Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 8)

TEMPUS FUGIT?

Tempus fugit és una locució llatina que s’atribueix a Virgili, un poeta romà que va viure la darrera centúria abans de Crist i que es va fer famós a través de l’Eneida. Una obra poètica que explica les aventures d’Eneas. Un heroi que, en l’imaginari de Virgili, faria possible el naixement de Roma.
La locució no pertany a aquesta obra, però ha tingut la suficient força com per sobreviure a més de dos mils anys i arribar als nostres dies estant rigorosament vigent.
Qui no té la sensació de que el temps se li escapa? Qui no ha sentit vertigen aquests dies de final d’any en recapitular i veure passar la pel·lícula dels 365 dies anteriors cada cop més de pressa?Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l’un darrere l’altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys…

Em sembla curiós que quan som nens i encara no podem comprendre aquests paradigmes o, encara no els tenim instal·lats al cervell, no sentim el temps. És gairebé inexistent, no passa. Es viu en una mena de present infinit.

Pensava en això llegint un article del doctor en medicina Robert Lanza sobre el biocentrisme. El doctor Lanza va formar part de l’equip que va clonar els primers embrions i actualment treballa en l’ús mèdic de les cèl·lules mare. Aquest científic tan reputat, curiosament, opina que la vida crea l’univers. Que l’espai i el temps són només instruments de la nostra ment i que la mort és una il·lusió.

Em semblen unes idees molt interessants per començar l’any des d’una altra perspectiva. Per posar-hi música trio la cançó d’un altre metge, Jorge Drexler, interpretant “todo se transforma”.

Bon any nou!

 

Llegir més

GORG

Un gorg és un clot en el llit d’un corrent d’aigua on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.
Gorg és també com es deia el gos de la fotografia. Un gos que va arribar fa disset anys de cadellet a casa i que avui ha mort perquè hem pres la decisió, gens fàcil, d’eutanasiar-lo.
Jo li vaig triar el nom. Gorg, em va sonar potent i escaient per ell perquè intuïa que seria un animal fort i espartà. El meu pare el va acceptar, el nom, rondinant, deia que era un mot estrany per cridar un gos.
Recordo a la perfecció el dia de la seva arribada. El van anar a buscar la meva germana i el meu pare a Andorra, tenia tres o quatre mesos. Va baixar del cotxe i ens va fer festes a ma mare, a mi i al meu amic Joan com si ens conegués de sempre, amb una alegria i simpatia que ens va captivar. Tenia de jove allò que en castellà se’n diu “desparpajo”.
El Gorg era un drahtaar, aquí no hi havia massa coneixement d’aquesta raça i conforme va anar creixent la major part de persones el trobaven molt lleig. Si als de casa ens donessin un euro per les vegades que hem escoltat “ui quin gos més estrany, ui que lleig, ui quin pel més esgarrifós…” no us dic que seríem rics, però, tindríem una bona guardiola.
Com que “no hay mal que por bien no venga” el seu aspecte i la seva talla el van convertir en un molt bon guardià. Ara puc dir que tot era pura aparença, perquè ell, en paraules de ma mare, era una bona persona i, en realitat, es feia amb tothom.
Malgrat les opinions de parents, amics i coneguts la meva germana i jo sempre l’havíem trobat maquíssim, diferent, un pelut encisador i consideràvem, un pèl indignades, que la gent no sabia valorar la seva bellesa.
El Gorg era una de les bèsties més fortes que he conegut, li agradava el fred, l’aigua, el vent i jeure al lloc més hostil possible. Si li posaves una manta, la feia miques. No li recordo cap malaltia fins a aquesta etapa final que ha anat perdent forces i facultats quedant paralitzat, deixant de beure i de menjar.
El Gorg era també un dispensador d’afecte ambulant. A tots dos ens encantava tombar-nos a la gespa i fer la migdiada a tocar l’un de l’altre. S’ho passava pipa quan la meva germana simulava que l’empaitava pel jardí, es blegava com una llebre i fugia fent cercles buscant allargar el joc amb la Mercè.
Per al meu pare, primer en solitari i desprès fent equip amb l’Ona, ha estat un company d’aventures tan especial com singular. Un dia, fa uns anys per cert, va decidir que es jubilava i ja no va voler anar a córrer ni per més prats ni per més muntanyes. És l’únic gos que conec que ha tingut el seny de plantar-se i retirar-se voluntàriament. Un detall que vam respectar i que sempre ens va tenir admirats: va saber dir prou.
Quan dinàvem o sopàvem, això sí que ho tenia, era com una piconadora de lladrucs. Volia menjar, tant si vols com si no vols, del que menjàvem nosaltres encara que tingués la seva menjadora plena de pinso i, més d’un dia, ens havia fet enratxar, al final, per no sentir-lo, sempre el deixàvem venir i li anàvem donant les restes i no tan restes per tindre’l content i callat. Era molt cabut.
En fi…, el meu pare sempre ens ha dit que tot el que viu ha de morir i que ens hi mentalitzem. He de dir que aquesta evidència serveix de poc consol quan mor algú que estimes.
Gorg: Gràcies per tants anys de companyia, d’amor, de jocs, de passejades, de forats al jardí, de banys a les rieres i de lladrucs a deshora. Que no donaria jo ara per estar sopant mentre t’escolto bordar sense parar!
Avui és la Marató de TV3. Al disc d’aquest any Andrea Motis i Joan Chamorro fan una versió de “Hallelujah” de Leonard Cohen. El seu to acompanya aquesta pena.
Llegir més

QUÈ AMAGA L’AVERSIÓ?

El diccionari defineix l’aversió com la repugnància o la repulsió violenta envers algú o alguna cosa.
Què passa quan sentim aversió contra algú? Què passa quan aquest algú no ha fet res tan greu com per a despertar-nos aquest sentiment?
Un client volia deixar de sentir aversió per la parella del seu millor amic. Com que em va autoritzar a rebel·lar la nostra conversa, per si podia ajudar algú, n’exposo una part.
Concretat l’objectiu, deixar de sentir aversió per una persona, vaig dir-li que fes un dibuix al terra que representés la xicota del seu amic. Va triar una X. Li vaig demanar que posés dins de dos dels vèrtex dues qualitats d’aquesta persona i dins dels altres dos, dos defectes.
Va tenir molt clar els defectes, sense pensar-s’ho gaire va marcar dins la X: manipuladora i falsa. Respecte a les virtuts, en principi, em deia que no en tenia, que no hi podia posar res. Vaig insistir una mica i va dir que era una persona amb unes faccions boniques i res més.
-Agafa’t més temps, intenta veure aquesta persona amb objectivitat i potser podràs trobar-li alguna qualitat més enllà de la bellesa.
Després de molt pensar va dir:
-D’acord, puc admetre que és una persona cooperadora, si li demanes alguna cosa la fa.
Li vaig preguntar què necessitaria per tolerar aquesta persona, per estar amb ella sense sentir aversió. La resposta del client fou: – Deixar de ser jo!
Vaig demanar-li que tries un cavall que representés “deixar de ser jo”. Va escollir el Thuram. El Thuram no volia seguir el client es va ancorar fortament al terra i es va tensar.
-Deixar de ser tu…? Explica’m més bé què vols dir.
-Doncs que jo m’adono quan menteix, quan diu les coses perquè busca aconseguir alguna cosa, veig que no va de cara, que tot ho recargola i no ho suporto. Si jo no m’adonés del seu joc tot seria més fàcil.
El cavall volia marxar i el client havia de fer un gran esforç per mantenir-lo a la vora.
– El cavall tiba en direcció contrària a tu, s’assembla a alguna situació que et passi?
– Sí, és el que faig, quan la veig, vull marxar.
– Com definiries l’emoció que et causa?
– Ràbia.
-I com reacciones sentint ràbia?
– Procuro mantenir-me lluny per no discutir, però això em distancia del meu amic.
En parlar del teu amic el cavall ha fet un sospir, que et suggereix?
-Pena, tristesa. Per culpa d’aquesta persona perdré el meu amic.
– Com és?- Ella ens allunya.

El cavall es va posar dret, i va posar les orelles enrere.

– Ella?- Vaig Preguntar.

– Bé no, sóc jo… però, si no puc aguantar-la, he d’apartar-me, però, no vull perdre el meu amic!

– Llavors, què pots fer?
– Canviar, però no sé com…
– Què pots canviar? Per on podries començar?El Thuram es va posar de manera que ocupava les dues qualitats que havia costat tant de posar a la X. En veure la situació del cavall, el client va dir:

– Podria deixar d’estar pendent del que diu i del que fa, deixar de jutjar-la. Podria pensar en ella com una noia bonica que està disposada a donar un cop de mà
El cavall va destesar la mandíbula.
– Com ho faràs?
– Concentrant-me en altres coses.
El cavall va fer un pas i es va posar al seu costat. Li vaig fer notar i va concloure:
-Si trec l’atenció d’aquesta situació, si deixo de donar-hi voltes tota l’estona, potser no m’afectarà tant.-I en què et podries concentrar, on podries posar l’atenció?

– Potser et semblarà idiota, però puc repetir interiorment una de les meves cançons preferides quan noti que em comença a crispar. Aquesta cançó m’anima i em pot ajudar a identificar-la a ella amb alguna cosa positiva.

– Si a tu et funciona em sembla perfecte, quina cançó tries?

– “Dance little sister”. Trio aquesta.

En Thuram va baixar el cap.

La sessió va continuar i vaig recomanar al client la següent lectura de Burhanuddin per fer-ne una reflexió la propera trobada: “El mateix que t’irrita i et provoca, el que t’obliga a suplicar” sisplau, Déu meu, que aquest no vingui aquesta tarda!”, és el que t’ha de resultar més preuat. És el teu mestre. És una persona molt valuosa per a tu, has d’estar-li molt agraït. Prem tecles a les que tu sol no aconsegueixes arribar”. 


Dance Little Sister és una cançó editada l’any 1987 per Terence Trent D’Arby, actualment Sananda Maitreya, que tracta del fet de viure, de no rendir-se.

 




Llegir més

DEIXA-HO MARXAR/ DEIXA-HO SER

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic.
Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. “En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos“.Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar:

 

  • Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho.
  • Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat.
  • Compartir versus posseir.
  • Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mantenir una actitud positiva cap a tot lo nou que ha de venir.
  • Agrair el fet d’haver pogut gaudir el que hem perdut.
  • Si es tracta de persones o animals desitjar la seva felicitat, si es tracta d’objectes, desitjar que se’n faci un bon ús allà on estiguin.
Em definitiva, “let it be”, deixa-ho estar o, millor encara, deixa-ho ser, com deien els Beatles en el seu darrer àlbum l’any 1970 tot just abans de separar-se. Paul McCartney va escriure aquesta cançó arrel d’un somni en el que la seva mare, que havia mort quan ell era un adolescent, li deia “tot estarà bé, deixa-ho ser”.
 
 
Llegir més

LA MEVA FAMÍLIA I ELS CAVALLS

No sé si heu llegit la novel·la de Gerald Durrell, a que fa honor al títol del blog, La Meva Família i Altres Animals. Si no ho heu fet, us la recomano. Us en transcric el resum d’Amazon: “Convertida ja en un clàssic universal, narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a Corfú. Entre la fauna de l’illa que estudia l’autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família en un relat intel·ligent, ple de sentit de l’humor i d’una particular tendresa“.
Aquest estiu, seguint les passes d’en Durrell, hem incorporat una nova activitat que hem batejat com la meva família i els cavalls. Durant una hora i mitja pares i fills:
  • entren en contacte amb els cavalls en llibertat,
  • aprenen unes nocions bàsiques d’etologia equina,
  • tenen cura d’un cavall i el rapallen,
  • aprenen a portar-lo del ramal i, finalment,
  • fan un petit exercici de coaching orientat a cohesionar el nucli familiar.

 

Hem fet un test amb tres famílies diferents i totes han quedat encantades. En Josep, un dels pares que ens ha visitat aquest cap de setmana, em deia: “l’activitat no només m’ha resultat agradable i aconsellable a d’altres persones sinó que m’ha ajudat a començar la setmana més calmat i tranquil”.
Els fills s’emocionen quan experimenten per si mateixos com es poden comunicar amb els cavalls i, ja us ho podeu imaginar, tots volen endur-se el cavall a casa!L’Alèxia una noia preciosa, em comentava: “La meva sensació en tenir un cavall davant i poder-lo tocar amb facilitat ha estat magnífica. Em sorprèn molt que el cavall segueixi el que li demano, m’encanta quan fa els exercicis de parar,de passar per sobre dels troncs i dels xurros. I el que més m’ha ‘agradat ha sigut que es deixi estimar i que senti l’amor que li dediques”.

 
Si us agraden els animals i voleu tenir una experiència realment enriquidora a nivell familiar, apunteu-vos-hi. Percebreu un món nou i apassionant: El món vist a través dels ulls d’un cavall.Per a més informació truqueu al 673 64 90 65, o escriviu a info@equanima.cat

Us deixo en companyia dels Rollings Stones i la seva cançó Wild Horses, de l’any 1970, que fou originàriament escrita pel guitarrista de la banda, Richards i revisada, més tard, pel seu solista, Jagger. Una cançó que parla dels vincles familiars. La inspiració del Richards li va arribar a través del dolor que sentia en separar-se del seu fill, Marlon, al marxar de gira amb la banda. Richards expiava aquesta pena cantant-li que ni la força d’un ramat de cavalls salvatges els podria separar.

 

 

Llegir més

FABRICANT SOMNIS, COMPLINT OBJECTIUS. T’ATREVEIXES A SER FELIÇ?

L’estiu està sent intens a EQUÀNIMA, hem col·laborat, juntament amb Reviure Solanell, en el campament que l’etòloga Lucy Rees ha fet a Solanell, hem canviat d’ubicació i gaudim de la nostra pròpia finca, hem seguit amb les nostres sessions de coaching i hem incorporat un nou membre al ramat, la Làctia. Si anys enrera m’haguessin explicat que tot això es faria realitat no m’ho hauria cregut!

Un dels meus mestres, en Raimon Samsó, ens deia un dia: “no podeu pretendre ser coach si vosaltres no assoliu les vostres fites, doncs, no té cap sentit contractar un nutricionista obès, o un comptable morós, o un estilista deixat, o un sabater amb les sabates foradades, o un coach que no aconsegueixi el que es proposa”.

Des de sempre he volgut viure i treballar en un entorn natural al costat de la meva família humana i animal. Vaig començar a aplicar tècniques de coaching a la meva vida i el somni va esdevenir-se realitat.Tinc la fortuna de viure i treballar juntament amb l’Albert, especialista en doma natural i podologia equina,  a Borda Jeroni, un espai natural fantàstic ubicat a La Seu d’Urgell on es troba EQUÀNIMA i on viuen també, La Dune, El Thuram, l’Indian, la Làctia, el Ramsés, el Hero, el Nimus, el Mactub i el Torb.

Han passat les vacances i segur que és un bon moment per fer d’una vegada aquells canvis que vols a la teva vida. A EQUÀNIMA estem il·lusionats de poder-te oferir les nostres sessions i programes en un entorn privilegiat, on, igual que ho hem fet nosaltres, tu també descobriràs de quina manera pots fer realitat els teus propòsits.

Treballem perquè les persones visquin felices i perquè aconsegueixin els seus objectius.

  • Com ho fem? Aplicant el mètode la congruència.
  • Com funciona? Amb la col·laboració dels nostres cavalls. A través d’un sistema ràpid i fàcil que posa en equilibri el que penses, sents i fas per tal de ser feliç i d’aconseguir allò que desitges.

Si de la mateixa manera com fem nosaltres, vols viure des de la felicitat aconseguint fer realitat els teus somnis, projectes i objectius, apunta’t a les nostres sessions o a un dels nostres programes i posa fil a l’agulla. Atreveix-te a ser feliç!Com veuràs, clicant a sobre de la paraula programes, tenim el programa joves, el programa canvi i el programa empreses, especialitzats en reprogramar la situació actual en la que et trobis per tal d’orientar-te assertivament cap als teus objectius. Els deu primers inscrits tindran un descompte del 50%. Aprofita-ho ara, truca al 673649065 o escriu a info@equanima.cat.

Som l’empresa de coaching que la gent contracta quan vol ser feliç perquè des de la felicitat tots els objectius són possibles, i sinó que li diguin al Pharrel Williams i a la seva cançó happy.
Llegir més

SANT OT I SANT FERMÍ

El passat dia 7 vam celebrar el patró de La Seu d’Urgell, Sant Ot, qui va iniciar, cap a l’any 1116, la construcció de la catedral romànica que avui causa tanta admiració entre els amants d’aquest art. Un fet del que Sant Ot, segurament, n’estaria content si ho podés veure amb els seus ulls. De Sant Ot ningú se’n recorda o, gairebé, ningú.

 A 450 km de La Seu es celebra, aquest mateix dia, un altre patró, un de mundialment conegut, Sant Fermí, que va néixer, molt abans que Sant Ot, cap a finals de l’any 200, a l’actual Pamplona.
                                                                                                          fotografia rtve

Arribat el 7 de juliol comencen a les terres navarreses el que es coneix internacionalment com a “San Fermines”, unes festes que cada any porten la persecució, tortura i mort d’un ramat de braus i vedells per a diversió d’una multitud humana. No tinc ni idea que n’opinaria Sant Fermí de tot això, tenint en compte que a la seva època es feien tota classe d’espectacles amb animals, potser, ni s’immutària.

A mi reconec que em fa mal i que em causa desassossec que tantes persones gaudeixin fervorosament torturant animals, causant-lis dolor i patiment psíquic i físic pel simple fet de divertir-se i que els mitjans ho publicitin com si fossin uns jocs florals.

 Ahir a la columna que la Pilar Rahola escriu al diari La Vanguardia, parlava de tot això de manera brillant i, acabava dient alguna cosa com que, no hi ha ni una sola festa humana que mereixi el dolor d’un animal innocent. Jason Mraz, cantautor americà, del que es diu que li agrada viure en pau amb la natura, va editar l’any 2008 la cançó “I’m Yours”, una cançó que parla del dret diví d’estimar i de ser estimats, que a mi em fa pensar en l’origen comú que tots tenim a la terra i la necessitat urgent que hi ha de respectar-la i estimar-la a ella i als terrícoles que hi habiten.
Llegir més

PETER SINGER, INTEGRITAT I PERSEVERANÇA

Ahir, l’australià Peter Singer, llicenciat en dret i doctor en filosofia, convidat per la Fundació Grífols, va impartir una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, relativa al passat, present i futur del moviment en pro del dret dels animals, el que ell anomena, Alliberació Animal, a la que vaig tenir el plaer d’assistir.
De fet, aquest enunciat, Alliberació Animal, és el títol més famós de la seva extensa obra, es tracta d’un postulat a favor d’un tracte ètic vers els animals i en contra de l’especisme que els humans practiquem amb la resta d’espècies del planeta. Singer va publicar aquest treball l’any 1975 i, no fa gaire, la revista Time va considerar que es trobava entre les 100 millors obres publicades de no ficció del darrer segle, així com, va posicionar al mateix Singer com un dels pensadors més influents de la nostra època.
Us imagineu, però, com es debien rebre aquestes idees  tan avançades sobre els drets dels animals l’any 1975? Les crítiques corrosives i destructives li deurien caure a cabassos. Malgrat això, el jove Singer va anar fent el seu camí i avui, passats gairebé quaranta anys, encara la setantena amb aquella serenitat que només copsem en les persones conseqüents amb elles mateixes i els seus ideals.
Al meu entendre, la integritat i la perseverança en la defensa dels nostres principis, quan es sustenten sobre una sòlida base ètica, són les virtuts que, tant a Peter Singer com a la resta d’humans, ens ajuden a viure una vida plena i equilibrada.
Pensant, sentint i obrant en congruència i, perseverant, tot arriba.
The Cramberries, una banda de rock irlandesa, cantava: Una cosa preciosa que tenim i que no hauríem de deixar perdre és l’instint animal. En honor al Dr. Singer, tanco aquesta entrada amb Animal Instinct.
Llegir més

FLUEIX

La mecànica dels fluids és una branca de la física que estudia els moviments d’aquesta matèria i les forces que els provoquen. Recordeu un anunci d’automòbils de la marca BMW on apareixia Bruce Lee? Segur que sí, es va fer molt famós. En Bruce Lee ens aconsellava buidar la ment i adaptar-nos al que arriba, igual com fa l’aigua quan la poses dins d’una botella o d’una tetera que s’adapta a la seva forma.
El catedràtic en neuropiscologia Mihaly Cziksentmihalyi ha estudiat la relació que hi ha entre la capacitat de fluir i el grau de felicitat de les persones i ha comprovat que quanta més capacitat de fluir és té més feliç s’és.
Com es flueix?
  1. Tenint objectius clars: Sabent què es vol fer. Cal concentrar la nostra energia psíquica i atenció en plans i objectius de la nostra elecció, que sentim que val la pena realitzar-los.
  2. Tenint capacitat per gestionar-los: Vol dir que les nostres habilitats estiguin en equilibri amb el nostre objectiu. Si no ho estan caldrà preparar-nos amb la voluntat de que ho estiguin.
  3. Rebent feedback: Experimentant quina resposta provoca la nostra acció en els demés.
  4. Interpretant els obstacles com un aprenentatge necessari per assolir el que volem.

Be water my friends!

Llegir més

CANVIS

Anatole France, un escriptor fràncès guardonat amb el nobel de literatura que va viure a cavall del segles XVIII i XIX i que va participar activament en la defensa dels drets humans, va dir: “Tots els canvis, fins i tot els més desitjats, s’acompanyen de certa melangia”.Aquest cap de setmana ho he pogut copsar per mi mateixa quan la Dune, el Thuram, l’Indian i nosaltres ens hem traslladat de quadra i de casa. Els cavalls han deixat l’Equi-Centre i els humans els nostres habitatges. No marxem gaire lluny, a tot estirar un kilòmetre més enllà, passat el torrent de Cerc. La nova casa es coneix com Borda Jeroni i es troba a la partida de Talares 19, de La Seu d’Urgell.

Els cavalls, territorials i rutinaris com són, han viscut el trasllat amb neguit. Aquest matí, però, amb la facilitat d’adaptació que també els caracteritza, ja se’ls veia més acomodats i tranquils. Jo, per la meva part, m’he vist sacsejada per una mena de coctel emocional. Per una banda sentint l’alegria d’haver trobat un lloc propi on poder viure i treballar conjuntament amb els cavalls. Un somni fet realitat! I per una altra banda, sentint la tristesa de deixar enrera l’Equi-Centre.
L’Equi-Centre és el Fernando, el Ramon, la Laura, el Laertes, el Buenos Aires, l’Ibsen i el Salit. Gràcies Fernando per la teva ajuda, paciència, col·laboració, discreció i bon tracte. Gràcies Ramon per la teva rauxa i sentit de l’humor. Gràcies Laura per la teva serenitat i bondat. Gràcies Laertes per la companyia les tardes de l’estiu passat quan encara ens ho podíem manegar per a que sortissis unes horetes. Gràcies Buenos Aires per haver-te deixat estimar tant i tant. Gràcies Ibsen per la teva concentració durant les sessions i per deixar-nos la teva bella imatge i, gràcies Salit per ser tan afectuós i tendre amb tothom.
Avui m’he llevat pensant en la importància que té saber-se adaptar als canvis, perquè, aquests, encara que volguts, ens sacsejen, doncs ens fan sortir de la nostra zona de confort i setim que ens posem en risc.
Què funciona per processar bé un canvi?
  1. Viure el canvi com una forma d’aprenentatge i de creixement personal: Els canvis ens fan madurar, ens ajuden a coneixer-nos millor, a ser més flexibles.
  2. Convertir-lo en una aventura: Els canvis ens obliguen a fer coses que no dominem. Enfocant-les com si fóssim un heroi que necessita resoldre els obstacles que es presenten per aconseguir  un tresor, podem veure i viure cada handicap com una nova oportunitat per trobar aquest tresor, no com un impediment.
  3. Centrar-se en les coses positives que ens aporta la nova situació i evitar caure en el parany de les preocupacions i pors que viuen al nostre imaginari i que es manifesten davant del desconegut.
Hi ha una cançó  que es diu Caminant per l’herba, la canta Serrat, una estrofa diu “creu-me que res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l’herba”, un pensament i una activitat que els cavalls i jo compartim sovint. Ens veiem a Borda Jeroni…
Llegir més