Arriba octubre amb la cromàtica tardor, matins i nits fredes acompanyen dies en que els boscos canvien els tons de les fulles dels verds als grocs, ocres i vermells. Els cavalls agraeixen la fresca, estan més actius, juguen entre ells i observen amb deteniment com la natura es posa un altre vestit. Sempre estan atents a tot el que passa, fins i tot quan juguen. La tardor ens ha portat també a visitar els estudis de la Radio Nacional d’Andorra, al programa Cara o Creu per participar en la secció Pals a les Rodes, doncs tant la Creu com el David Rodríguez, volien conèixer què és això del coaching amb cavalls.
Podeu escoltar el programa sencer fent clic aqui o un extracte de l’entrevista a continuació:
La Creu parlava del coaching com una teràpia, ho vaig entendre, moltes persones ho associen, però no ho és. El coaching és una técnica d’entrenament personal que ens ajuda a aconseguir els nostres objectius, però no és un tractament ni va dirigit a persones que no es trobin en plenes facultats mentals. Sembla que costa una mica d’entendre que és el que fa un coach i un coach amb cavalls encara més. Ho miro d’explicar amb uns exemples:
Un dia va venir una persona dient-me que volia deixar de fumar i els cavalls li van demostrar que la seva manca de voluntat era absoluta, que no s’ho creia, que no ho volia, que només ho deia. Això la va portar a buscar el motiu d’aquesta falta i a partir d’aquí trobar la força necessària per fer-ho i aconseguir-ho. Una cosa similar passa a vegades amb les persones que es volen aprimar.
Un altre assumpte curiós fou el d’un client que manifestava tenir mandra a conduir, li feia falta però no trobava el moment de posar-s’hi. Vam escenificar una carretera a la pista d’equitació. El símbol que el client va triar com a ell mateix en un cotxe va ser esfarnegat pel casc del cavall. El client va descobrir que tenia por a tenir un accident i vam buscar la manera de superar aquest límit.
En una altra ocasió un client volia canviar de feina però manifestava no tenir suficient valor per fer-ho. Els cavalls van mostrar-li que el que li feia més por era dir-ho a la seva família perquè temia que no ho acceptessin, tenia por a ser rebutjat.
Recordo també el cas d’una persona que no sabia dir que no, no volia quedar malament amb ningú, però això li provocava malestar doncs sovint feia coses que no tenia ganes de fer. Quan va veure que era capaç de posar límits a un animal de 500 kg només amb la seva expressió corporal va iniciar un canvi fascinant.
Els cavalls també ajuden a cohesionar equips de treball perquè amb el seu comportament mostren les actituds de cada component del grup, exposen qui es un bon lider, ensenyen com fer que la comunicació sigui més assertiva. Observant-los un se n’adona que dins la manada tots són importants perquè, d’una manera o d’un altra, tots col·laboren pel benestar del grup i per la supervivència de l’espècie i això és extrapolable al que ha de fer un equip ajudar-se entre tots per tal d’assolir un objectiu comú…
