El taller de lideratge i comunicació: Coaching assistit amb cavalls
En colaboració amb “Cerqueda Internacional” us presentem: “El taller de lideratge i comunicació: Coaching assistit amb cavalls” que realitzarem el proper dia 11 d’abril del 2014 a les instal·lacions d’EQUANIMA.
Inscriu-te aqui.
Marta Rey participa a la Xerrada organitzada per UDOLS
Marta Rey participa a la Xerrada organitzada per UDOLS el proper dia 28 de febrer del 2014:
“Els cavalls, els homes i la felicitat. Etologia equina i coaching”.
Confirma la teva assistència!
JORNADES RURALS A SOLANELL
El passat dia 2 de novembre Equànima participà a les Jornades Rurals de Solanell, a través d’una conferència que tractà del canvi de paradigma que està experimentant la nostra societat i, exposà breument el projecte Equànima com a una nova possibilitat de relació amb els cavalls i empresa en el món rural.
JORNADES RURALS A SOLANELL
Els cavalls ens mostren el camí de la felicitat
Avui he partiipat a l’edició tardor del cicle de conferències del TEDxAndorralaVella. Ha sigut una molt bona experiència doncs he pogut conèixer persones autèntiques i interessants amb un denominador comú: la voluntat de ser positius, de gaudir de la vida malgrat les experiències que ens toqui viure, d’adaptar-se al canvi.
La meva ponència ha tractat sobre els cavalls i la felicitat que, precisament, és el següent tema que em proposava presentar en aquest blog en relació al cicle “com els cavalls ajuden les persones i les empreses”.
Moltes vegades veig les cares de perplexitat que fa la gent quan els hi explico a què em dedico. Els hi costa de creure que un cavall pugui intervenir en un procés de coaching. El fet que siguin tan bons col·laboradors en aquesta feina, com deia avui a la conferència, no és una qüestió de màgia, ni de modes, ni d’esoterisme, sinó que té una explicació purament científica.
És una qüestió evolutiva. Adaptant-se als canvis geològics, climàtics i botànics que ha experiment la Terra durant 50 milions d’anys i, mirant d’evitar els seus depredadors, els cavalls han esdevingut un sers gregaris, amb una capacitat de percebre l’entorn molt més desenvolupada que la nostra, amb un sistema de comunicació no verbal molt complex i eficient, basant la seva organització social en la confiança, vull dir que només cedeixen el lideratge als membres del grup en els que confien.
Si transposéssim aquestes característiques a la nostra vida pujaríem, sense cap mena de dubte, els nostres nivells de felicitat. Ser gregaris, ja ho som com humans, però ho podríem perfeccionar en el sentit de cercar persones que comparteixin les nostres inquietuds, això ens ajudaria a crear una xarxa d’amistats sòlida i veritable.
Centrar-nos en la percepció de l’entorn ens faria estar presents i treure la nostra ment del passat i del futur, uns espais únicament existents al nostre cap en el que tantes vegades els recreem de manera destructiva malgrat que no existeixen. Per estar connectats a la VIDA, com ho fan en tot moment els cavalls, és imprescindible viure en el present i assaborir cada instant com si fos l’últim.
Treballar en la nostra manera de comunicar-nos, tant a nivell verbal com no verbal, ens facilitaria les relacions vers els altres i, finalment, renunciar a cedir les regnes o el lideratge a ningú que no sigui de la nostra estricta confiança, a diferència del que fem tantes vegades els humans, que el cedim a favor dels que tenen més poder, més diners o més bellesa, ens asseguraria una existència molt més plena i feliç. Penseu-hi.
Entrevista a Marta Rey a la revista digital: “Productes Karma” (07/09/2013)
Marta Rey, que es abogada en ejercicio y coach, tiene a sus espaldas la apabullante majestuosidad de la montaña del Cadí. Se la ve satisfecha, en armonía. Estamos a las afueras de La Seu D’Urgell, en pleno Pirineo catalán. Al paisaje le ha salido un competidor en belleza: unos caballos pastan los tiernos brotes que surgen en la llanura. No son caballos cualesquiera: se trata de facilitadores equinos. De la mano de la especialista y de Dune, Thuram, Indian, Ibsen, Laertes o Buenos Aires uno puede ver caer el obstáculo que impedía su felicidad. ¿Sorprendente? Sería más oportuno decir indescriptible; nos vemos obligados a tener que sugerir que más que alimentar la fe hay que haber vivido la experiencia.
L’ofici de viure: Aprendre dels cavalls
La relació amb els cavalls pot activar aspectes de nosaltres que desconeixíem i ajudar-nos a canviar; els cavalls ens fan de mirall, ens tornen la imatge que els donem d’una manera clara, nítida i sense judicis. En parlem amb Regina Ballarn, mestra d’Educació Especial, formada en Equitació, Educació Emocional i Benestar, que dirigeix el centre d’Equinoteàpia Camins a cavall; Mertxe(…)
El primer llibre: “Coaching asistido con caballos”
He tingut el blog una mica abandonat. Hi ha una excusa però, l’edició del meu primer llibre. Espero que us interessi i agradi. Es titula “Coaching asistido con caballos”. De moment el podeu trobar a www.amazon.es. Basant-me en les meves experiències com a coach, explico com els cavalls ajuden les persones a trobar la felicitat i quines són les claus per ser un CAC professional i d’èxit. Us deixo un tastet d’una part del segon capítol:
“Te preguntarás qué tiene que ver la evolución del caballo con el coaching. No te impacientes, te lo cuento: Desde el Hyracotherium hasta el primer Equus Ferus Caballus, transcurren unos 50 millones de años. Durante todo este tiempo la naturaleza se empleó a fondo en el diseño de un animal perfectamente adaptado a su entorno.
Capaz de percibir mediante el oído, el olfato, la vista y el tacto cualquier situación de riesgo o peligro con mucha anticipación. Capaz de huir a una gran velocidad, para poner la distancia necesaria entre él y la amenaza de manera que, todavía hoy, pueda garantizar su supervivencia.
Cuando nos presentamos ante un caballo, por muy doméstico que sea, pone en marcha todos sus mecanismos perceptivos para decidir si somos una amenaza o no. No olvidemos que nosotros somos depredadores y ellos presas.
Moverá sus orejas para captar que sonido emitimos, los equinos escuchan un registro de frecuencias muy superior al nuestro. Sin duda pueden oír una respiración agitada a distancia. Olfateará el aire y, posiblemente, olerá nuestro miedo o nuestros nervios si los tenemos. Las emociones hacen que segreguemos hormonas, los caballos se cree que pueden olerlas. Nos enfocará con su cabeza y, a través de sus ojos, observará nuestra comunicación no verbal, nuestros movimientos corporales. Si le interesa y le es posible nos tocará con los belfos.
Esto ocurre cada vez que un cliente de coaching entra en la pista y sólo con la primera reacción del caballo hacía esa persona ya disponemos de un gran material para iniciar la sesión.
Mis compañeros equinos más tranquilos y confiados se han sobresaltado ante la presencia de personas que aparentaban una falsa seguridad, pues interiormente se sentían enfadadas o atemorizadas y, por el contrario, he podido presenciar en cambio, como el caballo más nervioso se mostraba totalmente relajado ante la presencia de un grupo de ocho directivos que llegaron a la sesión adormecidos tras un buen almuerzo.
La evolución también ha contribuido a que los caballos sean gregarios. Esto significa que viven en sociedad. No es una moda ni una casualidad, es una necesidad. Mientras unos comen (su cabeza esta baja cuando lo hacen y son, por lo tanto, vulnerables), descansan o juegan, otros están atentos a cualquier peligro y si es necesario con un simple gesto reunirán a toda la manada que, en bloque, se alejará al galope para protegerse. El hecho de que sean animales gregarios nos ayuda a interactuar con ellos y nos posibilita hacer coaching a pesar de que pertenezcamos a especies diferentes.
Al igual que los humanos cada caballo es un ser único e irrepetible, con unos rasgos de personalidad concretos. Valorar la personalidad de cada individuo nos ayudará a seleccionar el más apropiado para cada cliente o para una determinada situación, en los casos que sea preciso. Conocer bien a un caballo lleva su tiempo, lo mejor es compartir su espacio, siendo uno más de la manada y observarles cuando se les permite ser ellos mismos.
La comunicación no verbal, si bien es cierto que los caballos emiten sonidos, relinchan, resoplan, chillan la mayor parte de su comunicación se basa en el lenguaje corporal. Ven, vete, vamos, aparta, tengo miedo, estoy triste, estoy enfermo, huelo algo interesante, jugamos, me rascas, te rasco, no te muevas, cuidado con el suelo, esto no está igual que la última vez, prestad atención… son un mínimo ejemplo de las cosas que se dicen sin emitir sonido alguno.
Están especializados en el lenguaje corporal y por muy seguros y confiados que queramos aparentar estar delante de ellos, si no es así como nos sentimos realmente, nos descubren de inmediato. Cuantas veces estando con un cliente he escuchado “esto ya lo tengo superado” y he visto al caballo ponerse rígido y tenso, mostrándole al cliente su autoengaño.
El caballo se tensa porque percibe la rigidez corporal del cliente al hablar de un determinado asunto, o porque analiza sus micro gestos y ve lo que hay de verdad en su expresión, no la máscara que nos acostumbramos a poner para ir por la vida.”
A RàdioSeu el dia de la dona!
El passat dia 8 es commemorà el dia de la dona treballadora. Es va triar aquesta data perquè està vinculat, segons diu la wiquipedia, a una protesta efectuada per dones russes per la manca d’aliments, jo em pensava que era per recordar la mort d’unes obreres a Nova York a inicis del segle passat, durant una vaga.
Sigui per un motiu o altre, pel que es va escollir el 8 de març, és perquè al darrere hi ha un exemple de LLUITA en majúscules. Gràcies al coratge d’aquelles dones i al de moltes d’altres que van seguir el seu estel, jo, avui, legalment tinc reconeguts els mateixos drets que un home.
Si cap d’elles s’hagués atrevit a desafiar la servitud masculina i a oposar-se als dogmatismes que imperaven en aquell moment en els seus respectius països la igualtat continuaria sent una quimera. Curiós: sortir de la zona de confort, arriscar-se, qüestionar-se els dogmes, accions indispensables per a fer coaching, en definitiva: accions indispensables per aconseguir canvis!
El programa “Fem Empresa” de RàdioSeu, que us enllaço més avall, ens va convidar tres dones de la comarca i a mi amb l’objectiu que exposéssim els nostres respectius projectes empresarials. Sembla mentida, però, resulta que la lluita d’unes congèneres iniciada fa cent anys va possibilitar que ahir quatres desconegudes, pel fet de ser dones, estiguéssim parlant dels nostres projectes en un mitjà públic. Em queda honorar-les amb aquest pensament de Rita Levi-Montalcini: “la incorporació de la dona a les altes esferes políticosocials i la seva plena implicació són imperatives per a un nou ordre mundial, en el que s’haurà de deixar enrera l’herència d’uns instints antisocials i destructius si aspirem a la superviència de l’espècie humana”.
Podeu escoltar el programa sencer fent clic aqui o un extracte de l’entrevista a continuació:
EQUÀNIMA a Andorra TV
El passat dia 16 a EQUÀNIMA hi havia nervis, venia l’equip de “l’arrova estesa” a fer-nos un reportatge. “L’arrova estesa” és un programa produït per La Fuga Produccions, que s’emet per Andorra Televisió els dimarts.
Us hem de confessar que tenir càmeres al davant, micròfons voleiant pels nostres caps a la captura de les nostres paraules i una periodista encantadora fent-nos preguntes, al principi, ens imposava una mica…. però va resultar molt senzill, sens dubte gràcies al treball de la Rosa, l’Albert i l’Òscar, va ser fàcil deixar-se anar i que tot anés rodat.
Comptar, a més a més, amb l’ajuda de la Mercè, la Cèlia, l’Emma, la Cristina i la Carolina per escenificar els exercicis i copsar com els facilitadors equins posaven tot de la seva part perquè tot quedés lluit, ens va fer adonar de la sort que tenim al comptar amb l’ajuda i amistat d’uns sers tan especials.
Gràcies a tots, humans i cavalls, per fer-ho possible! Esperem que us agradi!
