Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 9)

MAI POR

 Una de les definicions de la por que trobem al diccionari la descriu com: “Torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat”.
Trio aquesta entrada perquè és la que més es correpon al tipus de por que observem a les sessions de coaching i perquè exposa molt bé de que es tracta.
1.- Torbament de l’ànima: Si tenim por el nostre esperit està torbat, està inquiet, no és possible equilibrar el pensament, el sentiment i l’acció. La por és paralitzant i ens impossibilita per a fer el que desitgem.
2.- Sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica: Quan sentim por estem intranquils, aquesta intranquil·litat, tard o d’hora, en acaba passant factura a nivell físic i mental. Vull dir que acabem psicosomatitzant aquesta emoció i que ens pot provocar entre d’altres, cansament, insomni, migranyes, erupcions, paràlisis i un llarg etcètera.
3.- Perill imaginat: La por està justificada quan el perill és real, rebem una amenaça o estem fent una activitat de risc i ens ajuda perquè ens prepara per evitar la situació o per aguditzar els sentits. Però, la por no està justificada quan el perill és imaginari i som nosaltres mateixos els qui fabriquem els nostres propis monstres. Hem de saber que el cervell actua igual, tant si la por es real com imaginària i, per tant, el cos activa les mateixes alarmes provocant un desgast continuat de la nostra salut i benestar quan la por irreal es recurrent.
Una client em deia que, per por a patir, preferia viure una vida sense felicitat. Buscar la pròpia felicitat comporta un risc, un ha de prendre les regnes de la seva vida, s’ha d’aventurar, ha de confiar i ha d’acceptar les parts bones i les parts amargues de l’existència sense buscar culpables. Ja he dit algunes vegades en aquest blog que la manera de vèncer la por és enfrontar-s’hi, plantar-li cara. A la sessió amb la client que us comentava van aparèixer dues eines imprescindibles per fer-ho:
1.- Amor: Cap a un mateix, per vèncer la por ens cal treballar l’autoestima. Cap als altres: Cal perdonar i oblidar, en el sentit de que si contínuament recreem mentalment la situació que ens va ferir, perdonar serveix de poc.
2.- Confiança: És una de les bases de l’autoestima. Vers els altres resulta imprescindible per poder-nos-hi relacionar de forma sana.
La cançó Camins de Sopa de Cabra ens convida a seguir endavant malgrat les adversitats que puguem trobar de tant en tant i a no defallir en la recerca de la nostra felicitat perquè mai no és massa tard per tornar a començar.
 
 
Llegir més

EL MÈTODE PER SOBREVIURE DEL DR. FUSTER

Hi ha un programa al Canal 33 que es diu S(avis). Pels que no el coneixeu, es tracta d’un espai d’entrevistes on el periodista Josep Puigbó conversa amb una personalitat il·lustre d’edat avançada. La genialitat dels convidats fa que sigui un format molt atractiu, doncs, conjuga el coneixement intel·lectual amb l’experiència vital d’aquella persona. De manera que, si un està atent i escolta amb profunditat, és ben bé una escola de vida.
Vaig gaudir amb l’entrevista realitzada al Dr. Valentí Fuster, un prestigiós cardiòleg, que tot parlant de salut i de com prevenir les malalties cardiovasculars va deixar anar unes cites valuosíssimes:


Viure fora i conèixer diferents països i cultures fa que arribi un moment que un es sent part d’aquest món, no distingeix entre emigrat o immigrat.
És fonamental deixar escollir als fills el que volen fer, la seva passió.
L‘infart és una malaltia provocada per la conducta humana que no existia fa dos segles.
Per no patir estrès no t’has de deixar dominar pel món extern.
Quan un penetra a la malaltia la gent es treu la disfressa i un s’adona que tots som molt semblants.
No és necessari tornar enrere i pensar lo que hagués pogut ser o no. Concentra’t en el que està passant ara.
L’altre dia una client em va fer pensar en el Dr. Fuster perquè tenia posat al cap que sobreviure en aquest món és molt difícil. Llavors vaig recordar el programa (S)avis, i li vaig recomanar que el mirés. –_Si jo del cor estic bé!_ Em va dir… Recordava que al final de l’entrevista el Dr. parlava del Mètode per Sobreviure, consistent en les 4T i les 4A. Pareu atenció perquè si les poseu en pràctica us auguro molta felicitat.
Les quatre T:
  1. TEMPS: Cal trobar temps per reflexionar i saber escoltar.
  2. TALENT: Cal que descobreixis quin és el teu talent.
  3. TRANSMETRE: Cal transmetre positivisme, donar solucions als problemes no intentar canibalitzar a l’altre.
  4. TUTORIA: Cal saber-se educar, cal saber escoltar.

Les quatre A:

  1. ACTITUD: Cal tenir una actitud positiva. Buscar solucions als problemes, no recrear-nos en ells.
  2. ACCEPTAR: Cal acceptar qui som i donar força a lo que som.
  3. HARMONIA: Cal que siguem autèntics, no podem ser personatges diferents en moments diferents.
  4. ALTRUISME: Cal que compartim. El que dóna la màxima satisfacció a la vida es donar, perquè quan te n’adones que donant fas un bé als altres augmenta la teva autoestima.
Un dels fills del Dr. Fuster en Paul, músic, cantant i compositor ens dóna també un savi consell en aquest vídeo de Pirineus TV:

 

Llegir més

TANT SI CREUS QUE ÉS POSSIBLE COM SI CREUS QUE NO HO ÉS TENS RAÓ

Tant si creus que és possible com si creus que no ho és
tens raó
. Aquesta frase que s’atribueix al
controvertit Henry Ford, l’americà que va crear la Ford Motor Company
a començaments del segle passat, la vaig comentar no fa gaire amb un client que
volia adquirir una virtut i veia el camí per fer-la realitat llarg i ple de
dificultats.
Vam fer un exercici
per obrir la ment, es tractava d’aconseguir que el cavall deixés de girar al seu voltant, tal i com fan els pensaments recurrents quan repiquen el
nostre cervell com un martell hidràulic. El cavall, malgrat el seus intents i estratègies
per fer-lo marxar, no parava de girar. Llavors se li va ocorre obrir la porta de la pista. Tot i posar en pràctica aquesta bona idea, va ser tota una experiència observar com, fins i tot tenint l’accès
a l’exterior obert, el cavall no sortia.
El pensament del
client, carregat de negativitat i dificultat, no l’allunyava, perquè, era tal
el convenciment que aquest tenia dels obstacles que minarien el seu propòsit que, sense
adonar-se, li bloquejava la sortida a l’animal, al pensament.
Gandhi, pacifista,
pensador i polític indi, deia:
Les teves creences es
converteixen en els teus pensaments.
Els teus pensaments es
converteixen en les teves paraules.
Les teves paraules es
converteixen en els teus actes.
Els teus actes es
converteixen en els teus hàbits.
Els teus hàbits es
converteixen en els teus valors i,
els teus valors es
converteixen en el teu destí.
És imprescindible,
quan lluitem per un objectiu que no assolim que revisem el nostre sistema de
creences, pensaments, paraules, actes i hàbits al voltant del mateix. Ens
adonarem que portem instal·lat un programa mental que fa que ens autosabotegem.
La bona notícia és que els programes
mentals, a l’igual que els programes informàtics, es poden millorar i, si cal,
es poden substituir amb diverses tècniques, entre elles el coaching assistit
amb cavalls.
En el cas que us
comentava, quan el client va experimentar que malgrat obrir la porta el cavall
no sortia perquè, de forma inconscient, ell mateix el bloquejava, se li va fer una
petita llum en viure el seu propi autosabotatge a través del comportament d’un cavall.Chambao a la cançó Camino Interior ja ho diu, cal desfer-se dels pensaments dolents que ens enverinen i encendre la llum que portem dins:

.

 

Llegir més

INCOMPLINT ELS TEUS PROPÒSITS DE CAP D’ANY?

Han passat 15 dies des de que va començar el 2014 i no estàs fent el què et vas
prometre que faries?
Si això et fa sentir malament i vols canviar-ho, aquí tens
uns bàsics del coaching per començar i anar fent camí cap a la teva meta:

1.
Si vas dir que faries més d’una cosa, dos, tres les que siguin i encara no t’hi
has posat, escull la que per a tu sigui més important. Una i prou.
2.-
Assegurat que l’objectiu que esculls et motivi a tu personalment, no al teu
entorn. Tha de fer il·lusió a tu complir-lo.
3.-
Quan tinguis clar de què es tracta, agafa un full de paper i respon per escrit
aquesta pregunta amb les primeres idees que et vinguin al cap. Què fa que no aconsegueixi el meu propòsit?
Quan entenguis el motiu pel qual no aconsegueixes el propòsit et serà més
fàcil assolir-lo.
4.
Fet això, escriu tres vies, opcions, fets que t’ajudin a fer realitat el teu objectiu.
Seria com contestar la següent pregunta: Què
necessito per assolir el meu propòsit?
5.-
Fixa’t un termini de temps per arribar a la teva meta.
6.
Redacta el següent enunciat: El meu
propòsit per al 2014 és_________, aconseguiré aquest objectiu
fent_______________. Enganxa aquest anunci a un lloc per a tu ben visible a
diari.
7.– Dissenya un programa i escriu a la teva agenda al final del
dia, què has fet o què no has fet per assolir el teu propòsit. Concentra’t en
el que funciona, en el que fa que el duguis endavant.
  • Si
    amb tot i això no t’hi veus amb cor, però tens clar que vols canviar o que vols
    aconseguir alguna fita, et podem ajudar.
    Com? Fent coaching i acompanyant-te en el procés cap a la consecució del teu objectiu, facilitant-te que trobis les eines per assolir-lo, fes clic i mira els nostres programes 
  • I per a que no tinguis excuses, si en contractes un abans del final d’aquest mes gaudiràs d’un descompte del 30%.
Perquè, com deia el texà Roy Orbison a l’àlbum Mystery Girl,
de l’any 1989, nosaltres pensem que: Tot el que vols ho pots aconseguir!
Llegir més

LES ENSENYANCES DEL TORB

El Nadal m’ha portat el Torb, no em refereixo al rigorós vent arremolinat que bufa per les muntanyes aixecant la neu, us parlo d’un gos abandonat i maltractat que he adoptat. Ignoro quina vida ha tingut el Torb fins ara, però, observant el pànic que té a les persones, en especial als homes, sé que no ha estat fàcil.
És un aprenentatge per a mi veure com cada dia guanya una mica de confiança i com va vencent aquest pànic que, a vegades, el paralitza i el deixa estès a terra esperant el pitjor dels càstigs.
Per començar a fer front a la por el Torb ha hagut de canviar de paradigma i creure que hi ha humans que volen el seu bé. Encara no en pot fer una aplicació general d’aquesta creença, però es fa camí caminant.
El Torb fins fa poc desconeixia que són els cavalls. Curiosament, malgrat que són animals imponents, no l’espanten! Així és que quan està amb ells actua de forma arriscada. No respecta el seu espai vital i això li ha portat algun que altre ensurt, tot i que els cavalls estan demostrant tenir una paciència infinita.
Tenir por a una situació concreta no significa per a ell tenir por a tot el que és desconegut.
El Torb gaudeix jugant amb altres gossos, si troba un ca disposat a passar una bona estona s’oblida de tot. Salta, corre, finta, remena la cua, està content.
Haver patit una molt mala experiència no l’impedeix ser feliç quan es presenta l’ocasió de ser-ho.
Com tots els de la seva espècie és territorial i, per tant, si arriba un altre gos amb ganes de envair el seu espai el defensa roncant i ensenyant les dents.

Sentir-se acovardit pels homes no l’impedeix defensar el que considera que es seu davant dels altres gossos.

El Torb, tal i com cantava Rosana l’any 1996 a la seva cançó “Sin Miedo” està descobrint que és millor viure sense por.

Llegir més

PROJECCIONS

La darrera setmana, abans de Nadal, m’han exposat dos casos de projeccions molt similars. Malgrat tractar-se de persones que no tenen res a veure l’una amb l’altra, ambdues travessen una situació semblant: fan feines que no les fan felices, però, deixant-les senten i saben que decepcionaran profundament els seus pares. La diferència entre aquestes dues persones és que, mentre una es veu totalment subjugada als desitjos paterns, l’altra no està disposada a sacrificar la seva felicitat per uns anhels que no són els seus. Endevineu quina de les dues es sent millor amb ella mateixa?

 

Us en faríeu creus de  la mà de gent que hi ha pel món que no fa realment el que vol fer a la vida per no decepcionar als seus progenitors, o per no enfrontar-s’hi, o per la por a perdre el recolzament familiar, o per tot plegat alhora.
Resulta que, conscient o inconscientment, els pares a vegades projecten les seves expectatives i frustracions sobre els seus fills. Segons la psicòloga Martha Alicia Chávez una projecció consisteix en atribuir a un altre el que pertany a un, ja sigui un sentiment, una falta, una necessitat o un tret personal. En els dos casos de la setmana passada els pares havien disposat que els fills havien de fer una feina determinada que, als seus ulls, els hi atorgava poder i prestigi social. Els fills, pel contrari, tenien uns projectes laborals diametralment oposats a les expectatives paternes.
Diu la psicòloga Chávez que els fills que són capaços d’enfrontar-se a les projeccions paternes són “fills mestres” ja que donen als pares l’oportunitat d’aprendre a estimar incondicionalment als fills i a respectar els camí que escolleixin malgrat que no encaixi amb el que ells tenien pensat.
Tractant el tema a la pista amb els cavalls hi van haver aquestes tres coincidències sobre les eines que es necessiten per fer el propi camí a la vida i no el que han dissenyat els progenitors:
Moralitat: En el sentit de plantar cara als judicis morals que els pares emeten sobre els fills i que els condicionen.
Valor: En el sentit de força de voluntat que empeny a una persona a realitzar una acció malgrat els entrebancs als que hagi de fer front, superant la por.

Confiança: En el sentit de creure en les pròpies capacitats.El cantant Bruce Springsteen va patir l’aversió del seu pare cap a la seva passió per tocar la guitarra i composar cançons. Afortunadament va tenir el coratge de sobreposar-se a les idees i designis del seu pare i es va convertir en un dels millors rockers del món. Aquest gener sortirà a la venda el seu darrer disc High Hopes, grans esperances.

Llegir més

SOLIDARIS

La solidaritat és la relació de fraternitat i de recíproc sosteniment que lliga els diversos membres d’una comunitat. Cada any la Marató de TV3 porta a la pràctica aquesta definició teòrica amb l’ajuda de milers de voluntaris i amb la col·laboració econòmica d’un gruix molt important de la ciutadania.

Diuen que gran part de l’èxit de la Marató és degut a la seva capacitat de fer-nos empatitzar amb els malalts i les seves famílies. Segurament tenen raó i, sinó, recordeu com us sentiu quan veieu els anuncis o quan mireu el programa. És evident que desperten la nostra empatia.
L’empatia és la capacitat de saber-se posar al lloc de l’altre, entendre’l i acompanya’l tant en els bons moments com en els dolents. Les persones amb un alt nivell d’intel·ligència emocional són empàtiques i es distingeixen perquè:
  • Saben escoltar.
  • No prejutgen a les demés persones.
  • Són capaços de sentir com és sent l’altra persona
  • Saben reconfortar al seu interlocutor.
En un article publicat a la revista Muy Interesante es cita al biòleg holandès Frans The Waal, qui afirma que tots els mamífers tenen la capacitat de sentir empatia, però només algunes espècies tenen suficient intel·ligència com per adaptar el seu comportament a la situació.La neurociència considera que l’empatia es deu a les “neurones mirall”, son aquelles neurones que s’activen quan un animal o persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant en un altre individu, especialment un congènere.

Els cavalls tenen la capacitat de captar les emocions alienes ràpidament  ja provinguin d’un altre cavall, animal o persona, potser és per aquest motiu que a les persones les reconforta tant gaudir de la seva companyia, perquè, simplement, connecten amb els nostres sentiments.Us deixo amb un conte sobre l’empatia editat i publicat per la Revista Humanizar titulat “El viejo, maestro d’empatia.

 

 

Llegir més

ORGULL / DIGNITAT

L’orgull en positiu és el sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres, però quan apareix la seva cara negativa provoca un excés d’estima d’un mateix i un sentiment de superioritat vers els altres nociu, portant-nos a cometre infinitat d’estupideses com: entossudir-nos a negar un fet evident, mentir, no demanar ajuda quan la necessitem, tractar amb menyspreu algú, omplir-nos de ràbia quan no obtenim el que volem.

Els cavalls tot i que de vegades adopten postures i actituds que ens fan pensar que són orgullosos, no és així. Aquestes conclusions no són més que antropomorfismes que els humans apliquem als animals des de la nostra percepció de la realitat però que, generalment, res tenen a veure amb l’etologia d’aquestes bèsties.

El que sí que és cert és que, una persona altiva i orgullosa difícilment podrà entendre’s amb un cavall, aquest l’obeirà per submissió però no per confiança. A Equànima quan ens trobem amb aquesta actitud treballem amb exercicis d’expressió corporal amb el cavall, així les persones ràpidament s’adonen que quan estan relaxades i disteses els cavalls gaudeixen de la seva companyia, però si es mostren rígides i tenses no.

En un diagrama fet per un client a la pista va sorgir que per combatre el seu orgull li calia principalment humilitat i que les passes que necessitava per assolir-la eren:

  • Saber admetre els seus errors davant dels altres.
  • Saber disculpar-se.
  • Saber demanar ajuda.
  • Trobar qualitats elogiables en totes les persones.
  • Fer un mínim d’una tasca desinteresada a favor d’algú cada dia.
  • Comprendre que tot això no és un símptoma de debilitat sinó tot el contrari.

El recentment difunt Nelson Mandela que va patir un dels extremismes de l’orgull, el racisme, va dir: “Ningú neix odiant a l’altre pel color de la seva pell, pels seus orígens o la seva religió. La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també poden aprendre a estimar”. En homenatge a aquest ser humà tan extraordinari, us deixo amb un vídeo de la cançó. “Mandela Day” de Simple Minds.

Llegir més

EL PODER DE LES PARAULES

Si busqueu a qualsevol diccionari el significat de “paraula” us veureu inundats per un cabalós riu de definicions. Així, segons l’afluent de la llengua que n’estableixi el significat, en trobareu de fonètics, morfològics, semàntics, sintàctics o lèxics.
 Els cavalls no articulen paraules, però sí que emeten molts tipus de sons amb els que es relacionen, tot i que el seu sistema de comunicació més desenvoluptat i complexe el duen a terme a través del moviment corporal.
Per parlar de paraules, jo em quedo amb la visió d’en Miquel Martí i Pol al seu recull de poemes “L’arrel i l’escorça”, publicat l’any 1975. En transcric un fragment:

“Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,si voleu, ordenades amb aliva arquitecturacontra el vent i la llum,contra els cataclismes,en fi, contra els fenòmens externsi les internes rutes angoixoses.Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltresperquè ho anem assimilant,perquè ho puguem convertir en paraulesi perduri en el temps,el temps que no és res mésque un gran bosc de paraules.Però la nostra missió és parlar.Donar llum de paraulaa les coses inconcretes.Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió vivaperquè triomfem en elles...”

Les paraules, són pensaments, el pensaments ens causen emocions i aquí rau la seva força, el seu poder. Si les nostres paraules transmeten el que pensem i sentim i, fem l’esforç d’orientar-les en positiu generem harmonia. Abans de parlar reflexionem per expressar el que pretenem sense ferir a ningú, inclosos a nosaltres mateixos. Us deixo un exemple del poder de les paraules en aquest vídeo:
Llegir més

DUST IN THE WIND

Recentment he experimentat què és tenir un ser estimat en perill de mort. I, com tantes altres persones que es troben i s’han trobat en aquesta situació, he sentit por. Por de quedar-me sense aquella persona per sempre, de no tornar-la a veure, de no poder tornar-hi a parlar i compartir les coses més senzilles de la vida. He sentit, també, molt dolor en veure-la patir de mal i d’angoixa. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt i ara ja s’està recuperant.
Què ens ajuda a afrontar aquestes situacions i a no quedar noquejats per la por i el dolor?:
1.- No isolar-se: Avui comptem amb molts mitjans per estar acompanyats. Per exemple, a través dels xats podem obrir un grup de suport des del qual els amics i familiars poden rebre informació de l’evolució de la persona afectada i, alhora, expressar respostes de suport i coratge als que estan vivint la situació a primera línia. Quan compartim les nostres desgràcies i els sentiments que ens ocasionen, la càrrega de la tristesa es fa menys feixuga.
2.- Desdramatitzar: No vol dir no plorar, quan un té ganes de plorar és millor fer-ho, és com una neteja de l’ànima. Però resulta molt útil no ancorar-se en el dolor i trobar espais per fer una mica d’humor i compartir-ho amb l’afectat si és possible. Una de les sensacions més boniques que hom pot experimentar és poder fer riure una persona que travessa per un mal moment.
3.- Acompanyar: Fer-li sentir a la persona afectada que és absolutament prioritària, que la seva millora passa al primer pla de la nostra vida. Cal estar al seu costat sempre que ho precisi, respectant, però, la seva intimitat i el dret a quedar-se sola quan ho necessiti. Saber-li donar força i coratge en aquells moments en que la situació la supera. Crear un mantra que pugui emprar en aquests moments per relaxar-se i posar l’energia en el guariment del problema és, també, una bona manera d’ajudar i d’acompanyar.
4.- Descobrir que hi ha de positiu en viure aquella experiència:
De tot el que ens passa en podem extraure un aprenentatge. Quan ens toca viure una situació difícil és quan, generalment, estrenyem els vincles amb familiars i amics. És allò de que les desgràcies uneixen. També ens ajuda a valorar més el que tenim, doncs, ens fa relativitzar i prioritzar el que és que és realment important a la vida.Una experiència traumàtica superada ens reforça i  ens prepara per afrontar futures situacions similars amb més serenitat i encert.

I els cavalls, què fan quan un no es troba bé? Generalment la resta se li acosta, el saluda amb la seva respiració, i es manté a prop però deixant-lo tranquil. Si es presenta un perill el protegeixen, interposant-se entre el cavall malalt i el perill o ajudant-lo a sortir d’una situació difícil.
Us deixo amb una cançó de l’any 1977, del grup Kansas, anomenada “Dust in the wind”, versionada per la Sara Brightman, amb un vídeo fantàstic, que ens ve a dir que tots som una única cosa, que res és etern, que tot neix i mor en aquest univers i que això, ni els diners ho podem canviar. Aprofitem doncs ara que som vius.

Llegir més