Coaching amb cavalls: sigues i deixa ser
Aquests dies molta gent és sorprèn que més de 150.000 persones haguem signat per a que es deixi viure la vaca Margarita. Hi ha persones a qui els hi molesta que el destí d’una vaca pugui preocupar tanta gent, amb la mà de problemes que hi ha al món! D’altres no entenen que té més, la vaca Margarita, que un/a rumiant de granja que neix per ser explotada i sacrificada.
Signar a favor de la vaca Margarita no exclou que em pugui ocupar d’altres causes, ja siguin humanes o de la resta d’animals. Penso que tots els humans i tots els animals no humans, els de companyia, els destinats a la ramaderia, els salvatges… tenen dret a viure segons les necessitats de la seva espècie, sense explotació.
A Equànima veig sovint cares d’incredulitat quan la gent descobreix que les activitats són peu a terra. Ho comprenc. Jo havia muntat a cavall i m’ho havia passat molt bé, però sé que els cavalls gaudeixen més fent altres coses pròpies de la vida equina. Coses com: viure en llibertat, en ramat i amb una alimentació adequada.
Així és que un dia em vaig haver de plantejar:
-M’agraden els animals o els estimo?
-Els estimo.
-Què és estimar per a mi?
-Sentir afecte per un/a altre de forma desinteressada, respectant com és.
-Llavors, sigues i deixa ser.
La clau de tot està en descobrir qui som i concentrar-nos emocionalment en aquest qui som per manifestar allò que volem, deixant ser als altres. Algunes persones venen a fer coaching amb cavalls buscant que sigui el seu entorn el que canviï perquè pensen que quan tot el seu món (persones, situacions, família, estudis, feina…) estigui bé (o sigui, com elles volen), assoliran la felicitat. Això és una il·lusió. Quan un comprèn qui és i actua de conformitat a allò que és amb noblesa, fent un canvi interior, ho veurà reflectit en el seu exterior. La feina és a l’interior.
