Equinoteràpia peu a terra: estimar la diversitat.
L’equinoteràpia peu a terra és una forma de tractament complementari per a persones amb altres capacitats físiques, psíquiques o sensorials, problemes de salut mental i/o d’adaptació social, que utilitza com element terapèutic la relació de l’usuari amb el cavall sense que aquest sigui muntat.
L’equinoteràpia peu a terra considera que totes les persones, sigui quin sigui el seu estat o situació, tenen la capacitat d’evolucionar i, a través de la seva pràctica, persegueix la millor adaptació dels seus usuaris a l’entorn.
La matinada del 8 d’abril un pub de Lleida no va permetre, per segona vegada, l’entrada d’uns joves amb síndrome de Down i, ahir, escoltàvem pels mitjans com un hotel de Vinarós havia cancel·lat la reserva a un altre grup de persones que també són Down i/o tenen altres capacitats, vulnerant, amb aquest comportament, els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual recollits en la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de la ONU (ratificada per l’Estat Espanyol l’any 2007).
La part bona d’aquesta notícia, als meus ulls, és el rebuig general que ha ocasionat. Vull dir que som molts més els que valorem les persones per ser persones, amb independència de que pertanyin a la minoria de les que tenen altres capacitats, que no pas els pocs brètols que els menystenen i es perden la possibilitat de conèixer-los i aprendre’n lliçons en valors tan importants com el respecte, la tolerància i l’empatia.
Com a monitora d’equinoteràpia us puc dir que, durant les sessions, és un privilegi observar com els usuaris es relacionen amb els cavalls, com van assolint destresa amb les diferents eines que es precisen per menar peu a terra o per raspallar els equins i com van acomplint, cadascú al seu ritme, els diferents objectius dels exercicis que proposem.
La satisfacció d’estar acompanyats d’uns animals que es caracteritzen per ser tan bells com sensibles i forts és comú a tots els humans, però, sens dubte, dóna un plus d’autoestima i motivació a les persones amb altres capacitats per l’especial connexió que estableixen amb els equins.
