Blog

You are Here Inici|Blog|LA PACIÈNCIA

LA PACIÈNCIA

Segons el diccionari la paciència és una virtut que
tenen aquelles persones que saben suportar, sense pertorbació de l’ànim,
l’espera d’una cosa que triga. Es veu que Job, un personatge bíblic, n’és una
icona.Diuen que Job era un home just, beneït per Déu per la seva virtut. El diable li va dir a Déu que Job se l’estimava perquè l’afavoria i tenia la sort de cara. Per demostra-li al dimoni que això no era cert, Déu li va donar via lliure respecte a la vida de Job. El dimoni va fer que Job perdés la seva fortuna, els seus fills, la salut, tot. Malgrat aquestes desgràcies, Job no va fer cap retret a Déu ni va perdre la fe, al contrari, va continuar confiant en ell. Per la qual cosa Déu va rescabalar Job tornant-li tot el que havia perdut.

La història de Job m’ha fet pensar en un conte que fa poc em va regalar una amiga: “El cuento del caballo perdido del anciano sabio. Una història, menys extrema i dramàtica que la de Job, per entendre que la vida és una pel·lícula no un fotograma, en conseqüència, tot el que ens hi passa té un sentit que no necessàriament comprendrem quan ens passa, per aquest motiu el que avui ens pot semblar dolent, demà pot ser bo i a l’inrevés. Per poder acceptar aquest enfoc  i l’espera d’aquelles coses que triguen ens cal paciència.

Una persona que necessitava ser molt més pacient del que era, amb ajuda de la Dune, va concloure que havia d’exercitar:

La
calma: Aconseguim calma quan, identifiquem les situacions que ens provoquen impaciència i les interceptem, per exemple, amb una respiració profunda, comptant fins a deu, relaxant-nos, evitant respostes impulsives. Meditant una estona cada dia.

L’alegria: La impaciència genera mal humor, quan un fet
està a punt de fer-nos perdre la paciència és bo riure’s d’un mateix i no
magnificar-lo.
La responsabilitat: Ser pacient no significa ser passiu, cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per assolir l’objectiu que volem, deixant de preocupar-nos per tot allò que no depèn de nosaltres, que, generalment, només ens porta a una espiral d’impaciència i enuig improductius.


Helen Folasade Adu, coneguda com Sade, guardonada per la seva lluita a favor dels valors socials, gaudeix d’una veu que relaxa encara que sigui cantant sobre fets tan colpidors, a priori, com aquests, “Feel no pain”.

ABOUT THE AUTHOR

The author didnt add any Information to his profile yet

LEAVE A COMMENT