Constel·lacions sistèmiques amb cavalls
Pertinença, ordre i equilibri.
Una constel·lació sistèmica és una mirada a les dinàmiques invisibles que actuen en una família, un equip o una situació ancorada. No busca jutjar, sinó revelar el que demana ser vist.
Quan això passa, l’energia pot tornar a fluir i allò que estava estancat troba el seu lloc.
Els cavalls, éssers profundament sensibles i connectats amb el camp energètic del seu entorn, responen de manera natural a les emocions i a les relacions. No interpreten, no opinen, no fingeixen. Mostren el que és. Per això, quan un procés sistèmic es fa en presència de cavalls, el seu llenguatge corporal aporta una claredat sorprenent.
Què implica això?
Una experiència viva, treballar amb cavalls no és una tècnica; és una experiència viva que ens recorda qui som realment quan deixem de voler controlar. Els cavalls ens conviden a baixar del cap al cor, del fer al ser, del soroll a la presència. Sovint, després d’una constel·lació, la persona sent una pau nova, com si una part seva hagués tornat a casa. No cal entendre-ho tot. El que ha estat vist ja obra transformació.
Com funciona?
El facilitador convida la persona a plantejar el tema que vol mirar —pot ser una relació familiar, una dificultat vital, un bloqueig emocional, una pèrdua o un propòsit de vida. Els cavalls que participen representen elements del sistema (mare, pare, fill, dolor, amor, etc.), i es mouen lliurement entre ells. Cada gest, cada respiració, cada mirada té sentit.
És com si els cavalls llegissin el camp invisible i el traduïssin en gestos tangibles. Quan el sistema troba el seu ordre intern, també ells canvien: s’aturen, respiren, s’acosten amb suavitat. És el signe que la vida pot tornar a circular amb amor.