ESCLAVISME I VEGANS
Fa poc dies que TV3 ha emès dos documentals molt interessants: “Cada vegada més vegans” i “Negrers. La Catalunya Esclavista”. Per una banda, ens ha mostrat el vergonyós passat esclavista català i, per una altra banda, una filosofia de vida que va en augment, el veganisme.
Un esclau és algú sotmès a la propietat absoluta d’altri, per si i pels seus descendents, i que pot ser venut i comprat individualment, cedit o arrendat a a tercers. Un vegà és una persona que considera el dret dels animals a la vida, la llibertat i a la seva integritat, per tant, refusa TOTA explotació animal (alimentació, oci, negoci), perquè entén que tot animal mereix respecte per ell mateix, al marge dels interessos humans.
Alguns catalans, si pensem ens els africans capturats i traslladats a les colònies americanes, es van fer d’or durant els segles XVIII i XIX traficant amb humans sense contemplacions. Però, per desgràcia, l’esclavatge ja es practicava molts milers d’anys abans, creixent durant el neolític, quan els humans van aconseguir dominar les plantes amb l’agricultura i els animals amb la ramaderia i, d’aquesta manera, tendir al sedentarisme. Així doncs, les societats sendentàries es van poder permetre l’esclavitud perquè podien mantenir els esclaus. No calia matar a tot enemic o a tota persona captiva, se’n podia extraure la seva força de treball, els seus coneixements o obtenir-ne plaer sexual i, per tant, podien ser tractats com a mercaderies.
L’esclavitud i la domesticació i dominació dels animals van del bracet, són exactament la mateixa cosa. Els animals per molt que ens costi d’entendre no són al món per a que nosaltres el explotem, existeixen pels seus propis motius vinculats als ecosistemes, que nosaltres, per cert, destruïm. Tenint presents les paraules d’Alice Walker, espero que si no fa pas gaires anys vam poder entendre que els negres no existien per servir als blancs, ni les dones als homes, crec que ha d’arribar el dia que trobem abominable prendre-li la llibertat a un animal i fer-lo el nostre esclau.
No naixem racistes, masclistes, ni especistes, ens en fan tornar i quan ja estem “civilitzats” nosaltres en fem tornar als que ens venen al darrera. Fins a tal punt som adoctrinats i, fins a tal punt ens resulta més còmode fer veure que els animals no senten ni pateixen emocionalment que, recordo una veterinària que apareix al programa “cada vegada més vegans”, que tot i haver-se criat en una granja i haver estat tota la vida amb animals i haver cursat la carrera de veterinària afirmava: “les vaques no tenen sentiments, les vaques no senten la pèrdua del vedell quan se li treu, les vaques mengen, caguen, dormen i senten dolor o no”. És el mateix que deien els esclavistes en relació als africans no fa gaires anys per justificar-ne l’explotació. Remetria a la veterinària a l’article 13 de Tractat de funcionament de l’UE que reconeix que els animals com a ser sensibles tenen capacitat de sentir més enllà del dolor, tenen capacitat de sentir emocions i a la Declaració de Cambridge del 2012 , en la que un grup d’eminents científics va declarar i reconèixer que els animals tenen consciència, fins i tot els que no tenen neocòrtex.
A Equànima som animalistes, els cavalls viuen en llibertat de moviment i ramat i no se’ls munta, però hem d’admetre no estem a l’alçada dels vegans, si algun dia, però, els cavalls que viuen amb nosaltres poden tornar a una vida feral amb garanties de no ser massacrats pels humans, aquell dia, molt a gust, deixarem d’existir.
