Blog

You are Here Inici|Blog|HERMES I TEXAS

HERMES I TEXAS

Hermes pels antics grecs era el missatger dels déus i Texas és un estat dels USA que és possible que degui el seu nom a la manera com els indígenes del territori, els caddo, anomenaven ls amics o aliats, alguna cosa així com teshas.
Hermes i Texas són també dos cavalls de quatre i tres anys d’edat que han arribat a Equànima recentment i que integrarem al ramat tan bon punt es vagin fent a la seva nova llar i als seus congèneres Indian, Dune, Thuram i Làctia.
La història de l’Hermes i el Texas, ho sento, no us vull avorrir, però és poc original: Van ser comprats quan eren uns poltres dolços, petits i fàcils de manejar.  Però, ves per on, quina cosa més estranya, van créixer!!! Total, que s’han convertit en dos bèsties que superen els 600 kg dotades d’una força demolidora.
L’Hermes i el Texas han crescut gràcies a unes persones que els han alimentat i cuidat molt, però han crescut sense la seva mare i sense un ramat.
Els cavalls s’organitzen de manera que les eugues i la resta del grup protegeixen, cuiden, estimen i eduquen els seus pollins. L’educació, a banda d’ensenyar coses pràctiques com: on i què menjar, on beure, on aixoplugar-se, on trobar sal, on són els límits del territori, com t’has de moure si ets atacat, quins són els camins que el grup fa servir… ensenya una pràctica fonamental entre els cavalls que va molt bé quan han de tractar amb humans: el respecte a l’espai personal de cadascú.
Com en el cas de l’Hermes i del Texas, quan un pollí creix prematurament apartat de la mare i sense un ramat que l’eduqui, cada dia que passa es fa més difícil menar-lo sense córrer perill, perquè cada dia que passa és més gran i més fort i respecta menys el teu espai si no li ensenyes a fer-ho com ho faria la seva mare.
Sovint, els humans es treuen de sobre els cadells de gat i de gos quan creixen perquè ja no fan gràcia, perquè requereixen atencions, perquè són una despesa… compteu què passa amb els cavalls. Doncs, passa exactament el mateix, però amb el handicap que quan l’amo se’n cansa es troba que col·locar al mercat cavalls creuats i sense domar és molt difícil i, per desgràcia, a molts d’ells, quan ja no fan gràcia, se’ls mata. Per no ferir sensibilitats i dit d’una altra manera, se’ls envia a l’escorxador.
L’Hermes i el Texas han fet sort i són una excepció a aquest habitual i fatal destí que corren molts equins. Per aquelles estranyes circumstàncies de l’univers que en diem casualitats, han pogut venir a Equànima. L’Albert els domarà seguint el sistema de la doma natural i ben aviat farem equip i sé que tots junts col·laborarem amb els coachings i les diverses activitats que oferim a Borda Jeroni.
Fer una crida des d’aquí a aquells humans que estiguin pensant en adquirir un poltre no sé si té massa sentit, però no m’hi puc resistir, no fos cas:
Senyores, senyors, pares, avis, oncles de criatures, nois i noies que us està passant pel cap comprar un poltre, sapigueu que un dia serà un cavall, sapigueu que si no se li ha permès educar-se entre els seus no respectarà el vostre espai personal, sapigueu que quan maduri sexualment estarà nerviós i fins i tot agressiu, sapigueu que si no teniu tècniques de doma i no les heu practicat amb ell, us serà impossible contenir la seva força i tots plegats us podeu fer mal, sapigueu que quan us en canseu, el mercat no vol cavalls creuats sencers i sense domar, sapigueu que possiblement optareu per enviar-lo a l’escorxador i sapigueu que  això causarà un enorme patiment al cavall i també a vosaltres, si és que teniu cinc grams d’ètica, compassió i empatia, que segur que sí. Per tant, quan decidiu comprar, tenir, adoptar un cavall o qualsevol altre animal comprometeu-vos, sigueu responsables o deixeu-ho córrer. Gràcies.
En homenatge a tots els pollins, poltres, cavalls i eugues que són enviats a l’escorxador perquè els humans se’ls mengin (això passa entre els 6 i 9 mesos d’edat), o perquè són un rebuig segons criteris humans (no salta prou, no guanya curses, s’ha fet vell i no pot treballar, no el puc mantenir, me’n vull comprar un altre de més maco, ja no és una bona reproductora, no compleix els standards de morfologia esperats, ara tinc ganes de tenir una moto i no vull el cavall, etc…), us deixo amb un vídeo i una cançó que ja he fet servir alguna altra vegada A Horse With No Name del grup Amèrica, on es veu la relació que, al meu entendre, hauríem de tenir amb els cavalls i amb la resta de terrícoles del planeta, simplement perquè tenen el mateix dret a la vida que nosaltres, perquè són companys de viatge en aquesta nau que és la Terra i perquè la nostra intel·ligència hauria d’estar al seu servei.

ABOUT THE AUTHOR

The author didnt add any Information to his profile yet

LEAVE A COMMENT