Holístic
La setmana passada vaig assistir a un curs sobre el maneig holístic de pastures amb cavalls. El qualificatiu holístic ens convida a veure un paisatge com un sistema i a entendre que tot i fa una funció: Des d’un mineral, una bactèria o un fong que es puguin trobar a la microbiota del terra, passant per les plantes, els invertebrats, els cursos d’aigua, el clima i els vertebrats, entre aquests els cavalls i, perquè no, nosaltres mateixos.
En aquest punt, és molt interessant conèixer projectes on, gràcies a tenir en compte aquests factors, s’estan recuperant terres esterilitzades i malmeses si, a més a més, aquests sistemes promouen treure els cavalls de les quadres. (Tancar els cavalls en un box i tenir-los separats dels seus iguals no té res d’holístic, és un mal tracte, que espero que s’acabi prohibint).
Ara bé, no tot són flors i violes en aquests sistemes, si més no pels cavalls i les vaques. L’idea és un control ferri sobre el lloc on pasturen els animals per a generar un efecte sabana. Els sistemes, per tant, es basen en confinar els animals en espais convenientment parcel·lats en petits tancats, amb una concentració gran d’animals en relació a la superfície i, en moure’ls en funció dels estadis de creixement de les plantes que ells consumeixen per tal que, aquestes es regenerin el millor possible. És evident que això, des d’un punt de vista ramader, és molt interessant, representa un estalvi de costos i manté les pastures. Però, on queda la llibertat dels animals per moure’s allà on els convingui i relacionar-se com vulguin amb l’entorn i entre ells?
Els cavalls, a casa, van a beure quan tenen set, a buscar la sal quan en necessiten, es situen en els llocs més elevats per dormir, es posen sota el porxo quan fa calor, s’encaminen fins els llocs humits per rebolcar-se, fan grans galopades quan juguen o quan s’escapen d’alguna cosa que els espanta. En definitiva, es mouen segons els seus interessos. Què hi ha d’holístic en no tenir en compte la llibertat dels animals?
Deia un dels professors que si fos una vaca preferia estar cuida’t en un lloc així i tenir garantida l’alimentació que no estar a l’abast dels llops o dels ossos. No sé si pensaria el mateix quan anés cap a l’escorxador. O, quan, tenint ganes d’anar a ensumar alguna cosa, una descarrega elèctrica els fes fer marxa enrere adolorit i desconcertat, o quan li prenguessin el vedell per matar-lo i per molt que bramés ningú li fes cas.
Serem holístics quan tornem als animals la llibertat que els hi hem pres, els deixem d’explotar i acceptem els cicles naturals gaudint de l’espectacle, no destruint el decorat (el llop, el porc fer, l’os, la guineu, el bernat pescaire, els pol·linitzadors que matem amb glifosat, per citar-ne alguns, tots former part del decorat). De moment, tenim uns cervells massa immadurs per tenir una visió holística més enllà del nostre pam quadrat i dels nostres interessos, però, posats a ser optimista, per alguna cosa es comença.
