Blog

M’ho fa pensar el fet que el cavall va evolucionar per estar adaptat a viure
en espais oberts, esteparis, coberts de gramínies i d’arbusts que són la base
de la seva alimentació i també m’ho fa pensar el fet que, per tal de
sobreviure el major nombre d’individus possible als depredadors, el cavall va
esdevenir un animal gregari, veloç i amb els cinc sentits altament
desenvolupats.

Ser gregari, o sigui, viure en ramat, permet a l’equí establir unes
relacions socials molt complexes que els faculten, per exemple, per a realitzar
torns de vigilancia per alertar dels perill als congèneres que descansen o que estan
concentrats en altres activitats.

Estirar les extremitats i recolzar-se només amb una peülla el van fer àgil
i veloç per fugir ràpidament quan convingués. I, gaudir d’una vista, d’una oïda
i d’un olfacte superlatius l’ajuden a tenir controlat l’entorn en tot moment.

Els cavalls són éssers amb autoconsciència, és a dir conscients del propi
jo i de l’entorn. Es comuniquen entre ells amb un llenguatge no verbal ric en
gestualitats i significats. En estat feral formen clans composats per un o dos
sementals, un conjunt d’eugues i els seus poltres que,  a la seva vegada, quan maduren sexualment,
han de crear els seus propis ramats.

Els cavalls tenen el cervell límbic, la part emocional, tan desenvolupada
com els humans. Això vol dir que poden sentir i expressar alegria, tristesa,
ira, por i aversió i, que tenen la capacitat de percebre aquests estats en els
demés éssers.

Els cavalls, però, estan mancats de la intel·ligència que ens fa tan
especials als humans, la que es troba al còrtex cerebral.

Els homes són omnívors, gregaris, i són animals que no estan adaptats a
l’entorn, sinó que adapten l’entorn a ells i, els seus sentits, comparats amb els
de la major part dels animals superiors no humans, són bastant senzills, per
dir-ho ras i curt.

Els humans disposen d’una capacitat emocional similar a la de molts
mamífers, però es distingeixen sobretot per tenir un còrtex molt desenvolupat que
els hi permet imaginar, reflexionar, elaborar judicis, mentir, plantejar-se
situacions futures, raonar i prendre decisions.

Com animal omnívor que és, quan l’home va trobar el cavall, el va caçar i
se’l va menjar. Desprès el va capturar, el va domar i el va explotar fins avui.
Tant és així que ja no podem parlar de l’existència de cavalls salvatges, sinó
de cavalls ferals, que són cavalls domats o els seus descendents que han tornat
a viure en llibertat. De salvatges, pròpiament dits, l’home no en va deixar cap.

La relació de l’home amb el cavall, en els darrers set mils anys, ha sigut
i és d’esclavitud. L’home no ha respectat els principis de vida dels cavalls:
el dret a la llibertat, el dret a viure en ramat, el dret a una alimentació
adequada i continuada. Penseu en els cavalls que heu vist, en els que coneixeu
i plantejeu-vos: Com i on viuen, amb qui viuen i què mengen. Quants viuen
lliures, quants en ramat i quants s’alimenten de forma adequada i continuada?

A Catalunya la major part de cavalls es destinen a l’alimentació humana, a
l’oci i a l’esport.  Gran part dels
cavalls emprats per a l’oci i/o esports viuen estabulats i privats de la companyia
dels seus congèneres. Els que es destinen al consum de carn passen, si més no,
part de la seva vida en pastures, però tenint en compte que els poltres que no van
per recria, es separen del ramat per morir a l’escorxador entre els 9 i 12
mesos d’edat, el panorama no és molt encoratjador. Quan les eugues deixen de
ser productives també van a l’escorxador a l’igual que molts cavalls de
competició quan baixa el seu rendiment, o els cavalls d’oci quan l’amo se’n
cansa i no el pot vendre o quan ve una crisi i no el pot mantenir.

Els cavalls
són venuts i subhastats sense cap classe de compassió, com si fossin objectes
inanimats mancats d’emocions. Els cavalls són exhibits en fires de tota mena,
sense tenir en compte que és un animal fòbic que s’estressa amb els canvis i
pateix.

La relació entre els cavalls i els humans, salvant algunes excepcions, és
una relació pervertida mancada de valors o principis que no siguin altres que
el rendiment econòmic o l’estatus que confereixen als seus propietaris.

Segons estadístiques del DARP l’any passat es van sacrificar a Catalunya
3.507 cavalls, aquests any ja hem superat aquesta xifra. Pels cavalls som uns
bàrbars sense escrúpols. Em sumo a les paraules de Pierre Enoff: “Admirar
cavalls tancats dins un box aïllats i ferrats no és una prova d’amor.
Estimeu-los de veritat: lliberteu-los”.

*Nota: Agraeixo la publicació d’aquest article al diari digital La Directa, gràcies a Les Gallinetes Dissidents.