Coaching amb cavalls i el dret a decidir
Des del màxim respecte a totes les opinions polítiques, no puc viure d’esquenes, però, a la situació que travessa el país. El coaching podria ser considerat com una activitat subversiva. El coaching empodera les persones per a que prenguin les regnes de la seva vida i decideixin què volen ser, per a que visquin de forma congruent amb el que senten, per a que facin germinar i créixer totes les seves capacitats i les focalitzin en la consecució d’un objectiu.
Aquesta força quan empodera el poble representa una amenaça per a l’establishment. Les èlits instal·lades al poder ens volen distrets i controlats. Per això es tan valuosa, als meus ulls, la voluntat decidida d’una part tan àmplia com transversal de la societat catalana que no vol exercir aquest dret per mandat d’un, dos o tres partits polítics, ho vol fer per voluntat pròpia, ho vol fer malgrat la repressió, sense deixar-se dominar per la por i, actuant de conformitat al que sent, sigui sí o sigui no, perquè ambdues opcions són iguals de vàlides i repectables, però hem de poder decidir cap a on tirem!
