemple si amb la parella ens centrem en el que no ens agrada d’ella, cada cop això es manifestarà més, es generan més conflictes i més infelicitat.

Al llarg del dia gastem un munt d’energia en pensar coses nocives per a nosaltres mateixos i per als demés (etiquetem, prejutjem, interferim, anticipem en negatiu, ens espantem, ens limitem, ens culpen o culpem, ens victimitzem…). Quan una persona comprén que el que pensa s’expandeix i es trasllada a la realitat comença a tenir molta cura amb els seus processos mentals i, al·ludint a l’exemple anterior, posa enfasis en pensar el que més li agrada de la seva parella i no al revés i això tan senzill genera una convivència plàcida i amorosa.

Cal deixar enrere l’ego i centrar-nos en el que som de veritat des del cor. Com fer-ho? Fent que les nostres accions estiguin basades en pensaments positius:

1) Aportant pau, regalant pau. Deixem de generar conflictes i quan n’observem algun procurem rebaixar la tensió.

2) Posant amor on hi ha odi, si per exemple algú ens critica un company, mirem de fer reflexionar el crític i buscar amb ell les millors virtuds del criticat, mirem d’entendre que tots tenim virtuds i defectes.

3) Admetent les nostres equivocacions: Qüestionant les trampes de la nostra ment. No culpem als demés, no busquem excuses.

4) Passant el màxim d’estones possibles a la natura, contemplant la seva bellesa.5) Fent cada dia un petit o gran gest per algú altre sense esperar res a canvi.

6) Concentrant-nos en el que volem ser i en les passes que ens caldrà fer per aconseguir-ho. Deixant de posar l’atenció en tot allò que no volem.

7) Prenent decissions que ens apropin al que som o volem ser.

Si et lleves pensant que tot és un desastre, no estàs a gust amb la persona que tens al costat o no estàs a gust amb la teva solitud, o potser resulta que vas a una feina o a uns estudis que no et satisfan, o ets dels o de les que es miren al mirall i no et sents feliç de veure-t’hi precisament, que diguem, analitza quins pensaments i decissions has estat tenint i prenent o evitant els darres anys i veuràs com, encara que sigui de forma inconscient, tu solet/a t’ho has muntat per arribar al lamentable punt on et trobres.

Tant important per configurar el teu present és el que vas escollir un dia a nivell de feina, estudis, parella o residència com el que vas triar un altre dia a nivell d’alimentació, esport, lectura, programes de ràdio, tv, amics i coneguts, creences…

Viure és ecollir. Passar per aquesta vida sense encaminar les nostres decissions i eleccions cap a lo que realment volem, o, pitjor encara, passar per aquesta vida deixant que siguin els altres els que escolleixin per nosaltres ens garanteix una existència gris i insípida.

Canvia de xip! Aquí tens 5 trucs per encertar les teves decissions grans i petites:

1. Analitza si l’elecció que se’t planteja t’apropa o t’allunya dels teus valors, del teu ideal de vida.
2. Experimenta si et sents bé quan ho esculls o bé si per contra et sents cansat, baix de moral, apagat.
3. Adona’t si ets tu qui realment tria i, no ho escullis, si tu no ets qui ho vol amb total convenciment.
4. Valora si la teva elecció es basa o no en la por.
5. Valora si la teva elecció es basa o no en la mandra o en la procastinació.

Uns exemples: et queixes de la teva figura, però esculls menjar i beure productes que engreixen perquè et fa mandra cuidar-te. Estàs fart/a de la feina, però no fas ni un sol pas per canviar-la perquè tens por de perdre la seguretat que et dóna. T’agradaria relacionar-te amb persones amb uns interessos determinats però no ampliés el teu cercle d’amistats perquè tens por de perdre els teus amics o conéixer noves persones.

Vols canviar i no saps com fer-ho? Nosaltres t’ajudem a través del coaching amb cavalls. Truca’ns al 673 64 90 65 o escriu-nos a info@equanima.cat Apunta’t al Programa del canvi!

El Programa del Canvi consisteix en cinc sessions de coaching amb cavalls, amb les que només per un total de 250€, descobriràs clarament els teus objectius o la teva missió vital, posaràs sota control les teves pors, et desfaràs de les creences limitants que t’acompanyen i dissenyaràs un nou mapa de vida on hi hauran marcats el camí, els recursos i les eines que necessites per conquerir la teva felicitat. 

El coaching, una eina de motivació diferent que treballa des de l’interior de cada jove, els pot ajudar perquè amb ella descobreixen qui són i què volen. Quan clarifiquen qui són i què volen és més fàcil acceptar i enfocar els reptes propis de cada etapa reconduïnt-los als interessos de cada persona.

Fer activitats amb cavalls els obliga a centrar-se, focalitzar-se, relaxar-se, ser empàctics, pacífics, acceptar la frustració, controlar els nervis i la ira, ser confiables, perquè, d’altra manera, els cavalls no volen estar amb ells i a tots els hi encanta fer-se amics dels cavalls.

Fer activitats a la natura els ajuda a aparcar l’ego i adonar-se que tots formem part d’un projecte més gran, els ajuda a canalitzar la seva energia vital i a deixar-la fluir pacíficament.

Amb la voluntat de donar un cop de mà als joves que es troben en aquesta situació i a les seves famílies a EQUÀNIMA treballem des del 2012 amb el PROGRAMA JOVES:

El preu total del programa és de 250 €.

Si el que has llegit t’ha ressonat perquè a casa tens una situació com la que hem exposat, o saps d’algú que la té, no esperis més, posa-hi remei, truca’ns als 673 64 90 65 o escriu-nos a info@equanima.cat reserva el programa i començareu el curs d’una altra manera.

Si ets dels que afronta la fi de l’estiu o de les vacances amb terror perquè saps que has de tornar a una feina que ja no et diu res o a uns estudis que no et motiven o a una relació/ns o a un estat de solitud que no són el que voldries, potser que t’ho plantegis. Tu, només tu, ets qui pot escollir transformar-te i arribar allà on et proposis, dedicar-te al que vulgis i estar amb qui vulguis.

Pregunta’t: Quin sentit té viure la vida des de la insatisfacció o des de la infelicitat? Jo he jugat uns anys en aquesta lliga i et puc dir per experipencia pròpia que no en té cap, que la vida és molt més apassionant, rica, divertida i interessant quan fas el que realment t’agrada.

Dona’t l’oportunitat que et mereixes apunta’t al nostre procés de coaching “el canvi” tranforma’t i viu la vida que vols viure. Saps què necessites per fer-ho?: Voluntat. Si has arribat fins aquí llegint, la tens. Posa-la al teu servei!!!

El programa del canvi consisteix en cinc sessions de coaching amb cavalls a través del que descobriràs clarament els teus objectius o la teva missió vital, posaràs sota control les teves pors, et desfaràs de les creences limitants que t’acompanyen i dissenyaràs un nou mapa de vida on hi hauran marcats el camí, els recursos i les eines que necessites per conquerir la teva felicitat. Per a més informació clica aquest enllaç: Programa del canvi.

Les sessions et regeneraran perquè es realitzen a la natura en un lloc fantàstic, Borda Jeroni, a la Seu d’Urgell i perquè es fan amb un grup de sis cavalls molt feliços: viuen en llibertat, en ramat, sense ferros als peus o a la boca. Tots els exercicis són peu a terra, són aptes per a tothom.

El programa del canvi té un cost realment econòmic, només, 250 €. Aprofita aquesta oportunitat, la vida passa volant, a què esperes per viure-la feliç! Truca ara al 673 64 90 65 o escriu-nos a info@equanima.cat i fes la teva reserva!

T’esperem!

Els sis estels de casa: Dune, Thuram, Indian, Làctia, Hermes i Texas es posen tothom a la butxaca sense gairebé fer res més que ser. Són ells mateixos, no poden ser una altra cosa, no poden fingir.

Les persones que venen es delecten amb la seva bellesa i la seva força, però, sobretot es delecten amb el contacte. Poder-los tocar sabent que els cavalls volen ser acaronats, sentint que tenen tanta curiositat per els humans com aquests per ells és tota una experiència.

Apostem per fer activitats amb cavalls peu a terra, activitats que tenen en compte els sentiments de les persones i dels equins. Tant a través del coaching, l’equinoteràpia com de l’ecoturisme busquem sempre ajudar i fer disfrutar les persones amb la col·laboració dels cavalls.

Per aquest motiu a Equànima els cavalls viuen en llibertat, en ramat i diposen d’una alimentació adequada al seu aparell diagestiu. Per aquest motiu van descalços i, per aquest motiu, els cavalls són estimats, respectats i considerats membres de l’equip.

Avui llegia un article de l’etòloga Lucy Rees on afirma:

 “Necesitamos maneras de entender y relacionarse con los caballos que respondan a los valores e ideales de nuestro siglo XXI… maneras completamente diferentes de relacionarse con el caballo, pie a tierra o por medio del juego, más adecuadas a la sociedad urbana y estresada, cuyos miembros sienten que han perdido el contacto con la naturaleza misma y lo buscan con la ayuda del caballo.“.

Sabent que els cavalls tenen una capacitat emocional similar a la nostra, per tant, senten, entre d’altres emocions, amor, alegria, ira, por, sorpresa, aversió i tristesa. Sabent que els cavalls pateixen quan els muntem, els fem saltar, els domen per fer uns exercicis d’exhibició per a ells inútils i perjudicials, els fem córrer en curses i participar en esports o concursos per a ells carents de sentit, els assassinem a l’escorxador, els estabulem, els segreguem, els aillem, els mercantilitzem, en definitiva: els explotem…

Sabent que ells dissimulen aquest patiment per no mostrar la seva debilitat i convertir-se en una presa fàcil. Sabent que d’ençà que l’home els va domar, (cap allà el 3.500 ac), han estat una peça clau en el nostre desenvolupament, havent sacrificat a milions d’individus d’aquesta espècie en nom del progrés i de tota classe d’ideologies, comença a ser hora que siguin tractats amb respecte, amor i empatia i que, a l’igual que convé fer amb la resta d’animals, parem d’explotar-los, agraint-los-hi tot el que han fet per nosaltres.

Que curiosa que és la necessitat que sentim els humans de fer-nos notar, la necessitat de ser més que els altres, segur que hi ha un factor evolutiu en aquesta dèria, però se’ns ha girat en contra.

Abans Sant Joan era una festa de barri. Una festa que la canalla esperàvem amb tota la il·lusió del món perquè ja feia dies que la preparàvem, doncs, calia passar per totes les cases del veïnat a buscar coses per cremar. La gent es treia de sobre majoritariàment cartrons, diaris i revistes velles, de mobles n’arreplegàvem pocs. Els que hi havia a les cases es feien servir durant dècades i si s’espatllaven es reparaven. També anàvem al riu a buscar la llenya que el Valira arrossegava quan pujava de cabal i teníem les nostres trifulgues amb la canalla dels barris veïns, perquè sempre hi havia algun espavilat que es volia fer la foguera a costa dels esforços aliens.

Ja existien els petards i ens feia molta il·lusió tirar-ne, però, vistos des d’avui, eren uns explosius sense malícia, no les bombes que es tiren ara. Sí, sí, ja hi havia algú que es feia mirar tirant-ne algun de molt estrepitós, però, per sort, eren els menys.

La base de la festa eren el foc, la coca, els porrons de vi i alguna fanta o coca-cola i, sobretot, tot el barri al carrer, pares i fills, uns fent la xerrada del vespre i els altres descobrint el món i la màgia d’un foc que augurava un estiu ple d’aventures i vivències.

Ara tot són petards i no hi ha pietat, ni per persones ni per bèsties. Amb el soroll que fan és impossible xerrar, coneixer-se, només  es tracta de veure qui el té més gros i més sorollós.

Si teniu bèsties ja haureu observat que el brogit dels petards els fa patir, els angoixa, els terroritza, compteu que passa amb els cavalls! Imagineu-vos els 6 cavalls de casa al galop, amunt i avall, trencant vailets i colpejant-se els uns als altres pel propi pànic. Tres tones i mitja en moviment descontrolat. No us agradaria experimentar-ho.Els cavalls no saben que és Sant Joan, que és una festa humana i que al cap d’una estona s’acabarà. Ells quan senten la brama dels petards i veuen els vistosos focs d’artifici al cel es consideren en perill de mort imminent i necessiten fugir perquè entenen que els hi va la vida.

Apreciem els nostres veïns, donem les gràcies als que no tiren petards. Entenem que Sant Joan és una festa grossa i que es mereix una bona celebració. Ens fem el càrrec que canviar els hàbits i renunciar a fer la festa d’una determinada manera requereix molta empatia i ho agraïm moltíssim. A aquells que tiren petards i focs d’artifici els hi demanem una reflexió: cal celebrar-ho així sabent que al costat hi ha un centre ramader? Quin interès ha de primar? El dret a tirar explosius o el benestar animal? El dret a tirar petards o el dret a no ser perjudicat en la teva activitat laboral? El dret a tirar focs d’artifici o el dret a mantenir el prat, les tanques i els vailets en condicions?

Aviam si mentre escoltem Sant Joan de Joan Manuel Sarrat, hi podem reflexionar tots una mica de cara a l’any que ve. Moltes gràcies.

Com ja us podeu imaginar un mestís, a la societat de l’època, era maltractat i discriminat per no ser un “pura raça europeu”.

Encara avui som ridículament racistes, dic ridículament perquè, si fessim un estudi del nostre ADN descobriríem que tots som mestissos. Dic ridículament perquè, sentir-se superior a un altre ésser pel fet de ser diferent és d’una estupidesa supina. Dic ridículament perquè, el mestissatge millora totes les espècies, inclosa la nostra. Ens fa més forts, més intel·ligents, més sans i tenim més longevitat.

Els humans, però, sentim una fascinació malaltissa per la puresa de les races, només cal veure  l’énfasis que posem a aquesta expressió quan parlem dels animals: és un pura sang anglès (referint-nos a un cavall), o.., si no és un pastor alemany de pura raça no el vull (referint-nos a un gos). I, ves per on, que és ben bé al contrari i que com que aquestes races les ha creat l’home i les bèsties ja no es poden mesclar els animals mes “purs” cada cop són més dèbils i desequilibrats. I, au, oi sí, tinc un boxer meravellós i fardo moltíssim però em passo el dia al veterinari. Us puc dir que el cavall més delicat de casa és el Thuram que curiosament és l’únic que és pura raça àrab.

Jo sempre he pensat que el dia que estem tots tan barrejats que ja no puguem parlar de races, la humanitat farà un pas endavant cap a la fraternitat  i si us en queda algun dubte mireu aquest vídeo.

Tal dia com avui el Sol surt a les 6:18 hores  i fins a les 21:24 hores no arriba la foscor, gaudim doncs de més de 15 hores de llum i ho hem d’aprofitar. Com? Una manera molt divertida, educativa i saludable es fent ecoturisme.

L’ecoturisme és una nova manera d’enfocar el turisme i valoritzar la natura. Promou la conservació dels ecosistemes i respecta l’entorn on es desenvolupen les activitats. El turista no només visita un lloc, té una experiència completa a diferents nivells i pren consciència de què cal fer canvis per aprendre a viure en sintonia amb el planeta.

Des d’Equànima, ja sigui per a vosaltres mateixos o per regalar als vostres familiars o amics, us fem les següents propostes ecoturístiques:

* Connexió equina: Entra a forma part d’una ramat de cavalls, aprèn com són i com es comuniquen. Mena’ls i raspalla’ls seguint el seu llenguatge, gaudint d’una experiència enriquidora per a cavalls i persones. Duració: 1 hora. Preu: 20 € per persona.

* La meva família i els cavalls: De la mateixa que com a grup familiar vosaltres sou un clan, els cavalls formen també les seves famílies. Aprendreu a comunicar-vos-hi, a conduir-los, a tenir-ne cura i fareu amb ells un exercici de cohesió familiar. Duració: 1:30 hora. Preu: 48 € per família.

* Companyia equina: Integra’t una estona amb el ramat estant amb els cavalls al prat, observant-los, fotografiant-los, contemplant-los. Duració: 1 hora. Preu: 10 € per persona.

Totes les activitats es fan peu a terra. Per a més informació i reserves us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de info@equanima.cat o del 673 64 90 65.