Categoria : Blog

You are Here Inici|Arxiu per categoria" Blog" (Page 9)

FABRICANT SOMNIS, COMPLINT OBJECTIUS. T’ATREVEIXES A SER FELIÇ?

L’estiu està sent intens a EQUÀNIMA, hem col·laborat, juntament amb Reviure Solanell, en el campament que l’etòloga Lucy Rees ha fet a Solanell, hem canviat d’ubicació i gaudim de la nostra pròpia finca, hem seguit amb les nostres sessions de coaching i hem incorporat un nou membre al ramat, la Làctia. Si anys enrera m’haguessin explicat que tot això es faria realitat no m’ho hauria cregut!

Un dels meus mestres, en Raimon Samsó, ens deia un dia: “no podeu pretendre ser coach si vosaltres no assoliu les vostres fites, doncs, no té cap sentit contractar un nutricionista obès, o un comptable morós, o un estilista deixat, o un sabater amb les sabates foradades, o un coach que no aconsegueixi el que es proposa”.

Des de sempre he volgut viure i treballar en un entorn natural al costat de la meva família humana i animal. Vaig començar a aplicar tècniques de coaching a la meva vida i el somni va esdevenir-se realitat.Tinc la fortuna de viure i treballar juntament amb l’Albert, especialista en doma natural i podologia equina,  a Borda Jeroni, un espai natural fantàstic ubicat a La Seu d’Urgell on es troba EQUÀNIMA i on viuen també, La Dune, El Thuram, l’Indian, la Làctia, el Ramsés, el Hero, el Nimus, el Mactub i el Torb.

Han passat les vacances i segur que és un bon moment per fer d’una vegada aquells canvis que vols a la teva vida. A EQUÀNIMA estem il·lusionats de poder-te oferir les nostres sessions i programes en un entorn privilegiat, on, igual que ho hem fet nosaltres, tu també descobriràs de quina manera pots fer realitat els teus propòsits.

Treballem perquè les persones visquin felices i perquè aconsegueixin els seus objectius.

  • Com ho fem? Aplicant el mètode la congruència.
  • Com funciona? Amb la col·laboració dels nostres cavalls. A través d’un sistema ràpid i fàcil que posa en equilibri el que penses, sents i fas per tal de ser feliç i d’aconseguir allò que desitges.

Si de la mateixa manera com fem nosaltres, vols viure des de la felicitat aconseguint fer realitat els teus somnis, projectes i objectius, apunta’t a les nostres sessions o a un dels nostres programes i posa fil a l’agulla. Atreveix-te a ser feliç!Com veuràs, clicant a sobre de la paraula programes, tenim el programa joves, el programa canvi i el programa empreses, especialitzats en reprogramar la situació actual en la que et trobis per tal d’orientar-te assertivament cap als teus objectius. Els deu primers inscrits tindran un descompte del 50%. Aprofita-ho ara, truca al 673649065 o escriu a info@equanima.cat.

Som l’empresa de coaching que la gent contracta quan vol ser feliç perquè des de la felicitat tots els objectius són possibles, i sinó que li diguin al Pharrel Williams i a la seva cançó happy.
Llegir més

SANT OT I SANT FERMÍ

El passat dia 7 vam celebrar el patró de La Seu d’Urgell, Sant Ot, qui va iniciar, cap a l’any 1116, la construcció de la catedral romànica que avui causa tanta admiració entre els amants d’aquest art. Un fet del que Sant Ot, segurament, n’estaria content si ho podés veure amb els seus ulls. De Sant Ot ningú se’n recorda o, gairebé, ningú.

 A 450 km de La Seu es celebra, aquest mateix dia, un altre patró, un de mundialment conegut, Sant Fermí, que va néixer, molt abans que Sant Ot, cap a finals de l’any 200, a l’actual Pamplona.
                                                                                                          fotografia rtve

Arribat el 7 de juliol comencen a les terres navarreses el que es coneix internacionalment com a “San Fermines”, unes festes que cada any porten la persecució, tortura i mort d’un ramat de braus i vedells per a diversió d’una multitud humana. No tinc ni idea que n’opinaria Sant Fermí de tot això, tenint en compte que a la seva època es feien tota classe d’espectacles amb animals, potser, ni s’immutària.

A mi reconec que em fa mal i que em causa desassossec que tantes persones gaudeixin fervorosament torturant animals, causant-lis dolor i patiment psíquic i físic pel simple fet de divertir-se i que els mitjans ho publicitin com si fossin uns jocs florals.

 Ahir a la columna que la Pilar Rahola escriu al diari La Vanguardia, parlava de tot això de manera brillant i, acabava dient alguna cosa com que, no hi ha ni una sola festa humana que mereixi el dolor d’un animal innocent. Jason Mraz, cantautor americà, del que es diu que li agrada viure en pau amb la natura, va editar l’any 2008 la cançó “I’m Yours”, una cançó que parla del dret diví d’estimar i de ser estimats, que a mi em fa pensar en l’origen comú que tots tenim a la terra i la necessitat urgent que hi ha de respectar-la i estimar-la a ella i als terrícoles que hi habiten.
Llegir més

PETER SINGER, INTEGRITAT I PERSEVERANÇA

Ahir, l’australià Peter Singer, llicenciat en dret i doctor en filosofia, convidat per la Fundació Grífols, va impartir una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, relativa al passat, present i futur del moviment en pro del dret dels animals, el que ell anomena, Alliberació Animal, a la que vaig tenir el plaer d’assistir.
De fet, aquest enunciat, Alliberació Animal, és el títol més famós de la seva extensa obra, es tracta d’un postulat a favor d’un tracte ètic vers els animals i en contra de l’especisme que els humans practiquem amb la resta d’espècies del planeta. Singer va publicar aquest treball l’any 1975 i, no fa gaire, la revista Time va considerar que es trobava entre les 100 millors obres publicades de no ficció del darrer segle, així com, va posicionar al mateix Singer com un dels pensadors més influents de la nostra època.
Us imagineu, però, com es debien rebre aquestes idees  tan avançades sobre els drets dels animals l’any 1975? Les crítiques corrosives i destructives li deurien caure a cabassos. Malgrat això, el jove Singer va anar fent el seu camí i avui, passats gairebé quaranta anys, encara la setantena amb aquella serenitat que només copsem en les persones conseqüents amb elles mateixes i els seus ideals.
Al meu entendre, la integritat i la perseverança en la defensa dels nostres principis, quan es sustenten sobre una sòlida base ètica, són les virtuts que, tant a Peter Singer com a la resta d’humans, ens ajuden a viure una vida plena i equilibrada.
Pensant, sentint i obrant en congruència i, perseverant, tot arriba.
The Cramberries, una banda de rock irlandesa, cantava: Una cosa preciosa que tenim i que no hauríem de deixar perdre és l’instint animal. En honor al Dr. Singer, tanco aquesta entrada amb Animal Instinct.
Llegir més

FLUEIX

La mecànica dels fluids és una branca de la física que estudia els moviments d’aquesta matèria i les forces que els provoquen. Recordeu un anunci d’automòbils de la marca BMW on apareixia Bruce Lee? Segur que sí, es va fer molt famós. En Bruce Lee ens aconsellava buidar la ment i adaptar-nos al que arriba, igual com fa l’aigua quan la poses dins d’una botella o d’una tetera que s’adapta a la seva forma.
El catedràtic en neuropiscologia Mihaly Cziksentmihalyi ha estudiat la relació que hi ha entre la capacitat de fluir i el grau de felicitat de les persones i ha comprovat que quanta més capacitat de fluir és té més feliç s’és.
Com es flueix?
  1. Tenint objectius clars: Sabent què es vol fer. Cal concentrar la nostra energia psíquica i atenció en plans i objectius de la nostra elecció, que sentim que val la pena realitzar-los.
  2. Tenint capacitat per gestionar-los: Vol dir que les nostres habilitats estiguin en equilibri amb el nostre objectiu. Si no ho estan caldrà preparar-nos amb la voluntat de que ho estiguin.
  3. Rebent feedback: Experimentant quina resposta provoca la nostra acció en els demés.
  4. Interpretant els obstacles com un aprenentatge necessari per assolir el que volem.

Be water my friends!

Llegir més

CANVIS

Anatole France, un escriptor fràncès guardonat amb el nobel de literatura que va viure a cavall del segles XVIII i XIX i que va participar activament en la defensa dels drets humans, va dir: “Tots els canvis, fins i tot els més desitjats, s’acompanyen de certa melangia”.Aquest cap de setmana ho he pogut copsar per mi mateixa quan la Dune, el Thuram, l’Indian i nosaltres ens hem traslladat de quadra i de casa. Els cavalls han deixat l’Equi-Centre i els humans els nostres habitatges. No marxem gaire lluny, a tot estirar un kilòmetre més enllà, passat el torrent de Cerc. La nova casa es coneix com Borda Jeroni i es troba a la partida de Talares 19, de La Seu d’Urgell.

Els cavalls, territorials i rutinaris com són, han viscut el trasllat amb neguit. Aquest matí, però, amb la facilitat d’adaptació que també els caracteritza, ja se’ls veia més acomodats i tranquils. Jo, per la meva part, m’he vist sacsejada per una mena de coctel emocional. Per una banda sentint l’alegria d’haver trobat un lloc propi on poder viure i treballar conjuntament amb els cavalls. Un somni fet realitat! I per una altra banda, sentint la tristesa de deixar enrera l’Equi-Centre.
L’Equi-Centre és el Fernando, el Ramon, la Laura, el Laertes, el Buenos Aires, l’Ibsen i el Salit. Gràcies Fernando per la teva ajuda, paciència, col·laboració, discreció i bon tracte. Gràcies Ramon per la teva rauxa i sentit de l’humor. Gràcies Laura per la teva serenitat i bondat. Gràcies Laertes per la companyia les tardes de l’estiu passat quan encara ens ho podíem manegar per a que sortissis unes horetes. Gràcies Buenos Aires per haver-te deixat estimar tant i tant. Gràcies Ibsen per la teva concentració durant les sessions i per deixar-nos la teva bella imatge i, gràcies Salit per ser tan afectuós i tendre amb tothom.
Avui m’he llevat pensant en la importància que té saber-se adaptar als canvis, perquè, aquests, encara que volguts, ens sacsejen, doncs ens fan sortir de la nostra zona de confort i setim que ens posem en risc.
Què funciona per processar bé un canvi?
  1. Viure el canvi com una forma d’aprenentatge i de creixement personal: Els canvis ens fan madurar, ens ajuden a coneixer-nos millor, a ser més flexibles.
  2. Convertir-lo en una aventura: Els canvis ens obliguen a fer coses que no dominem. Enfocant-les com si fóssim un heroi que necessita resoldre els obstacles que es presenten per aconseguir  un tresor, podem veure i viure cada handicap com una nova oportunitat per trobar aquest tresor, no com un impediment.
  3. Centrar-se en les coses positives que ens aporta la nova situació i evitar caure en el parany de les preocupacions i pors que viuen al nostre imaginari i que es manifesten davant del desconegut.
Hi ha una cançó  que es diu Caminant per l’herba, la canta Serrat, una estrofa diu “creu-me que res no enguixa tantes esquerdes com caminar per l’herba”, un pensament i una activitat que els cavalls i jo compartim sovint. Ens veiem a Borda Jeroni…
Llegir més

JA HO FARÉ MÉS ENDAVANT

La mora és el retard voluntari en el compliment d’una obligació. Ara, per dir el mateix, es fa servir molt la paraula procrastinar. Sent morosos, procrastinadors o, amb tendència a posposar les tasques pendents, el que estem fent és evadir la nostra responsabilitat obtenint un resultat gens favorable pel nostre benestar: l’ansietat, generada pels remordiments que sentim en no haver complert amb les nostres obligacions.

Darrera la procrastinació s’hi amaguen diversos boicotejadors personals, en funció de l’experiència vital de cada persona. A les sessions de coaching amb cavalls, hem pogut veure com:

  • Es pot posposar una feina degut a que un no es creu capaç de fer-la o, de fer-la bé. Denota, manca d’autoestima o excessiu perfeccionisme.
  • Es pot posposar una feina degut a que un no sap dir que no a ningú i es colapsa. Denota, necessitat d’agradar a tothom i, en conseqüència, una autoestima baixa i vulnerable.
  • Es pot posposar una feina quan un no està motivat per fer-la. Denota la necessitat d’un canvi personal, laboral…
Com es fa per assumir les obligacions quan toca i no posar excuses?
  1. Porta una agenda hi anota-hi les tasques pendents fixant-te una data límit per a cada feina.
  2. Marca amb vermell els assumptes que siguin més importants prioritzant-los.
  3. Si se’t passa pel cap posposar una feina visualitza l’angoixà que et provocarà fer-ho i posa’t a treballar.
  4. Dona’t un petit premi per tasca acomplida, coses senzilles: fer un cafè, sortir a passejar cinc minuts, escoltar una cançó que t’agradi.
Els que en teniu més de quaranta segur que us enrecordeu de Rocky i la seva banda sonora “Gonna fly now”. Una pel·lícula de l’any 1976 on Silvester Stallone fa el paper d’un boxejador que es posa mans a la feina i arriba a ser el millor del món.
Llegir més

LA PACIÈNCIA

Segons el diccionari la paciència és una virtut que
tenen aquelles persones que saben suportar, sense pertorbació de l’ànim,
l’espera d’una cosa que triga. Es veu que Job, un personatge bíblic, n’és una
icona.Diuen que Job era un home just, beneït per Déu per la seva virtut. El diable li va dir a Déu que Job se l’estimava perquè l’afavoria i tenia la sort de cara. Per demostra-li al dimoni que això no era cert, Déu li va donar via lliure respecte a la vida de Job. El dimoni va fer que Job perdés la seva fortuna, els seus fills, la salut, tot. Malgrat aquestes desgràcies, Job no va fer cap retret a Déu ni va perdre la fe, al contrari, va continuar confiant en ell. Per la qual cosa Déu va rescabalar Job tornant-li tot el que havia perdut.

La història de Job m’ha fet pensar en un conte que fa poc em va regalar una amiga: “El cuento del caballo perdido del anciano sabio. Una història, menys extrema i dramàtica que la de Job, per entendre que la vida és una pel·lícula no un fotograma, en conseqüència, tot el que ens hi passa té un sentit que no necessàriament comprendrem quan ens passa, per aquest motiu el que avui ens pot semblar dolent, demà pot ser bo i a l’inrevés. Per poder acceptar aquest enfoc  i l’espera d’aquelles coses que triguen ens cal paciència.

Una persona que necessitava ser molt més pacient del que era, amb ajuda de la Dune, va concloure que havia d’exercitar:

La
calma: Aconseguim calma quan, identifiquem les situacions que ens provoquen impaciència i les interceptem, per exemple, amb una respiració profunda, comptant fins a deu, relaxant-nos, evitant respostes impulsives. Meditant una estona cada dia.

L’alegria: La impaciència genera mal humor, quan un fet
està a punt de fer-nos perdre la paciència és bo riure’s d’un mateix i no
magnificar-lo.
La responsabilitat: Ser pacient no significa ser passiu, cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per assolir l’objectiu que volem, deixant de preocupar-nos per tot allò que no depèn de nosaltres, que, generalment, només ens porta a una espiral d’impaciència i enuig improductius.


Helen Folasade Adu, coneguda com Sade, guardonada per la seva lluita a favor dels valors socials, gaudeix d’una veu que relaxa encara que sigui cantant sobre fets tan colpidors, a priori, com aquests, “Feel no pain”.
Llegir més

1-2-2

1-2-2 era el paradigma d’una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l’actitud mental d’acceptació d’una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s’hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d’infelicitat.
Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del “venim a aquest món a patir”. Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l’important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa.


Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vivificants i modificables ens tenen lligats a un filtre que ens fa viure entre grisos com està el Buenos Aires a la fotografia.

Què podem fer per canviar aquest paradigma i passar a un 4-1:

  1. Percebre tot el que ens passa, lo bo i lo dolent, com una oportunitat de creixement i aprenentatge.
  2. Relacionar-nos amb gent positiva i motivada.
  3. Ser independents, no fer dependre la nostra felicitat de les coses o d’altres persones.
  4. Posar atenció i passió en tot el que fem.
  5. Moure’ns, fer exercici, estar en contacte amb la natura.
  6. Deixar de queixar-nos.
  7. Marcar-nos objectius i elaborar un pla per aconseguir-los.
No fa gaires anys quan sonava una cançó de Coldplay que es deia Viva la Vida la gent es connectava ràpidament a un sentiment de benestar i alegria. Curiosament aquesta cançó parla d’un rei que està a punt de ser decapitat i de com es lamenta i se n’adona a última hora que tot el seu poder i possessions només eren castells de sorra, que la VIDA és una altra cosa.
Llegir més

MAI POR

 Una de les definicions de la por que trobem al diccionari la descriu com: “Torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat”.
Trio aquesta entrada perquè és la que més es correpon al tipus de por que observem a les sessions de coaching i perquè exposa molt bé de que es tracta.
1.- Torbament de l’ànima: Si tenim por el nostre esperit està torbat, està inquiet, no és possible equilibrar el pensament, el sentiment i l’acció. La por és paralitzant i ens impossibilita per a fer el que desitgem.
2.- Sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica: Quan sentim por estem intranquils, aquesta intranquil·litat, tard o d’hora, en acaba passant factura a nivell físic i mental. Vull dir que acabem psicosomatitzant aquesta emoció i que ens pot provocar entre d’altres, cansament, insomni, migranyes, erupcions, paràlisis i un llarg etcètera.
3.- Perill imaginat: La por està justificada quan el perill és real, rebem una amenaça o estem fent una activitat de risc i ens ajuda perquè ens prepara per evitar la situació o per aguditzar els sentits. Però, la por no està justificada quan el perill és imaginari i som nosaltres mateixos els qui fabriquem els nostres propis monstres. Hem de saber que el cervell actua igual, tant si la por es real com imaginària i, per tant, el cos activa les mateixes alarmes provocant un desgast continuat de la nostra salut i benestar quan la por irreal es recurrent.
Una client em deia que, per por a patir, preferia viure una vida sense felicitat. Buscar la pròpia felicitat comporta un risc, un ha de prendre les regnes de la seva vida, s’ha d’aventurar, ha de confiar i ha d’acceptar les parts bones i les parts amargues de l’existència sense buscar culpables. Ja he dit algunes vegades en aquest blog que la manera de vèncer la por és enfrontar-s’hi, plantar-li cara. A la sessió amb la client que us comentava van aparèixer dues eines imprescindibles per fer-ho:
1.- Amor: Cap a un mateix, per vèncer la por ens cal treballar l’autoestima. Cap als altres: Cal perdonar i oblidar, en el sentit de que si contínuament recreem mentalment la situació que ens va ferir, perdonar serveix de poc.
2.- Confiança: És una de les bases de l’autoestima. Vers els altres resulta imprescindible per poder-nos-hi relacionar de forma sana.
La cançó Camins de Sopa de Cabra ens convida a seguir endavant malgrat les adversitats que puguem trobar de tant en tant i a no defallir en la recerca de la nostra felicitat perquè mai no és massa tard per tornar a començar.
 
 
Llegir més

EL MÈTODE PER SOBREVIURE DEL DR. FUSTER

Hi ha un programa al Canal 33 que es diu S(avis). Pels que no el coneixeu, es tracta d’un espai d’entrevistes on el periodista Josep Puigbó conversa amb una personalitat il·lustre d’edat avançada. La genialitat dels convidats fa que sigui un format molt atractiu, doncs, conjuga el coneixement intel·lectual amb l’experiència vital d’aquella persona. De manera que, si un està atent i escolta amb profunditat, és ben bé una escola de vida.
Vaig gaudir amb l’entrevista realitzada al Dr. Valentí Fuster, un prestigiós cardiòleg, que tot parlant de salut i de com prevenir les malalties cardiovasculars va deixar anar unes cites valuosíssimes:


Viure fora i conèixer diferents països i cultures fa que arribi un moment que un es sent part d’aquest món, no distingeix entre emigrat o immigrat.
És fonamental deixar escollir als fills el que volen fer, la seva passió.
L‘infart és una malaltia provocada per la conducta humana que no existia fa dos segles.
Per no patir estrès no t’has de deixar dominar pel món extern.
Quan un penetra a la malaltia la gent es treu la disfressa i un s’adona que tots som molt semblants.
No és necessari tornar enrere i pensar lo que hagués pogut ser o no. Concentra’t en el que està passant ara.
L’altre dia una client em va fer pensar en el Dr. Fuster perquè tenia posat al cap que sobreviure en aquest món és molt difícil. Llavors vaig recordar el programa (S)avis, i li vaig recomanar que el mirés. –_Si jo del cor estic bé!_ Em va dir… Recordava que al final de l’entrevista el Dr. parlava del Mètode per Sobreviure, consistent en les 4T i les 4A. Pareu atenció perquè si les poseu en pràctica us auguro molta felicitat.
Les quatre T:
  1. TEMPS: Cal trobar temps per reflexionar i saber escoltar.
  2. TALENT: Cal que descobreixis quin és el teu talent.
  3. TRANSMETRE: Cal transmetre positivisme, donar solucions als problemes no intentar canibalitzar a l’altre.
  4. TUTORIA: Cal saber-se educar, cal saber escoltar.

Les quatre A:

  1. ACTITUD: Cal tenir una actitud positiva. Buscar solucions als problemes, no recrear-nos en ells.
  2. ACCEPTAR: Cal acceptar qui som i donar força a lo que som.
  3. HARMONIA: Cal que siguem autèntics, no podem ser personatges diferents en moments diferents.
  4. ALTRUISME: Cal que compartim. El que dóna la màxima satisfacció a la vida es donar, perquè quan te n’adones que donant fas un bé als altres augmenta la teva autoestima.
Un dels fills del Dr. Fuster en Paul, músic, cantant i compositor ens dóna també un savi consell en aquest vídeo de Pirineus TV:

 

Llegir més
Equanima